11.9.09

Trabalenguas: llibre d'embarbussaments de Pedro Cerrillo


Hui us volem recomanar, per als menudets, el llibre Trabalenguas, una recopilació de Pedro Cerrillo, excel·lentment il·lustrat per Noemí Villamuza i editat per l'editorial SM, dins de la seua col·lecció Piratas.

Un monero tiene una
mona que hace monadas en la monería.

El llibre és un joc poètic que es proposa als que encara no saben llegir o els que estan començant. Són vint-i-quatre embarbussaments del folklore infantil que estan ordenat de menys a més per ordre de dificultat. Una bona manera d'anar augmentant el coneixement del llenguatge i de jugar amb la poesia

10.9.09

Caracola, de García Lorca i il·lustrat per Mercè López


Ja hem parlat en altres articles del blog de com moltes vegades la poesia inspira als il·lustradors, sense cap encàrrec, tan sols amb la inspiració del propi poema. Això és el que ha passat amb el poema de Federico García Lorca -preciós, sense cap dubte-, Caracola, que ha inspirat aquesta magnífica il·lustració de Mercè López.

Caracola
(Federico García Lorca)
Me han traído una caracola.

Dentro le canta
un mar de mapa.
Mi corazón
se llena de agua
con pececillos
de sombra y plata.

Me han traído una caracola.

9.9.09

Biblioteca de poesia catalana en Grao -Astúries-


La ciutat de Grao -Astúries- acollirà el major fons bibliogràfic de poesia catalana fora de l'àmbit dels països catalans. S'ubicarà en la biblioteca de l'Aula de Las Metáforas i s'obrirà a partir d'aquesta tardor. Açò és fruit d'un conveni signat entre la Fundación Aula de las Metáforas, l'Institut Ramón Llul i la Institució de Lletres Catalanes. Desconeixem quin número d'obres hi haurà, però segons Leopoldo Sánchez Torre -director de l'Aula- el fondo contará con los autores más destacados de toda la historia de la literatura catalana.

Tots aquests llibres de poesia catalana podran consultar-se en la biblioteca de la Fundació, oberta els dimarts i dijous, de 17:30 a 19:30, o sota petició a la biblioteca municipal de Grao. A més, s'organitzaran diverses activitats públiques on s'invitarà a diferents poetes catalans.

Ens sembla una excel·lent forma de donar a conèixer la nostra poesia fora del territori catalanoparlant. Els felicitem per aquesta iniciativa.

La il·lustració és de Rob Gonsalves.

8.9.09

Dites populars i refranys de setembre, del vi i la vendímia

Il·lustracion de raïm, d'Elaine Vollherbst-Lana

Quasi sense adornar-se'n el mes de setembre va deixant caure les fulles i els dies preparant-se per a la tardor. Setembre és un mes de canvis: s'acaben les vacances, tornem al treball o al col·le, canviem d'equinoci, ... i sobretot aquest és el mes de la verema. Així que per a setembre hem fet una selecció de dites populars i refranys sobre aquest mes i també sobre el vi.

I ja sabeu... en aquest mateix blog podeu trobar més refranys populars sobre setembre, refranys sobre la tardor, dites i refranys de la pluja, refranys sobre l'educació i la tornada al col·le. Un gran pessic de dites i refranys per anar arreplegant i coneixent la nostra cultura.

