Ja sabeu com ens agraden les cançons de bressol, en diferents idiomes, i hui volem compartir amb tots vosaltres una que és especialment preciosa, La luna se sienta con Libby, escrita per Antonio García Teijeiro per a la seua neta Libby, a qui té un poc lluny i que fa poquet ha visitat.
Preciosos versos d'un gran poeta i avi dels que gaudirà la seua neteta, però també molts més xiquets i xiquetes. Gràcies, Antonio, per compartir.
La luna se sienta con Libby
(Antonio García Teijeiro)
Está la luna sentada
con la niña en una silla.
Están tejiendo las dos
sueños de luz amarilla.
Son sueños de nácar.
Sueños de marfil.
Sueños de amapola.
Son sueños añil.
Sueños de vainilla.
Son sueños de mar.
Son sueños de nata.
Sueños de cristal.
Sueña que te sueña
sueños dibujados,
la niña se duerme
con sueños dorados.
Está la luna sentada
con la niña en una silla.
La niña cerró sus ojos.
Duerme feliz y tranquila.
La il·lustració és de Marina Alekseeva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada