26.11.18

Sospecha poètica y meteorológica / Sospita poètica i meteorològica


Aquests dies de pluja i vent el Sol descansa. Ens preguntem: Cóm sap el Sol que no ha de sortir? Consulta el temps per internet? Es posa d'acord amb la pluja per poder descansar? ...? Un poc d'humor poètic per aquest dies de tardor.

Sospecha

¿Consulta el Sol

el informe meteorológico

que nunca sale

cuando llueve?

La il·lustració és de Jay Fleck.

22.11.18

Ara no és temps; ara la poesia en ajuda a plantar cara


Vivim en un temps ple de grisor, de mediocritat, de manipulació. Un temps que ens ha tocat, però que no hem buscat. Un temps amb unes circumstàncies davant les que no podem quedar-se amb els braços creuats. La poesia té molt a dir, a dir-nos, a denunciar, a criticar, a fer-nos obrir els ulls. El paper dels poetes és fonaments en aquests temps i nosaltres no podem tapar-se les orelles, estar cecs i muts, indiferents i submisos.

Ara no és temps

Ara no és temps de bohèmia. 
És temps de lluita.
Ara no és temps d'ambigüitats. 
És temps de plantar cara.
Ara no és temps de vides edulcorades. 
És temps de ralitats.
Ara no és temps de lamentacions.
És temps de xisclar.
Ara no hi ha temps de romanticismes.
Ara no és temps de poesia contemplativa.
No és temps de cigars amb whisky a qualsevol bar subaltern.

La il·lustració és de Gary Kelley.

21.11.18

Nube, nube: poesía en el cielo de las palabras


Hui caminem entre núvols pels camins de la poesia, toquem el cel amb la rima i gaudim de les gotetes dolçes de pluja.

Nube, nube
(Almudena Orellana Palomares)

Nube que subes
por los tejados.
Nube que bajas
sembrando charcos.

Nube que sube,
nube que baja,
nube que vuela
sin dejar marcas.

Nube que pinta sombras,
nube que ahueca sueños;
nube que viaja
surcando el cielo.

Nube que subes,
nube que bajas,
nube que vuelas
sobre mi almohada.

La il·lustració de Christine Roussey.

20.11.18

De boca en boca y río porque me toca: llibre de poesia infantil amb molts somriures


Us volem comentar un llibre de poesia infantils que farà les delícies dels lectors menudets: De boca en boca y río porque me toca, una obra de David Hernández Sevillano, amb il·lustracions de Carmen Queralt i que està editat per La Guarida.

En su torre, relajada,
Felisa llora de risa
porque al quedarse sin hora
también se quedó sin prisa.

Poemes plens de somriure, rialles que van regalant-se d'una manera contagiosa, poemes que van encadenant-se entre els diferents personatges formant estranyes i boniques parelles, sempre a cavall entre la realitat i la fantasia. Versos que fan formant un collage poètic perfecte per a jugar amb la poesia, els grans amb els menuts. Poemes plens de vida que inviten a mostrar les emociones dels petits/es i expressar-les amb la paraula feta vers. 

Un llibre molt recomanable, ple d'humor i emocions. El seu format i maquetació i les il·lustracions arrodoneixen el llibre.

Us deixem un tastet per anar obrint boca, voreu com de vers en vers un surt el somriure portant la corrent.


De boca en boca
y río porque me toca
(David Hernández Sevillano)

Tengo una sonrisa
roja con lunares,
que me hace cosquillas
si hago malabares,

si monto en triciclo,
si planto un cerezo,
al pintar un cuadro
o cuando bostezo.

Tengo una sonrisa
que me pica mucho,
se la he sonreído
a un señor flacucho,

El señor flacucho, 
que recoge botes,
se la ha sonreído
a Pepe Bigotes

y Pepe, que come
compota de pera,
se la ha sonreído
a la peluquera.

(...)

