Rutinero, de Níger Madrigal: llibre de poesia infantil

I acabem este mes tan curt amb un llibre de poesia infantil. Us volem parlar de Rutinero, un llibre de Níger Madrigal, escriptor mexicà, editat pel Fondo de Cultura Económica, dins de la seua col·lecció Especiales. A la Orilla del Viento.

Per aquest poemari Níger Madrigal va rebre el Premio Hispanoamericano de Poesía para Niños 2007, de la Fundación para las Letras Mexicanas.

El poeta tabasqueny està disposat a conquerir nous lectors infantils mitjançant la seua poesia. Afirmà que per a ell és un repte aconseguir arrelar l'hàbit lector entre aquests exigents lectors. L'escriptor i poeta diu que s'ha decidit a escriure poesia infantil de resultes d'haver treballat amb xiquets en el seu taller literari.

Rutinero és el testimoni de cinc viatges cap a la nit, el somni, la infància, el mar i el cor. “Los temas que abordo son trópico, el árbol, el mar, colores de la selva y el colibrí”. Viatges que ens endinsen a iniciar el camí per la poesia, trobant a la vorera imatges sorprenents en un paissatge melancòlic.“Esta geografía está trazada a partir del asombro de un niño que se da en el trópico, porque todos los elementos que nutren el libro son tomados del mar, la fauna de la selva, los animales marinos, las aves”. Una mirada d'adult amb un cor de xiquet, una passetjada per l'exuberància de la seua terra i els seu misteri. Una mirada capaç de sorpendre's, d'iniciar un joc continu.

Les il·lustracions de María Wernicke són fantàstiques, amb una senzillesa i suggeriment tal que es crea una simbiosi entre poemes i il·lustració donant com a resultat un àlbum il·lustrat. Amb una tècnica personal, mescla de collage i acuarel·la, dona imatge a la paraula i color als sentiments. Aquestes il·lustracions han estat seleccionades per a expondre-les en la Fira del LLibre de Bolonya 2009.

És un d'aquest llibres que us aconsellem regalar al menuts i aprofitar nosaltres per a llegir-lo. Poesia infantil per a totes les edats.

Us fiquem un tastet:

Un círculo de luz era el árbol,

una esfera de fuego su fruto.

Nos comimos los días traviesos

madurados como astros pequeños.

Mi madre y yo vimos un huerto en la luna;

con los frutos más hermosos se alimentaba la noche.

*

En las ramas de la noche,

una constelación de luciérnagas

sigue la ruta del sueño en que viajamos.

Enjoyan nuestro sueño las luciérnagas,

sobre el canto de los grillos es densa la vigilia.

Está herido el costado de la noche

por un presentimiento de la luz.