7.2.11

Poesia i futbol: dos llibres / Poesía y fútbol: dos libros


De vegades sembla que hi ha una dicotomia entre el futbol i la literatura, però això no té perquè ser així. Hui us volem ficar dos exemples, centrats amb la poesia. 

El primer és un llibre per a xiquets i xiquetes, de Jorge de Arco, Con el balón en juego, editat per Hiperión, dins de la col·lecció Ajónjoli. Poesia al voltant del futbol, versos que acompanyen els xuts del baló, rima que fica ritme a l'últim mundial de Sud Àfrica. Un exemple molt bo de com qualsevol tema pot ser poetitzat i que, tal vegada, enganxe a més d'un lector o lectora.

Cal aprofitar els gustos i interessos dels xavals per anar endinsant-los per l'ampli camí de la poesia. 

El segon exemple és El gol nuestro de cada día, editat per El Vaso Roto. Aquest llibre, més per adults, té un grapat de poemes al voltant de l'esport més popular als nostres dies. Dins de la selecció que ha fet Francisco J. Ruiz  poden dir que "ni són tots els que estan, ni estan tots els que són". Hi ha molta desigualtat en els poemes triats. Per exemple, no està el poema Elegía al guardameta, de Miguel Hernández, que us invitem a llegir a continuació:


Combinada la brisa en su envoltura
bien, y mejor chutada,
la esfera terrenal de su figura
¡cómo! fue interceptada
por lo pez y fugaz de tu estirada.
Te sorprendió el fotógrafo el momento
más bello de tu historia
deportiva, tumbándote en el viento
para evitar victoria,
y un ventalle de palmas te aireó gloria.
Y te quedaste en la fotografía,
a un metro del alpiste,
con tu vida mejor en vilo, en vía
ya de tu muerte triste,
sin coger el balón que ya cogiste

6.2.11

Un somriure per la pau: poesia de Vicent Magraner


Fa poc vàrem celebrar el Dia Escolar de la Pau i la No Violència i us demanàvem que adjuntareu un poema a la il·lustració que vàrem ficar. Doncs, agraïm el poema que ens ha regalat Vicent Magraner, jove poeta valencià, i que volem compartir amb tots vosaltres, perquè tots els dies hem de viure amb pau. Gràcies, Vicent.

Un somriure per la pau

Fes del meu somriure
las mes bonica melodia,
que done ganes de viure
que faça al sol eixir tot el dia.

Llevat del cap l'odi
i sent que som germans de món,
ja que tu i jo tenim un llenguatge propi,
tu i jo parlem amb el cor.

I si veus un acte dolent
no actues amb el cap
sinó amb el cor bondadós que tens,
ja que no es millor qui pega primer
sinó el que ajuda amb la mà davant
i dona exemple, del que s'ha de fer.

La illustració és de Jiri Borsky.

5.2.11

Poema d'amor multilingüe


Un poema d'amor molt multilíngüe! El mateix poema podem trobar-lo en un grapat de llengües de tot el món. Resulta curiós veure, sobretot, com s'escriu en grafies molt diferents a la nostra.

Tu imagen en el espejo

es mi más bello poema

Pero date prisa, se borra

¡es mi "te amo"!

La il·lustración és d'Evangelina Prieto.

English songs for school / Canciones en inglés para la escuela / Cançons en anglès per a l'escola


Cantar i cantar, en català, en castellà, en anglès... les cançons infantils formen part de la poesia i als xiquets i xiquetes els encanten. Ara, des de menudets, aprenen un altra llengua: l'anglès. Aprofitem per a conèixer noves paraules, per a jugar amb elles, per a divertir-se amb les rimes, tot cantant.

A la web English Songs for School podem trobar un grapat de cançons, acompanyades d'unes il·lustracions molt simpàtiques, per anar cantant en anglès: sobre l'alfabet, animals, les estacions de l'any, els cos humà, etc. Doneu-li una ullada! Escotem, mirem, cantem i ballem. Un lloc molt recomanable.

Ninna nanna: cançoneta de bressol italiana per dormir bebes de tot el món


Una cançoneta de bressol, en italià, amb molta musicalitat, per bressolar aquesta freda nit de divendres.

Ninna nanna

Fai la nanna bimba bella
dormi con la rondinella
il nido è il tuo caldo letto
lassù in alto sotto il tetto

fai la nanna bimbo bello
dormi insieme all'asinello
la pecora ti starà a cullare
dolcemente col suo belare

fate la nanna bei bambini
siate bravi e non birichini
già vi stanno ad aspettare
tanti sogni che dovete fare

ecco che uno già fa un salto
ed ha spiccato il volo in alto
l'altra non resta a guardare
nel cielo insieme va a volare

la bimba una rondine è diventata
il bambino una pecora alata
la rondine si mette a belare
la pecora invece a ragliare

il sonno comincia a fare ingresso
tutto a soqquadro ha già messo
ma la mamma non fa arrabbiare
perché i bambini fa addormentare 

la mamma allora si avvicina
bacia il bimbo e la bambina
lasciandoli liberi di sognare
tutto ciò che a loro piace far

La il·lustració és de Nicoletta Costa.

4.2.11

T'anyoro... poesia amorosa d'Anca Nitulescu


T'anyoro
(Anca Nitulescu)

t'anyoro...
entre risas y sonrisas
entre luna y sol
entre dos años
que vienen y se van
entre pinos y mar
t’anyoro
risas y sonrisas
entre nieves y lluvias
entre verde y azul
t’anyoro
entre tus besos
te añoro y no te recuerdo…

estás demasiado cerca

Il·lustració de Jason Mowry.

3.2.11

Auca d'Enric Valor: dos auques i una proposta per fer-ne


Il·lustració de Jesús Huguet, treta de l'Auca d'Enric Valor

D'auques i aniversaris va el post de hui. Estem celebrant aquest any el centenari del naixement d'Enric Valor (Castalla, Alacant, 1911 - València, 2000), un gran rondallista, escriptor i gramàtic valencià. Per tal d'apropar-se al coneixement de la seua biografia i obra, s'han editat dos auques molt interessants.

La primera és de Jesús Huguet -versos i il·lustració- i està editada per l'Acadèmia de la Llengua Valenciana. L'auca, a més, s'acompanya d'un còmic, fet també per Jesús Huguet. Ambdós, auca i còmic, podem sol·licitar-ho a l'Acadèmia de la Llengua Valenciana.


L'altra auca està feta per Xipell, és més senzilla, però igualment interessant. 


Ara us proposem... fer la vostra pròpia auca d'Enric Valor. En la classe, per grups, explicant què és un auca, com l'hem de dissenyar, la seua divisió en dos partes -versos i il·lustracions-, etc. Després sols cal assabentar-se un poc, o molt (cada classe en funció del seu nivell educatiu), de la biografia i obra d'Enric Valor i ficar-se'n mans a l'obra. Als xiquetes i xiquets els agraden molt les auques i són ideals per donar una informació, de forma poètica i força pedagògica, i compartir-la amb els companys.


Si ja heu fet alguna auca sobre Enric Valor, o la feu ara, ens encantaria que ens l'enviareu (en un format digital) i faríem un recull per a compartir al blog. Val?

2.2.11

Besos: poema d'amor de Gabriela Mistral


Un poema d'amor per anar omplint el mes de febrer (més enllà del consumisme artificial de Sant Valentí).

Besos
(Gabriela Mistral)

Hay besos que pronuncian por sí solos
la sentencia de amor condenatoria,
hay besos que se dan con la mirada
hay besos que se dan con la memoria.

Hay besos silenciosos, besos nobles
hay besos enigmáticos, sinceros
hay besos que se dan sólo las almas
hay besos por prohibidos, verdaderos.

Hay besos que calcinan y que hieren,
hay besos que arrebatan los sentidos,
hay besos misteriosos que han dejado
mil sueños errantes y perdidos.

Hay besos problemáticos que encierran
una clave que nadie ha descifrado,
hay besos que engendran la tragedia
cuantas rosas en broche han deshojado.

Hay besos perfumados, besos tibios
que palpitan en íntimos anhelos,
hay besos que en los labios dejan huellas
como un campo de sol entre dos hielos.

Hay besos que parecen azucenas
por sublimes, ingenuos y por puros,
hay besos traicioneros y cobardes,
hay besos maldecidos y perjuros.

Judas besa a Jesús y deja impresa
en su rostro de Dios, la felonía,
mientras la Magdalena con sus besos
fortifica piadosa su agonía.

Desde entonces en los besos palpita
el amor, la traición y los dolores,
en las bodas humanas se parecen
a la brisa que juega con las flores.

Hay besos que producen desvaríos
de amorosa pasión ardiente y loca,
tú los conoces bien son besos míos
inventados por mí, para tu boca.

Besos de llama que en rastro impreso
llevan los surcos de un amor vedado,
besos de tempestad, salvajes besos
que solo nuestros labios han probado.

¿Te acuerdas del primero...? Indefinible;
cubrió tu faz de cárdenos sonrojos
y en los espasmos de emoción terrible,
llenaron sé de lágrimas tus ojos.

¿Te acuerdas que una tarde en loco exceso
te vi celoso imaginando agravios,
te suspendí en mis brazos... vibró un beso,
y qué viste después...? Sangre en mis labios.

Yo te enseñe a besar: los besos fríos
son de impasible corazón de roca,
yo te enseñé a besar con besos míos
inventados por mí, para tu boca. 

La il·lustració és d'Helena Wierzbicki.

1.2.11

Canigó, 125 veus: projecte poètic a la xarxa



La Fundació Jacint Verdaguer de Folgueroles i la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris de la Universitat de Vic proposen una lectura completa i polifònica de Canigó a internet, un nou espai per on naveguen els versos.