19.11.18

De premis, poetesses i poemes: Ida Vitale i Francisca Aguirre

Del vers surt el poema que creix amb la seua lectura -Juan Hernaz, il·lustració-

Sembla que per fi el grans premis literaris comencen a reconèixer l'escriptura femenina i això ens agrada -mai és tard per aquesta visibilitat-. Enguany dos poetesses han sigut guardonades amb dos dels grans premis dins de l'àmbit espanyol i hispanoamericà.

Per una banda tenim a Ida Vitale, poetessa uruguaia, guardonada amb el premi Cervantes; per altra a Paca Aguirre, poetessa alacantina, que rep el Premio Nacional de las Letras. Dos grans dones amb una gran obra al seu darrere. Us invitem a llegir els seus poemes i, mentrestant, us en deixem dos per anar obrint boca.


Otoño

Otoño, perro
de cariñosa pata impertinente,
mueve las hojas de los libros.
Reclama que se atienda
las fascinantes suyas
que en vano pasan del verde
al oro al rojo al púrpura.
Como en la distracción,
la palabra precisa
que pierdes para siempre.


El pensamiento

Una limosna para el pensamiento

una pobre limosna a esa desdicha
que alguien nos regaló seguramente
sin caer en la cuenta de que un día
no íbamos a saber qué hacer con el regalo.

Una limosna para el pensamiento
para esta desazón que nos acosa
que pregunta sin tino ni medida.
Pero nadie responde no hay respuestas.

Una limosna para el pensamiento
un óbolo para la incertidumbre que nos cubre
una ayuda un auxilio una palabra.

14.11.18

Color de novembre... pintant amb la poesia


Color de novembre

Quan l'aire afluixa els pins i fa girar
el bàlsam de la branca tenebrosa,
novembre, a la finestra pots mirar!
El cel és com un vidre rosa.
Teulats molls de claror, color de vi.
S'allisa una fumera esperitada.
La mar a vespre deu tenir
una profunda morada.

La il·lustració és de Mariya Paskovsky.

2.11.18

¿Quién muere?, poema de Pablo Neruda per celebrar el Dia de Difunts


Hui celebrem el Dia de Difunts o Dia de les Ànimes, recordem als nostres estimats que ens han deixat, però que sempre estan presents en el nostre record i per als que tenim un raconet especial dins del nostre cor. La mort no és motiu de separació emocional. 

Mentrestant cal celebrar la vida, viure amb tots els sentits, cada dia i en tot moment, com ens recorda el poema de Neruda:

¿Quién muere?


Muere lentamente quien no viaja,
quien no lee,
quien no oye música,
quien no encuentra gracia en sí mismo.
Muere lentamente
quien destruye su amor propio,
quien no se deja ayudar.
Muere lentamente quien se transforma en esclavo del hábito
repitiendo todos los días los mismos trayectos,
quien no cambia de marca,
no se atreve a cambiar el color de su vestimenta
o bien no conversa con quien no conoce.
Muere lentamente quien evita una pasión y su remolino de emociones,
justamente estas que regresan el brillo
a los ojos y restauran los corazones destrozados.
Muere lentamente quien no gira el volante cuando esta infeliz
con su trabajo, o su amor,
quien no arriesga lo cierto ni lo incierto para ir detrás de un sueño
quien no se permite, ni siquiera una vez en su vida,
huir de los consejos sensatos…

¡Vive hoy!
¡Arriesga hoy!
¡Hazlo hoy!
¡No te dejes morir lentamente!
¡No te impidas ser feliz!


La il·lustració és de Simon Prades.

25.10.18

Las hojas del árbol bailan y bailan con los versos


Les fulles seques són el més típic de la tardor. Fulles de totes les mides, formes i colors. Fulles ballarines i que donen molta feina per escombrar i són tot un goig per jugar, poemar i cantar.

Las hojas del árbol

Las hojas del árbol cayeron al suelo.
Una, dos, tres y cuatro.
Después vino el viento y se las llevó.
Uff, uff, uff, uff.
El buen barrendero barría la calle.
Ras, ras, ras, ras.
Y el suelo del parque muy limpio quedó.
Bien, bien, bien, bien.

La il·lustració és de Sam Toft.

24.10.18

Dia de la Biblioteca, 2018: celebrem-ho amb poesia


Vine a la biblio,
hi trobaràs
moltes històries
que et faran pensar.

Obri la porta, 
obri la ment
i llig a la biblio
en qualsevol moment.

Podràs estudiar
i també connectar,
música escoltar
i pel·lis mirar.

Trobaràs amics
amb qui gaudir,
companys d'aventures
i junts llegir.

Vine a la biblio!
Vine!

Poèticament volem celebrar amb tots vosaltres el Dia de la Biblioteca. Una iniciativa de l'Associació Espanyola d'Amics del Llibre infantil i Juvenil que va tenir el seu origen en l'any 1997. Des de llavors, Amics del Llibre s'ha esforçat a donar a conèixer i reconèixer la tasca de les biblioteques, els seus serveis, els seus recursos professionals i agrair i reconèixer la tasca dels bibliotecaris i les bibliotecàries. Enguany la celebració tindrà lloc a la biblioteca "Ramón Pérez d'Ayala" (Oviedo) i comptarà amb la participació de bibliotecaris, escriptors, il·lustradors, narradors d'històries, editors, professors, membres de l'associació, responsables polítics i entitats que fomenten l'ús de les biblioteques.

El pregó d'aquest any, que reproduïm a continuació, és obra de l'escriptor Gonzalo Moure (Premi Cervantes Chico 2017), i el cartell ha estat realitzat per l'il·lustrador Alfonso Zapico, Premi Nacional de Còmic el 2012.

El día de la luz
Vengo del desierto del Sáhara, de inaugurar una biblioteca. Está en Dajla, el más alejado, el más olvidado de los cinco campamentos de refugiados saharauis. Es la cuarta biblioteca que construimos, y es preciosa. En el centro hemos plantado árboles, para que los niños y los jóvenes del Sáhara puedan experimentar el gozo de sentarse a su sombra a leer un libro. No queremos que esa biblioteca sea ningún “templo de silencio”, sino más bien un espacio para del sonido, para el ruido. Una biblioteca que ya es el lugar más hermoso del campamento. Un espacio para desear ir a buscar lectura, pero también amistad, sueños compartidos. Incluso amor. Un lugar en el que enamorarse mirando unos ojos por encima de un libro. Porque al fin y al cabo, la biblioteca es el lugar en el que se descubre al otro, de papel o de carne.

En una película inolvidable, la mejor película de ciencia ficción de la historia, 2001, una odisea del espacio, aparece un monolito cada vez que el hombre se dispone a dar un salto cualitativo. Kubrick, su director, debería haber puesto un libro en su lugar. Porque han sido los libros los que han marcado el ritmo de los cambios del ser humano. Porque el libro es el laboratorio del hombre, el lugar en el que se experimenta con emociones, descubrimientos, utopías, apuestas. Somos lo que somos porque hemos pensado y escrito sobre cómo ser y sobre cómo no ser. Y seremos lo que pensemos, lo que piensen y escriban las próximas generaciones.

Así que una biblioteca no es solo un lugar en el que invitar a leer, sino también, o por eso, un lugar en el que invitar a escribir. Las bibliotecas del siglo XXI son, pueden ser, tienen que ser el semillero de nuevas novelas, nuevos monolitos, mojones de nuestro futuro. Si el siglo XX fue sin duda el siglo de la lectura, el siglo XXI puede llegar a ser el siglo de la escritura, ya lo está siendo.

Por todo eso construimos bibliotecas en los campamentos del desierto. Porque no son solo para los saharauis. Las paga nuestra sociedad civil, mediante socios adultos, y mediante actividades solidarias en colegios, institutos y bibliotecas. Y los alumnos y lectores que las sufragan se hacen conscientes de lo extraordinario que es tener una biblioteca, aprenden a valorar la suya, a defenderla. Cada biblioteca del desierto tiene detrás a miles de niños, jóvenes y adultos que la han hecho posible con su pequeño esfuerzo. Sumando. Cada lector saharaui tiene a su lado a miles de lectores, más conscientes de la importancia de una biblioteca, porque con su trabajo se ha construido una, en un clima y un lugar tan hostil.

Piensa en tu biblioteca. Hubo un día en el que esa biblioteca no existía. Alguien la soñó, luchó por ella, la llenó de libros y también de sueños. Hazte del equipo de ese alguien que la hizo posible, lucha por un mundo en el que no haya un ser humano que no tenga cerca una biblioteca, o un amoroso bibliobús. Que no haya un solo niño, joven o adulto, que no roce la mano de una bibliotecaria que le aconseje, que le oriente en el laberinto. Que es lo mismo que decir que no haya un solo ser humano conectado a lo que fue, lo que es y lo que será.

En tu mano hay millones de manos, estrechando la tuya, acompañándote en el camino. Tiernas o callosas, pequeñas o grandes. En el libro que te espera en la mesilla de noche o junto al sofá, hay millones de libros. Ingenuos o complejos, humildes o lujosos. Pero todo preciosos. Conectados todos por un invisible hilo de plata que une mano con mano, estantería con estantería, un hilo inacabable y luminoso. Inacabable, y así sea. Hoy es el Día de la Biblioteca, que es lo mismo que decir El día de la Luz.

Quedeu tots i totes invitats/des a visitar la biblioteca i llegir molt, el 365 dies de l'any.

21.10.18

Bajo el rumor de las rimas, II Certamen Escolar para el Fomento de la Poesía Infantil, Gloria Fuertes (en valencià i castellà)



De nou es convoca enguany el premi de poesia infantil per a xiquets i xiquetes, Bajo el rumor de las rimas, II Certamen Escolar para el Fomento de la Poesía Infantil Gloria Fuertes / Sota el remor de les rimes. II Certamen Escolar per al Foment de la Poesia Infantil Gloria Fuertes. Està organitzat per la Mediateca 'Federico Martín Nebras' del CEIP Princesa de Asturias -Elx, Alacant- i col·labora l'Ajuntament d'Elx. Ens encanta aquesta iniciativa poètica adreçada als alumnes entre primer i sisè d'Educació Primària (poden crear-los en castellà i valencià).

Llegiu les bases i fomenteu l'escriptura poètica, a casa i a l'escola. Teniu de temps fins al 16 de novembre de 2018 per enviar els vostres poemes. Animeu-se a participar! Animeu al alumnes, fills i filles per a que participen! De la lectura poètica a l'escriptura de versos... és fantàstic!

II CERTAMEN ESCOLAR PARA EL FOMENTO DE LA POESÍA INFANTIL GLORIA FUERTES 
“Bajo el rumor de las rimas” 


OBJETIVO : Esta iniciativa surge a partir de la colaboración de la comisión de mediateca del C.P. Princesa de Asturias, apadrinada por Federico Martín Nebras con el propósito de fomentar la Poesía Infantil dentro del ámbito escolar. 


1-Podrán participar todos los alumnos y todas las alumnas de Educación Primaria. 

2-Las obras podrán presentarse tanto en valenciano como en castellano bajo una temática, métrica y rima libres. 

3-Los textos poéticos deberán presentarse en el colegio Princesa de Asturias, vía correo ordinario,correo electrónico o a través de un responsable de cada centro participante para que lo remita ( si lo hubiera ) antes del 16 de noviembre, fecha en la que concluirá el plazo de recepción. 

