10.5.08

La felicitat: poema sobre l'amistat


LA FELICITAT
(Montserrat Pratdesaba)
Dues criatures agomboiades
donant-se la ma
(la felicitat),
perdent la mesura de la petja
mentre els ulls
parlen de somriures.


Aquest poema és de la web de Big Mama (Montserrat Pratdesaba), un lloc ple de poesia i cançons que us recomanem.

La il·lustració és de Tania Howells.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

La felicitat en les coses petites i en els petits poemes. Fermí :D

Anònim ha dit...

La FELICITAT, llegir un poema i que tot el cos s'impregne d'ell.

Lluís Omerba

Anònim ha dit...

Una felicitat llegir el vostre blog.
Un petonas-Irene:)

Anònim ha dit...

no l´entenc aket poema ... sol vec una imatge sincerament no m´ha servit de res

Sàlvia ha dit...

Doncs... és un poema infantil fàcil d'entendre. Altra cosa és si "et serveix" i "per a què", no?
Salutacions anònimes

Anònim ha dit...

El que hagi dit que no enten el que diu aquest poema es un estúpid...
Com no ho pot saber? Es un poema que demostra el que es la felicitat.
Es un poema molt bonic.
L'unic es que no ha de servir per a tu.
Ha de servir per a la vida, ser agrït, tolerant, solidari...
Sobretot agraïr i estar content/a del que tens!

Anònim ha dit...

volia dir agraït, no agrït, esque m'havia equivocat!

Sàlvia ha dit...

Em sembla genial que dialogueu sobre el poema, però... cal recordar que no és bó emprar paraules que insulten, com "estúpid". Val?

Besadetes amistoses, amb un toc de neu