El poema consta de 4334 versos, amb mètriques diverses, repartits en dotze cants i un epíleg. Per al lector d’avui, llegir o rellegir aquests versos immortals sentint-los declamar per 125 veus diferents, tantes com anys fa que els van llegir els seus primers lectors, ha de constituir una experiència de lectura inèdita. Per això ens hem proposat  de convocar una lectura col·lectiva, calidoscòpica, de Canigó, Canigó 125 veus.

Un projecte interessant, que ens mostra cada dia un vídeo diferent ( la nostra amiga, Teresa Ribera, farà el número 100). Bona singladura poètica!

Podem veure i escoltar, en el següent vídeo, a Montserrat Abelló (la número 2 de la recitació poètica).


31.1.11

Cada palavra uma folha: poesia de Cecília Meireles / Cada palabra una hoja


Cada palavra uma folha

Cada palavra uma folha
no lugar certo.

Uma flor de vez em quando
no ramo aberto.

Um pássaro parecia
pousado e perto.

Mas não: que ia e vinha o verso
pelo universo.

-----


Cada palabra una hoja
(Cecília Meireles)

Cada palabra una hoja
en el lugar perfecto.

Una flor de vez en cuando
en el ramaje abierto.

Un pájaro que parecía
posado y cierto.

Mas, no: que iba y venía el verso
por el universo.

La il·lustració és de Laura Bolter.

30.1.11

30 de gener 2011: Dia Escolar de la Pau i la No Violència


Fiqueu-li vosaltres els versos a la imatge i ens les enviu.  365 dies de pau i alegria, amb poesia.

La il·lustració és de Jim Tsinganos.

Quin fred fa! Com diu la poesia: Hoy hace mucho frio


Hoy hace mucho frío 
(Henry Parland)
Hoy hace mucho frío.
El aliento de los anuncios de los cines
pincha como agujas de hielo.
Las sombras de los cables eléctricos
quieren cortarme el cuello.
El aire se ha encogido tiritando
detrás de la esquina más próxima.

Il·lustració d'Ana Ayala.

29.1.11

Cenicientas: poesia jove per a les joves


Encara existeixen les ventafocs? Hi ha moltes versions actualitzades, poemes que destrueixen la tipologia de xica guapa, pobra, que espera i aconsegueix al seu príncep blau, guapo i ric. Llegiu el poema de Raul Vacas i ja ens direu que us sembla.

Cenicientas

A las muchachas rubias de los cuentos
que huyeron del amor sin hacer ruido
les hablaré del pájaro sin nido
que odia las migas de los sentimientos.

A las muchachas de ojos cenicientos
y el corazón cuché, mudo y partido,
les hablaré de un reino prometido
donde las vírgenes tienen descuentos.

Y a las muchachas que hablan de los hombres
en los servicios de las discotecas,
a las que empolvan tristes su retrato

y hacen quinielas con los nombres
de príncipes con gafas y con pecas
les firmaré en la suela del zapato.

La il·lustració és d'Angelo Barile.

28.1.11

Poesía por la paz / Poesia per la pau


Hui us volem  recomanar la lectura de dos poemes que, des de punts de vista diferents, ens parlen de la guerra i de la pau, de la violència i de l'alegria, de la foscor i dels colors. Versos que colpegen directament ben a dintre.

Anunci d’una casa on ningú no vol viure

L’han saquejada tants de cops
i gent amb tantes cares
que no hi fa res saber
qui és l’autor dels crims:
podríem ser nosaltres.
Ara només el sol saqueja unes paraules
sense frontisses ni llindars
i enfonsa portes sense pany.
A dins hi viuen dones
plenes de veus que han emmudit
i no saben com estimar-les:
reguen les pedres,
cusen regals per als absents
i t’ofereixen signes,
cendres, pluja del cel.
Llegeix-me: sóc l’anunci d’una casa
on ningú no vol viure.
No tens amb què comprar-la: benvingut. 


Besos sin balas
(Antonio García Teijeiro)
I
Balas en vuelo,
besos sin alas.
Alas en duelo,
besos con balas.

II
Besos dormidos,
besos sin alas.
Besos traidores,
besos con balas.

III
Besos que vuelan,
besos con alas.
Besos que brillan,
besos sin balas.

IV
Besos que viven,
besos con alas.
Besos con alas,
Besos sin balas.

La il·lustració és de Sam Weber.

27.1.11

La biblioteca fatal: la última pàgina, els últims versos


La biblioteca fatal
(Nicolea Prelipceanu)

Abres un libro antiguo 
y lees en él 
tu biografía 
ya no hay nada que hacer 
estás esperando 
a que el viento 
pase él solo 
la última página.

La il·lustració és de Georges Seurat.

26.1.11

Tiempo de invierno, el pájaro repliega sus alas



Aguanta, pajarillo.
Pronto llegará la primavera
y secaremos las sábanas al viento.
El trigo dejará su cuna
y paso a paso se hará grano.
Entonces abriremos la jaula,
volaremos hasta el campo,
y saborearemos las espigas.
Aguanta, pajarillo, aguanta:
Hoy hiela todavía.

La il·lustració és d'Alexandra Nedzvetckaya.

Miguel Hernández: nous textos descoberts a l'Arxiu Històric d'Elx

S'ha trobat, a l'Arxiu Històric d'Elx, 170 textos poètics de Miguel Hernández. La troballa l'ha feta Carmen Alemany, professora de la Universitat d'Alacant . Els textos descoberts, preferentment són octaves inacabades o ratllades, pertanuen a diferents etapes de la vida del poeta (més de l'etapa de joventut i la Guerra Civil). A través d'aquests documents podem veure el procés de creació dels seus poemes.

Molt interessant! Punxeu ací si voleu assabentar-se més àmpliament de la notícia.

24.1.11

La capsa de la poesia: activitat per a jugar i crear poemes en classe / La caja de la poesía: crear poemas en el aula


Feia temps que no fèiem propostes per anar jugant i creant poemes. Hui volem proposar-vos crear la Capsa de la Poesia. És senzill: dividim la classe per grups i a cada grup li donem un llibre de poemes. Es fa la tria d'un poema i es trauen les paraules claus. Cada paraula s'escriu en targetes menudes de colors (cada grup tindrà un color diferent, així totes les paraules del grup s'escriuen en targetes del mateix color) i fàcilment, pel color, sabem a quin grup correspon la paraula que traurem). Cada grup escriurà 10 paraules -o siga, 10 targetes-.

Agafem una capsa (per exemple, una capsa de sabates o de folis) i la folrem. Fem un forat a la part superior, per tal que els xiquets i xiquetes puguen ficar la mà dins. Passarem la capsa per tots els grups i ficaran dins les targetes.

La capsa es sacseja i, una vegada ben mesclades les paraules, passem la capsa per cada grup. Un o més components del grup ficaran la mà dintre la capsa i trauran fins 10 targetes. Ho repetirem en cada grup. La mestra o el mestre escriurà a la pissarra (o pissarra digital), en columnes, totes les paraules que han sortit en cada grup (que segurament correspondran a poemes diferents i seran de colors diferents). Cada grup crearà un poema amb les paraules que li han sortit. 

Per a finalitzar un representat de cada grup llegirà en veu alta el poema que hi havien triat al principi i algun altre llegirà el poema que ells han creat. Podem donar pautes per a la rima, estrofes, etc. Per exemple, en rima consonant i fent rodolins. Podem anar complicant-ho en funció a l'edat dels alumnes. Per als més menuts (per exemple, els de 1r. cicle d'Educació Primària), millor començar amb rodolins, o poemes de versos lliure, sense rima.

La mateixa activitat serveix per a tots els nivells educatius de Primària i Secundària. Per als d'Educació Secundària podem, a més, agafar poemes d'una temàtica determinada i que els versos que ells creen siguen de la mateixa temàtica: amor, violència, avorriment, amistat, escola, etc.


Us fiquem un exemple, agafant el poema Roses de Joana Raspall:

Roses
(Joana Raspall)

Al llit tinc llençols
estampats de roses;
roses mentideres
que no fan olor.
M'adormo evocant
belles primaveres
i els somnis se m'omplen
de llum i color.

Paraules: llit, llençols, roses, olor, belles, primaveres, somnis, llum, color, mentideres

Nou poema:
Somis de llum
a la nit.
Olor de roses
al llit .
Belles i mentideres
primaveres.
Embolic de colors
al meus llençols.

Es de nit,
toca somiar. 


Si ho mesclarem amb un altre poema, seria així, per exemple -amb els versos A poc a poquet-:

A poc a poquet
(Joana Raspall)

A poc a poquet,
sortirà la lluna
sense fer soroll
per no despertar
les flors adormides.
Ara estan cansades
de tant que han florit.
Demà les veurem
fresques i oloroses
obrint les corol·les
per saludar el sol
i rebre visita
de les papallones.

Ara... bona nit!

Paraules: lluna, flors, florit, fresques, oloroses, corol·les, saludar, sol, papallones, nit

Nou poema:
La lluna i el sol
se'n van a dormir
es tanquen les flors
que ja és de nit.
Pel dia desperten
amb vestit florit
fresques i oloroses
corol·les al pit.
I  les papallones
saluden el dia
jugant rialleres
amb les flors matineres.
Serà un bon dia
de flors i poesia.

Imagineu-se que "una mà innocent" d'un dels grups trau de la capsa aquestes paraules del dos poemes -que com hem dit abans s'han de ficar junt a la capsa i barrejar-se-: llit, roses, olor, belles, primaveres, color, lluna, flors, sol, papallones.

Nou poema:
La llum de la lluna
de roses fa olor
i deixa color
al llit del gran sol.

Les papallones
totes molt belles
de primavera
omplin la nit.

A l'altre grup sortirà un nou poema amb les paraules que resten. És el mateix si hi ha quatre cinc o sis grups, perquè cadascú d'ells trauran 10 paraules. Es sorprenent com tot canvia i com es motiven per crear nous poemes. La imaginació poètica dels alumnes és infinita, tan sols necessiten petites pautes que els ajude a prendre forma, com és el cas d'aquesta activitat.

S'animeu a jugar amb la capsa de la poesia? Ens enviareu els poemetes nous que us surten? Animeu-se!

Les il·lustracions són de Penny Weber.

23.1.11

Google i la traducció de poesia: desenvolupament d'un nou programari per traduir poesia

 Cada vegada són més el avanços tecnològics que ens permeten apropar els textos als lectors. L'opció de Goggle Traductor ens facilita molt la lectura i escriptura de textos, però encara té molts problemes i de vegades es torno un poc "boig", doncs la seua traducció és veritablement humorística.

Però traduir textos poètics és "harina de otro costal", com es diu en castellà. Els traductors de poesia d'açò en saben molt. Els poemes tenen gran dificultat de traducció. Doncs aquest repte és el que ara ha agafat Google. Està desenvolupant un projecte en l'àmbit de la intel·ligència artificial que és el més complicat de la història de la investigació en aquest camp: intentar ensenyar a una computadora a traduir textos poètics (segons fons de la ràdio pública estatunidenca NPR). Això suposa fer a les computadores quasi tan intel·ligens com a les persones.

No sols es tracta de reconèixer les mesures del vers, combinar rimes o trobar un sentit exacte, sinó preservar el sentiment expressat en les paraules. Aquesta és la tasca fonamental dels especialistes traductors de poesia.

Sembla que la forma poètica més simple per a traduir-se és el haiku; el més difícil, el iambe -típic dels sonets de Shakespeare, per exemple-. 

Caldrà veure els resultats, però està clar que estaran llunyans dels que un bon traductor, especialista en l'obra d'un autor, ens dona. El procés de traducció automatitzada està encara en fase d'investigació, com hem dit al principi, però al ritme que van els avanços... qui sap si d'ací pocs anys podem llegir una traducció automatitzada de poemes de Goethe, de Byron, de Baudelaire, ... 

Una notícia interessant!

Joc de l'aeiou: poesia de les vocals


Joc de l'aeiou
(Maria Dolors Pellicer)

A besa l'escolà
E jo no la besaré
I aleshores, qui?
O l'avi en camisó
U sols et vull a tu,
per guapeta i ben plantada,
pel teu aire de xalada.

22.1.11

La nieve, poesia de Vicente Quirarte


Són dies de fred, de molt de fred, i també de neu. Què bonics són els paisatges nevats, més encara si entre el mantell suau i blanc es trobem versos.

La nieve
(Vicente Quirarte)

Nevó toda la noche y amanece
la tierra inmaculada.
Quién pudiera decir que bajo el manto
prepara su verdor la primavera.
Si la pureza existe,
qué semejante es a la nieve:
hoja blanca cedida por el mundo
para probar que nada permanence.

La il·lustració és d'Anna Pavleeva.

21.1.11

Un poema per la Pau


Poema per la pau
(Jaume Fulquet)

La mare donava el pit
al infanto que plorava,
i amb estimació el gronxava
abans de posar-lo al llit.
No podia agafar el son.
Ell encara no entenia,
ni ho entenia ningú,
perquè el món era tan cru
i es mataven dia a dia.
Ell sols era un trist infant
encerclat de cruel guerra,
que en sang tenyia la terra
i a tots els seus habitants.
Els crits de pau ressonaven
en tots els indrets del món
i clamaven les nacions
que sols la Pau desitjaven.
Dantesc era el panorama
milers eren els ferits,
i cens de morts s'apilaven
entre grans i nens petits.
A dintre dels hospitals
la sang corria per terra,
no es podia donar abast
per curar els ferits de guerra.
De gom a gom els ferits
tots els hospitals omplien
i els metges es movien
sempre en constant neguit.
Allí gent amb pell cremada
mutilats de peus i mans,
i amb la cara destrossada
anaven arribant infants.
La mort estava present
per arreu on es miri. 
Es tan gran el sofriment,
que es desitja que ella arribi.
En el carrer el brunzit
de les bombes es sentia,
i la gent esfereïda
corrien atemorits.
El crit de Pau, no a la guerra
que tot el món demanava,
era un clam que apagava
la bomba al esclatar en terra.
Més el món, amb més esforç,
amb un crit fornit cridava
per una pau que es desitjava
engendrada entre tots.
Pau, per mirar l´horitzó,
Pau per donar-nos les mans,
Pau perquè els nostres infants
visquin sense temor.
Pau per l'àrab i el jueu
per l'hindú i el musulmà,
per al budista i el cristià
i per tots els fills de Déu.
Pau, no a la guerra,
és el clam que surt del cor
i que hem duu entre tots
per tot arreu de la terra.
La mare amb amor gran
dona el pit quan el fill plora
i al donar-li al cel implora
que amb Pau visqui els seu infant.

La il·lustració és de João Paulo Alvares Ruas.

20.1.11

En noches de luna, poesia de David Vogel


En noches de luna
(David Vogel)

En noches de luna
un jinete cabalga rumbo a no sé dónde,
empapado de polvo del camino,
con un galope sordo que algún tiempo redobla
en la plata de la noche.

Una sombra larga, rápida, atraviesa
la anchura del trigal estremecido.

Por las habitaciones oscuras
anda una sonámbula
con paso recogido.

Por la mañana los hijos del hombre se levantan
y no notan nada.

La il·lustració és de Vladimir Dunjic.

19.1.11

Haikus invernales



Els versos, el poemes, s'impregnen també de la gelor de l'hivern. Res millor per compendre-ho que la lectura d'aquests haikus hivernals que hem pogut llegir i conèixer al blog de La Nave Imginaria.

Ruido
de cascada cayendo
en el mar en la noche
de invierno
(Kyokusui)

La tormenta de invierno
se vierte en el ruido
del mar
(Gonsui)

La ráfaga no quiere
que el chaparrón
llegue hasta el suelo
(Kyorai)

Llueve y llueve,
hasta que los rastrojos
quedan negros
(Bashô)

En los bambúes
entra la tarde,
entra la lluvia fría
(Seisei)

Baya,
clavija roja
sobre la escarcha
(Shiki)

No hay cielo ni tierra
sólo nieve
que cae eternamente
(Hashin)

La il·lustració és de Simona Cordero.

18.1.11

Sencilla lección de matemáticas, con poesía


Sencilla lección de matemáticas
(José Luna; pseud. Sabi Martín y José Mercurio)

Asume lo que haces,
divide lo que olvidas
multiplica lo que recuerdas
... y réstale importancia.

La il·lustració és d'Andy Ward.

17.1.11

Aldea Poética V. Poesía infantil. Dadaísmo en verso: llibre de poesia infantil

Acaba d'editar-se el llibre Aldea Poética V. Poesía infantil. Dadaísmo en verso, en l'editorial Opera Prima. Poemes de Rafael Sr, Ouka Leele, Jesús Munárriz, L. Eduardo Aute, Belén Reyes, Moncho Otero, Enrique Villagrasa, Ángel Petisme, David González, Julia Otxoa, Mar Pavón, Enrique Cabezón, Alfonso Pascal Ros, Antonio Orihuela, Tomás Rivero, Marisa López Soria, Juan Carlos Abril, Luis Lasso, Estefanía Rodero, Paula Arenas, Isabel Bono, Armando Silles, Ana Mª Cuervo de los Santos, Mª del Camino Ochoa, Sonia San Román, Ana Isabel Palacios, María Jesús Jabato, Ángel Fernández Fernández, Juan Kruz Igerabide, Sofía Rhei, Manuel Cortijo Cieza, David Eloy Rodríguez, Carmen Camacho, Javier Asiáin, María Lorente, Amparo Parra, Elena González Millán, Nancy Triana, etcètera.

Opera Prima va fer una convocatòria per a que els poetes, lliurement, enviaren fins a tres poemes partint de la visió que tenen els xiquets i xiquetes del món; de entre tots els poemes enviats es va fer una selecció i aquests són els poemes que podem llegir en aquest llibre. Els resultat és ben original, interessant, diversificat: poemes en rima, sense rima, poemes visuals, acròstics,... Una delicia de lectura, per a grans i per als menuts.

Us fiquem un tastet:

Manos
(David González)

las manos

me decían mis padres
antes de sentarme
a la mesa a comer

lávate bien
las manos

no alcanzaban
a comprender
que los niños
las tenemos siempre

limpias

Dites populars i refranys de Sant Antoni


Hui, 17 de gener, és el dia de sant Antoni (també anomenat sant Anton, sant Antoni Abat, sant Antoni de gener, sant Antoni del porquet). En molts llocs del nostre territori és dia de festa. Ara, que la majoria de gent som urbanites, aquests tipus de celebracions van perdent-se (a Cocentaina, per exemple, era costum sortir al camp en quadrilla d'amics i familiars i gaudir d'una bona torrada d'embotits, tot desprès d'haver-hi beneït als animals de casa). 

Són molts els refranys que fan referència a aquest sant tan popular. Aquests refranys els hem seleccionat del Refranyer temàtic, de Víctor Pàmies. Per cert, aprofitem per a informar-vos que Víctor va a publicar un llibre, Amb cara i ulls, un diccionari de dites i refranys referits a l'ull, però per tal de aconseguir-ho necessita que almenys 200 persones vulgueu tenir aquest llibre. Això li garanteix el tiratge mínim per fer una edició limitada. Per assabentar-se i adquirir el llibre punxeu ací i trobareu tota la informació. Animeu-se, que el llibre està ben interessant!

I si el que necessiteu són refranys del mes de gener, o de l'hivern, també els podeu trobar en aquest blog.