4-Habrán tres categorías : 

A) 1r Ciclo de Educación Primaria 
B) 2º Ciclo de Educación Primaria 
C) 3r Ciclo de Educación Primaria 

5-La decisión del jurado se dará a conocer el 27 de noviembre (fecha de la muerte de Gloria Fuertes), en la mediateca del colegio Princesa de Asturias mediante un acto público (lugar por determinar).

6-Reconocimientos: 

-Diploma con un poema de Gloria Fuertes a los finalistas de cada categoría. 
-Lote de libros de poesía y de humor a los tres primeros. 
-Publicación de los textos finalistas de cada categoría, bien en la página web del centro, página web del ayuntamiento y/o edición en papel. 
-Lotes de libros a las tres escuelas con mayor participación. 

7-Las obras deberán estar escritas en un folio en A4, con un título, original y copia,en esta última se añadirán los siguientes datos personales: 

-Nombre y apellido del/la niño/a 
-Curso y centro educativo. 
-Teléfono de contacto del padre y madre. 

8-Jurado integrado por distintos miembros de centros participantes y personas externas expertas en la materia.

Podeu enviar els vostres poemes a la següent adreça:

Bajo el rumor de las rimas, II Certamen Escolar para el Fomento de la Poesía Infantil, Gloria Fuertes CEIP Princesa de Asturias. 

María Goyri, nº4   
03203 Elche (Alicante)
tel. 96 661 60 60
03018672@gva.es 
www.colegioprincesadeasturias.com



19.10.18

El blues de la castanyera... visca la Castanyada


Ara si que si, és temps de castanyes. A la tardor les fulles ballen al so del vent i nosaltres també us invitem a fer-ho al ritme d'un blues que us encantarà. Vinga, escalfem-se les mans i la panxeta amb les castanyes torrades i el cos al ritme del ball.

El blues de la castanyera

Quan ve el temps de les castanyes,
quan arriba la tardor,
quan les nits es fan més llargues
i ja es nota la frescor,
menja castanyes torrades
i et trobaràs millor.

Caaaastanyeraa!
Caaaastanyeraa!
Caaaastanyeraa!
Ja està torrant les castanyes
a la Plaça Major.

La il·lustració és de Joan Turu.


8.10.18

Poesia de la tardor / Poesía del otoño


La tardor va omplint la natura i els carrers de fulles seques, joganeres i sorolloses, especialment divertides per a jugar amb la poesia.

Poema de otoño

Otoño de pies dorados
¿qué traje te has puesto hoy?
Mi pantalón de hojas rojas
y mi galera marrón.

Otoño de andar travieso
¿qué saco te has puesto hoy?
Mi saco de hojitas secas
que al correr hacen clic cloc.

¡Qué lindo que estás, otoño!
De amarillo y de marrón,
Si hasta pareces un niño
despeinado y juguetón.

Il·lustració de John Ripa.

3.10.18

El árbol, la vida, la poesia... / L'arbre, la vida, la poesia...


Un arbre és un tresor viu. Cal tenir cura dels arbres, dels boscos, perque la vida batega entre les seues fulles regalant-nos l'oxigen que respirem. Respetem la natura, salvem els boscos! Des d'ací ho fem amb poesia.

El árbol

Allí está el duende que me cuenta cuentos
y el que le silba su canción al viento.
Allí la sombra
me ha inventado un río;
allí el secreto
aprendió a ser mío
y me bailan las hadas en los dedos
mientras descubro una ventana en el cielo.
Allí está el duende, duende bailarín,
y está el tesoro
que guarda por mí.
Y soy el dueño de mi duende vivo
en el árbol del fondo del jardín.

Il·lustración d'Asako Eguchi.

2.10.18

Charquitos de poesía: juguem o no juguem a botar pels bassals


Octubre, mes tardorenc, vent i pluja amb sol, solet. El clima ens rega els camps i la terra ho agraeix, com també els xiquets i xiquetes que poden jugar amb els bassals. Octubre amb pluja, espills de cel... gotes de poesia ens mullen el cap.

