Encara estem a l'estiu i els gelats sempre son apetitosos. Llepem el gelat amb una llengua ben llarga per a no perdre res del seu sabor, la mateixa llengua que utilitzem per a jugar amb les paraules i les lletres, per a recitar poesia. Hui un poemeta amb la "l".
Lucila con l
Lucila lame su helado.
El labio se le congela
y la lengua se le hiela
con el hielo limonado.
Su abuelo mira alelado
como el barquillo vacío
destila un hielo de frío
que corta como un serrucho,
mientras en el cucurucho
se cuela el sol del estío.
La il·lustració ñes de Jane Massey.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada