PLOU UNA TEMPESTA
(Silvia Bel)
Els núvols bombardegen els teulats.
Amenacen llamps les antenes.
Xoquen trons als finestrals.
I es queden sordes les cases.
Encongits els cors.
Xops els camals.
A poc a poc, als ulls de la ciutat,
un tel de pluja hipnotitza
als qui darrere dels vidres
es pensen que estan salvats.
A fora les bombes d’aigua
esclaten sobre mullat
mariners de terra s’armen
plantes i arbres i prats,
berenen amb set la pluja
i creixen com d’amagat.
Tanco els ulls i en obrir-los
els núvols s’han retirat
i les voreres tranquil·les
tornen a acollir els soldats
que atrinxerats desconfien
si la guerra s’ha acabat.
Solament és una tardor de tarda
i el gris del cel és tan ataronjat
que es confon amb una biga que l’aigua
ha rovellat. Quan hi clavo la mirada
l’iris plora de tant mal.
El cor batega de pressa.
Sap que aviat t’intuirà
entre els paraigües que baden
sobre braços despistats.
Per fi vindràs a trobar-me,
deixaràs l’amagatall
i corrent sobre la pluja
arribaràs al replà,
obriràs el pom de fusta
i jo t’aproparé els mitjons
que t’he escalfat vora l’estufa.
A més, podem escolatr a Sílvia, en directe, el proper dijous, dia 5 de gener, al bar "El Colmado" (carrer Cera, 35 -El Raval-, Barcelona), a les 10 de la nit. Aprofiteu-ho la gent que podeu acudir, a nosaltres ens encantaria, però estem un poc llunyans.
2 comentaris:
Avui t'he vist al bocamoll i sento que us hagin eliminat, ho fèieu força bé, imagino que quan ets allà no tot és tant fàcil.
Bé, al menys segueix amb la teva poesia tan bonica i nova.
Lobby
Avui he sentit al bocamool una poesia teva que m'ha encantat .Enhorabona segueix aixi.
Publica un comentari a l'entrada