Espejos de la lluvia
(Julio Imbert)

Mira por dónde caminas,
que hay charquitos en el suelo;
no sea que sin querer
vayas a pisar… el cielo,
vayas a pisar las nubes,
¡vayas a pisar un vuelo!

Il·lustració de Kay Widdowson.

1.10.18

Otoño: sonet de Juan Ramón Jiménez per començar octubre


Otoño

Esparce octubre, al blando movimiento
del sur, las hojas áureas y las rojas,
y, en la caída clara de sus hojas,
se lleva al infinito el pensamiento.

Qué noble paz en este alejamiento 
de todo; oh prado bello que deshojas 
tus flores; oh agua fría ya, que mojas 
con tu cristal estremecido el viento! 

¡Encantamiento de oro! Cárcel pura, 
en que el cuerpo, hecho alma, se enternece, 
echado en el verdor de una colina! 

En una decadencia de hermosura, 
la vida se desnuda, y resplandece 
la excelsitud de su verdad divina.

La il·lustració és de Terry Fan.

27.9.18

Juguen les cuques de llum, s'amaguen i poemen / Juegan las luciernagas: se esconden y poeman


Jo jugue, tu jugues, ells/es juguen... també juguen, a amagar, les cuques de llum, a la foscoreta de la nit, entre la frondositat de les plantes i la dels versos. Juguem junts a amagar i poemar?

A la mancha 

Por allá en la tardecita, 
dentro del espacio azul, 
están jugando a la mancha 
diez mil bichitos de luz. 

Como va siendo de noche, 
todos llevan un farol 
que apagan, para esconderse 
como diciendo ¡a mí no! 
Que encienden para mostrarse 
como gritando ¡aquí estoy!

 Por allá en la tardecita, 
dentro del espacio azul, 
están jugando a la mancha 
diez mil bichitos de luz. 

La il·lustració és de Daria Palotti.

26.9.18

Ella estaba hecha de palabras: poema per crear poemes


Hi ha poemes que per si mateix ens ajuden a crear poemes, a escriure poesia. Són versos que van jugant amb el llenguatge i l'estil. Per exemple, el poema que a continuació us fiquem, de Flor Marina Yánez Lezama. Segur que la seua lectura us ajuda a incentivar la creació de molts nous poemes.

Ella estaba hecha de palabras:

Ojos de luz
corazón de lluvia
pies de insomnios
frente de surcos
manos de mariposa
vientre de luna.

En días nublados
jugaba a re-crearse…

corazón de luz
ojos de lluvia
frente de insomnios
pies de surcos
manos de luna
vientre de mariposa.

O bien,

ojos de insomnios
corazón de luna
pies de mariposa
frente de luz
manos de surcos
vientre de lluvia.

O bien…

La il·lustració és de Chantal Horeis.

24.9.18

Adivina, caracol, si el verso va con sol


Una endevinalla per a començar la setmana, ben senzilla per a que tothom l'endevine.

El caracol

No hago ruido al caminar,
-ando sin piernas.-
Tengo cuernos y no soy toro.
Yo no me mojo aunque llueva,
nunca salgo de mi casa,
sólo asomo la cabeza.
Duermo mucho, como hierba.
Me gusta el sol.
¿Quien soy? 

La il·lustració és d'Hanna Muller.

21.9.18

Era el otoño: benviguda la tardor amb poesia


La tardor ja ha arribat de nou i està la natura celebrant el repòs que esdevindrà d'ací poc. Toca canviar de colors, canviar de clima, canviar de roba, canviar les fulles, canviar els poemetes que anirem pujant al blog. L'estiu resta tan sols al record. Benvinguda la tardor, benvinguda amb poesia.