Dites populars i refranys de Sant Antoni

A la novena de sant Antoni, lo que no vingué no tindrà oli
A sant Anton, la neu ja té cames
A sant Antoni, la perdiu busca matrimoni
Acabar com el porquet de sant Antoni
De Sant Antoni a Sant Sebastià fa el fred més fort de l'any
Dels sants del gener, Sant Antoni és el primer
Des de Sant Anton, una hora més de sol
Després de Sant Anton Carnestoltes són
Els de Sant Antoni són de la pell del dimoni
Fins a Sant Anton, pasqües són
Gelades per Sant Antoni, ruixades per Sant Llorenç
La maledicció del dimarts, sant Antoni la llevà
L'endemà de Sant Antoni comencen a sortir el boig i el dimoni
Les cols de Sant Antoni mantenen fins el dimoni
Més barbut que sant Antoni
Més brut que el porc de sant Antoni
Passat Sant Anton, sastres al sol
Per a Sant Antoni grans balles hi ha: per a Sant Maurici tot el poble hi va
Per Nadal, es dia creix una passa de pardal; pels Reis, una passa de vells; per sant Antoni, una passa de dimoni
Per Nadal, una passa de pardal; per Sant Antoni, una passa de dimoni
Per Sant Anton tot ocell pon
Per Sant Anton, a les cinc hi ha sol
Per Sant Antoni comencen els focs i s'acaben els jocs
Per Sant Antoni de gener fan festa el cavall i el traginer
Per Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner, i el porc encara mig sencer
Per sant Antoni de gener, una hora més de civader
Per Sant Antoni del porquet a les cinc ja es veu solet
Per Sant Antoni gelades, i per Sant Llorenç, calorades
Per Sant Antoni, a l'hivern li talle els peus lo dimoni
Pocs diners, poca música i pocs sants Antonis
Pocs diners, pocs sant Antonis
Quan vénen els tres barbuts: Sant Pau ermità, Sant Maure i Sant Antoni Abad, vénen els freds cascarruts
Sant Anton treu la boira del món
Sant Antoni de gener, sant Antoni verdader
Sant Antoni del porquí tot just ha nat el garrí
Sant Antoni el gela, Sant Vicenç el mata i la Candelera l'enterra
Sant Antoni és un bon sant i el qui té un diner li dóna: mira't bé, tu, l'animal, que és de pèl i no de ploma
Sant Antoni governa l'oli
Sant Antoni i el dimoni jugaven al trenta-u; el dimoni va fer trenta, i sant Antoni, trenta-u
Sant Antoni i Sant Jeroni van tenir quatre raons, tot plegat per unes calces que no hi havia botons
Sant Antoni mullat, bo per a les patates i mal per al blat
Sant Antoni que el ruc cau!
Sant Antoni se'n va a l'oli; gira la mà, troba Sant Sebastià; Sant Sebastià reganya les dents, troba Sant Vicenç; Sant Vicenç se'n va a palau, troba Sant Pau; Sant Pau se'n va a Niudolera, troba la Mare de Déu Candelera. Sant Julià, a casa deixeu-me tornar
Sant Antoni serè omple la bóta i el graner
Sant Antoni va pel món tocant una campana, demanant llet per als infants que no tenen mamelleta
Sant Antoni va per mar amb un porc a cada costat
Tenir menys vergonya que el porquet de sant Antoni
Tenir més barbes que sant Antoni
Tenir o donar la fava de sant Antoni
Va dir sant Antoni que Déu va fer el vi i la borratxera el dimoni
Val més ésser porc de Sant Antoni, que el passegen amb música
Voltar més que els porcs de sant Antoni

16.1.11

Ratoncito Pérez: uns versos per cada dent


Ratoncito Pérez
(Carmen Patiño Fernández)

Yo soy ratoncito Pérez
Un ratón con pedigrí
Soy de todos los ratones
El más rico que hay aquí…

Tengo dientes de mil clases
De un año dos y tres…
El más reciente que tengo
Es el de un niño de un mes

Tengo un diente colorado
Otro azul de plastilina
Tengo un diente que es de ajo
Y otro diente de gallina

Tengo dos de cocodrilo
Que le quité está mañana
A un cocodrilo llorón…
Se le quité de un tirón
¡Porque a mi me dió la gana!

Juguem al joc de les paraules... , poesia d'amor de Jordi Lon Quintana


Juguem al joc de les paraules... 

Juguem al joc de les paraules,
tu les forneixes
i jo te les prenc,
tu les passeges entre galta i galta,
jo les segresto
amb l'excusa d'un bes.

La il·lustració és d'Ingrid Tusell.

15.1.11

Cançons populars i tradicionals a l'escola: propostes didàctiques i metodològiques


Ben cert que us interessarà el llibre Cançons populars i tradicionals a l'escola. Propostes didàctiques i metodològiques, que podem descarregar-se gratuïtament en format pdf, on s'analitzen des del punt de vista musical i pedagògic les cançons populars i la seua importància en l'educació dels xiquets i xiquetes. Està editat per la Generalitat de Catalunya. Podem trobar cançonetes per a Educació Infantil i per a Educació Primària. Inclou les lletres de les cançons, pentagrama, propostes metodològiques... Molt interessant! Cal anar difonent aquestes cançons populars per tal que els xiquets i xiquetes vagin coneixent-les i formen part del seu patrimoni cultural.

