Pàgines

10.5.08

La felicitat: poema sobre l'amistat


LA FELICITAT
(Montserrat Pratdesaba)
Dues criatures agomboiades
donant-se la ma
(la felicitat),
perdent la mesura de la petja
mentre els ulls
parlen de somriures.


Aquest poema és de la web de Big Mama (Montserrat Pratdesaba), un lloc ple de poesia i cançons que us recomanem.

La il·lustració és de Tania Howells.

8 comentaris:

  1. La felicitat en les coses petites i en els petits poemes. Fermí :D

    ResponElimina
  2. La FELICITAT, llegir un poema i que tot el cos s'impregne d'ell.

    Lluís Omerba

    ResponElimina
  3. Una felicitat llegir el vostre blog.
    Un petonas-Irene:)

    ResponElimina
  4. no l´entenc aket poema ... sol vec una imatge sincerament no m´ha servit de res

    ResponElimina
  5. Doncs... és un poema infantil fàcil d'entendre. Altra cosa és si "et serveix" i "per a què", no?
    Salutacions anònimes

    ResponElimina
  6. El que hagi dit que no enten el que diu aquest poema es un estúpid...
    Com no ho pot saber? Es un poema que demostra el que es la felicitat.
    Es un poema molt bonic.
    L'unic es que no ha de servir per a tu.
    Ha de servir per a la vida, ser agrït, tolerant, solidari...
    Sobretot agraïr i estar content/a del que tens!

    ResponElimina
  7. volia dir agraït, no agrït, esque m'havia equivocat!

    ResponElimina
  8. Em sembla genial que dialogueu sobre el poema, però... cal recordar que no és bó emprar paraules que insulten, com "estúpid". Val?

    Besadetes amistoses, amb un toc de neu

    ResponElimina