Era el otoño

A las cinco ha llegado.
Se ha llevado la tarde,
en su capa de sueño, 
los colores ya débiles
que había en la mañana.
El verde de la higuera, 
el brillo en las manzanas... 
El canto del gorrión 
se paró de repente, 
un rumor de hojas secas 
se arrastró por el parque 
y el surtidor cantaba 
el sueño de los niños 
que venían de clase 
soñando con la playa. 
La brisa del otoño 
se acercó al corazón 
y y se paró la tarde. 

La il·lustració és d'Aeppol.

19.9.18

Viure és combatre la peresa: poema de Martí i Pol


Viure és combatre la peresa

No tot és desar somnis pels calaixos
rodejats d'enemics o bé d'objectes
que subtilment i astuta ens empresonen.

Perquè viure és combatre la peresa
de cada instant i restablir la fonda
dimensió de tota cosa dita.

Podem amb cada gest guanyar nous àmbits
i amb cada mot acréixer l'esperança.
Serem allò que vulguem ser.


Il·lustració d'Antony Williams.

18.9.18

Si yo fuera: llibre de poesia infantil de Carles Cano per llegir i crear


Feia temps que no comentàvem nous llibres de poesia infantil i volem reprendre aquesta difusió lectora poètica amb un poemari de Carles Cano que ens ha encantat, Si yo fuera, editat per SM, amb unes precioses il·lustracions d'Adolfo Serra.

El llibre ens fa una proposta ben imaginativa doncs es tracta de 'deixar de ser per a ser...', imaginar i voler, conèixer i traure el millor del que imaginem -com també hem de fer a la vida real-. Som el que som, però si fórem un arbre o un animal salvatge o un llibre...?

Si fuera un libro,
sería un libro de aventuras
lleno de piratas, exploradores
y ciudades perdidas en el desierto.

I si fora un ocell o una joguina o un núvol o un poema...?

Si fuera un poema,
estaría escrito
con palabras tan hermosas
que harían brillar los ojos.

I si fora un moble, un país o un edifici o una escola...?

Si fuera una escuela,
estaría hecha de juegos,
de canciones, de cuentos,
de libros y de cariño.

La proposta poètica que ens fa el llibre és ben extensa i variada, perquè res és impossible d'imaginar. Trobem molt interessant aquest poemari per a compartir-lo a l'aula i a casa, jugant a imaginar el que cadascú / na se li acudeix crear i després continuar el llibre amb les nostres propostes poètiques. Serà una forma meravellosa de començar el curs amb poesia i activitats poètiques a l'aula.

Imaginar i poemar, tot en un, què més es pot demanar? Doncs li afegim unes pinzellades d'art, amb la gran creativitat que té també Adolfo Serra i en surt un llibre de poesia infantil 'rodó'. Us el recomanem, malgrat que al final descobrim que...

Pero solo somos niños
jugando a imaginar,
dejando volar los sueños
como cometas en una tormenta.

I tots tenim al cor eixos arrels d'infantesa que ens invita a jugar permanentment amb la paraula i el color, amb els versos i les il·lustracions, deixant sempre que la imaginació s'enlaire, perquè -afegeixo amb permís de Carles-...

Sempre serem xiquets
jugant a imaginar,
deixant navegar el somnis
amb vaixells de paper sobre el mar.

Prengueu bona nota del llibre, que és fantàstic per a jugar amb la poesia... sense rimar.

17.9.18

Refranys i dites populars sobre la fruita


Ja sabeu que la fruita és essencial en la nostra dieta. En aquests moments tenim una gran varietat per triar i cal aprofitar-ho, doncs cadascuna d'elles ens aporta una sèrie d'aliments per al cos ben diferents: bresquilles, prunes, figues, caquis, peres, pomes, peres, raïm, meló, taronges, maduixes, mores, gerds i un llarg etcètera. 

Cal acostumar als xiquets i xiquetes, des de menuts, als seus diferents sabors i a incloure peces de fruita diàriament, per bé de la seua salut i el seu creixement.