No se'l perdeu!

La il·lustració és de Graciela Rodo Boulanger.

13.1.11

Acróstico de sonrisa: poesia per una alegre vesprada


Sonrisa
(M.D.I)

Sonríes cada día
Omites la tristeza
Niegas el llanto.
Reenvías la alegría
Imaginas la felicidad
Sueñas y esperas:
Avivas la esperanza.
*
Somrius cada dia
Omets la tristesa
Negues el plor.
Reenvies l'alegria
Imagines la felicitat
Somies i esperes:
Avives l'esperança.

La il·lustració és de Gustavo Aimar.

Imágenes para unos versos: concurso de fotografía sobre los versos de Blas de Otero (de 14 a 20 años)


Me haces daño, Señor. Quita tu mano
de encima. Déjame con mi vacío,
déjame. Para abismo, con el mío
tengo bastante.

(Blas de Otero / il·lustració d'Anita Kunz)

De nou, i per segona vegada, es convoca el concurs de fotografia Imágenes para unos versos, des de la Fundació Blas de Otero. Es tracta de ficar imatges fotogràfiques a alguns dels poemes d'aquest gran poeta basc. Va adreçat als joves, entre 14 i 20 anys. Ens sembla interessant aquesta convocatòria, doncs és una manera diferent d'apropar-se a la poesia. Animeu-se a participar!


Bases para el concurso de fotografía Blas de Otero

La Fundación Blas de Otero convoca la segunda edición del Concurso de fotografía Imágenes para unos versos con el objetivo de difundir la poesía de Blas de Otero entre los jóvenes y vincular su poesía con la realidad cotidiana.

Participantes
Podrán participar los jóvenes entre 14 y 20 años sin importar su nacionalidad.
La participación en este concurso supone la total aceptación de estas bases.

Tema
Las fotografías deberán hacer referencia a alguno de los versos de la obra poética de Blas de Otero.
Envío de la obras
Los participantes deberán cumplimentar el formulario de datos que se encuentra en la web de la Fundación Blas de Otero adjuntando las fotografías a través de un correo electrónico
a la dirección de la Fundación Blas de Otero.
Cada participante podrá enviar un máximo de 3 imágenes haciendo constar con claridad a qué verso hace referencia cada imagen enviada.
Las obras que se envíen irán en un archivo formato JPEG. El tamaño del archivo no podrá superar los 4 MB.
Si la fotografía es premiada se podrá solicitar al ganador una copia digital en mayor resolución.

Plazos
El plazo de recepción de las fotografías en la web de Fundación Blas de Otero será desde el día de publicación de estas bases hasta las 24:00 horas del 31 de enero de 2011.
Comité de organización y Jurado
El Comité de organización está formado por representantes designados por la Fundación Blas de Otero.
El Jurado del concurso será nombrado por el comité de organización y estará formado por representantes de éste y profesionales y artistas del mundo de la fotografía, la imagen y la creación literaria.

Premios  
Al finalizar los plazos de entrega de las fotografías el Jurado elegirá las fotografías premiadas correspondientes a dos categorías de edad:
De 14 a 17 años
De 18 a 20 años
El premio final para cada modalidad es una cámara reflex digital de más de 10 mega píxeles. El fallo del concurso se realizará durante el mes de marzo, mes en el que nació el poeta y se dará a conocer a través de la web de la Fundación Blas de Otero y contactando personalmente con los premiados.
El fallo de este concurso es inapelable. La organización queda facultada para resolver cualquier contingencia no prevista en las bases.
Protección de datos personales
Los datos recabados a través del formulario de participación, en el Concurso Imágenes para unos versos serán tratados de conformidad con las bases del concurso, no cediéndose o comunicándose los mismos a terceros.
De acuerdo con las normativas de protección de datos personales, todos los datos suministrados pasarán a formar parte de un fichero automatizado responsabilidad de la Fundación Blas de Otero, con la finalidad de gestionar correctamente el concurso y cumplir con las finalidades especificadas en las presentes bases. El ejercicio de los derechos de acceso, rectificación, cancelación y oposición se llevarán a cabo conforme a la normativa vigente.no prevista en las bases.
Responsabilidad de los participantes
La participación en el concurso implica la aceptación por parte del autor de que las fotos enviadas serán incluidas en los archivos de la Fundación Blas de Otero pudiendo realizar exposiciones bien través de la web del concurso, bien en soporte papel o en la web y que asimismo, podrán ser utilizadas posteriormente citando al autor de las mismas y siempre que sea sin fines lucrativos. Los concursantes se responsabilizarán totalmente de que no existan derechos de terceros sobre las fotografías presentadas y responderán ante cualquier reclamación que pudiera surgir por supuestos derechos de imagen o cualquier otro derecho alegado por terceros.