El refranyer està ple de refranys que fan referència a la fruita i ací al blog hem anat penjant-ne: refranys del raïm i la verema, refranys sobre les castanyes, refranys sobre carabasses, refranys sobre les magranes; també podeu consultar més refranys sobre aliments i refranys de la agricultura.

A tatx
Abans de novembre, que la teua vinya sense fruita quede
Agost ho emparella tot
Agost i setembre, pocs els entenen
Agost té la culpa i setembre porta la fruita
Aigua a les figues, i a les peres, vi
Anar-se'n com fruita
Any de peres, mal per les eres
Arbre sense fruita, digues-li llenya
Carabassa, ni poca ni massa
Caure com fruita madura
Comerciant de fruita o neu, soterrar per l'amor de Déu
D'alzina que floreix pel juny, tot l'any el porc en gruny; d'empelt pel juny, fruita com el puny
Darrere cap fruita begues vi, darrere la taronja sí
De castanyes, qui més en pela més en menja
Dejunar o menjar fruita
Dels fruits de l’octubre, ningú no en viu
El març s'emporta la culpa i l'abril s'emporta la fruita
El meló, donat o furtat
El que figues desdejuna, tot el dia té fortuna
Els diners són com la fruita, costen més de guardar que de guanyar
Els pardals et diran quan la fruita bona està
En maig, murta; en setembre, fruita
Entre la fruita verda i la madura, es posa malalta la criatura
Ésser fruita
Flor de tardor fa el bo i millor
Formatge, fruita i pa, menjar de vilà
Fruita d'esbarzer, bé està qui no la té
Fruita del temps
Fruita novella, la dent amb ella
Fruita primerenca no val gaire
Fruita que neix a l'abril, val per mil
Fruita robada a algú, mal de ventre segur
Fruita tocada, fruita menjada
Fruita verda esmussada
Fruita, però no molta
Fruita, poca i ben madura
Hivern de molta gelada, molta fruita assegurada
L'Advent porta la fruita o bé la pren
La fruita d'hort, bona pel porc
La fruita tant se val crua com cuita
La fruita, quan està prou madura, ella mateixa cau
La magrana al matí és or, al migdia plata i al vespre mata
La magrana i la taronja primer que altra fruita
La pluja de Sant Joan podreix la fruita al camp
Les figues volen aigua; les peres i meló, vi felló
Les sopes, fruites i amors, els primers són els millors
L’agost els belluga i el setembre els sopluja
Massa fruita trenca la branca
Molta fruita menjaré i molta salut tindré
Ni fornada de flaons, ni hort de melocotons
No mengis fruita passada ni beguis aigua parada
Octubre finit, la fruita ha podrit (La fruita carnosa és d'estiu i en aquesta època no hi queda cap)
Octubre humit, la fruita ha podrit
Pel mes de juny, menja prunes en dejú
Pel setembre cull les pomes abans no arribin les bromes
Pel setembre, cull i no sembres
Per amor bogeria, fruita de cada dia
Per Santa Magdalena, la nou és plena, el raïm verd, la figa madura, el blat ensacat, i l'ocell, fora del niu
Per Tots Sants, per fruita glans
Quan es madura la fruita, per ella mateixa cau
Quan l’octubre creix, la fruita podreix
Quan madura la mora, la vinya ja és veremadora
Quan plou pel juliol, plou fusta
Qui aconsegueix pomes cada dia, manté el metge a la llunyania
Raïms de novembre ni els garrins el volen
Sembraràs quan podràs, però fins Sant Joan no colliràs
Setembre fruiter, alegre i fester
Setembre molt humit, molt vi però aigualit
Si pel juny plou, poca fruita el juliol
Verema en mullat i et sortirà vinàs, verema en eixut i tindràs vi pur

Tal vegada també us interesse consultar els refranys de la tardor, refranys del mes de setembre o refranys sobre l'educació.

La il·lustració és de Vito Cano.