Dites i refranys de setembre
Al setembre comença l'escola i també la xerinola
Al setembre hi ha llebres per dar i per vendre
Al setembre tot el món sembra
Al setembre, carbasses
Al setembre, o se sequen les fonts o s'emporten los ponts
Al setembre, pluges i tronades al matí
Boires de setembre, vent per sempre
Bon temps pel setembre, millor pel desembre
Del setembre a la tardor, torna la calor
Dels dotze mesos que hi ha, el setembre és el més malsà
Des del setembre a l'agost, beu vi vell i no beguis most
El juny és blader i el setembre raïmer
El mes de setembre és el pitjor de l'any; els malats es moren i els bons prenen dany
El setembre és bo, si del primer al darrer està serè
El sol de setembre madura el codonyer
En setembre cull i no sembres
La bona fusta, per obrar, pel setembre l'has de tallar; per la lluna nova talla la soca i per la lluna vella talla l'estella
Les veremes de setembre són les millors, si els raïms tenen dolçors
Pel maig, murtra; pel setembre, fruita
Pel mes de setembre, es talla el que penja
Pel setembre, a collir les ametlles
Pel setembre, els melons pels racons
Pel setembre, els trons, ni dolents ni bons
Pluges de setembre engreixen l'ovella
Pluges pel setembre i neus per Nadal és temps natural
Pluja a darrers de setembre, per l'octubre bolets sembra
Quan el setembre és a la fi, les garrofes a collir
Quan el setembre ha arribat, a tirar l'art
Quan el setembre s'acaba, la font no raja
Quan plou pel setembre, la tardor bé entra
Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms, de setembre, te'n llepes els dits
Raves i espinacs, pel Setembre sembrats
Ser més apegalós que les mosques de setembre
Setembre boirós, graner polsós
Setembre fruiter, alegre i fester
Setembre humit, molt vi, però aigualit
Setembre, setembral, portador de mal
Setembre, tant de bo ho fos sempre
Si el catorze de setembre és ventoler, l'any vinent serà plover
Tronades de setembre porten mala obra, el pa molt car i mort de gent pobra
Valen més nuvolades d'agost que sol de setembre
Vi de setembre a les dones fa estendre


Dites i refranys del vi
A l'amic del teu vi, no el vulguis per veí
A l'avi que no tingui dents, no li donis crostes ni pa sec
A l'encostipat, got de vi colmat
A l'hivern, bona sopa i vi calent
A la bóta del racó hi ha el vi millor
A la vinya del veí, prendre els raïms i fugir
A menjar curt, vi pur
A molt vi, poc cap
A ningú fa mal el vi si es beu amb senderi
Abocar vi, porta sort
Abril rigorós, pa i vi abundós
Acabat el vi, fora la bóta
Al bon vi no li cal pregó
Al setembre, vi per beure
Al vell, no li donis vi novell
Amb lo meló, vi a discreció
Amb pa i amb vi, es passa millor el camí
Amic de vi, mal amic i mal veí
Any de mal vi, beu el teu i compra el seu
Any de vi, any de bruixes
Batejar és donar nom, menys al vi que li treu
Beu vi bo i viu bé
Com més vi més doctes
Comerciant de vi, comerciant mesquí
Consells amb vi tenen mala fi
Del bon vi, tothom n'és bevedor
Del celler que hi entra el sol el vi se'n dol
El bon vi fa dormir
El foc és mitja vida: el pa i el vi l'altra mitja
El gat en sac i el vi en carbassa
El menjar picant vol vi abundant
El pa fresc, i el vi novell, causen dolors al ventrell
El que no fuma ni beu vi, el diable pren altre camí
El refredat, el vi el combat
El setembre és veremador, i es fa vi, el bo i millor
El vi a glops i l'aigua a raig
El vi crida la cançó
El vi diu la veritat
El vi és mal enemic
El vi i la veritat tenen bona amistat
El vi no té vergonya


Estudiant de medecina confon el vi amb l'orina
Ferida dolenta, la que el vi no la renta
Formatges i vins, els nostres padrins
Fregues de romaní, àrnica i esperit de vi, fan enfortir
Home de vi, ni al vespre ni al matí
L'escuma del vi és mala pel fetge
La bóta de vi s'enceta en lluna vella
La llet amb vi torna verí
Lo que l'aigua gele lo vi ho abrigue
Menjar sense vi, menjar a mitges
Ni home gravat ni vi batejat
Ni massa filles ni massa vinyes
Ni vi calent ni brou fred
Pa, pernil i vi vell inflen la pell
Pel bon vi no hi ha amic ni cosí
Pel constipat, un bon got de vi ben acaramullat
Per Tots Sants, tots els vins són sans
Poques vinyes, poques filles i ben tingudes
Quan el vi baixa les paraules surten
Qui el porró fa xerricar es beu el vi i el seny
Qui és amic del vi és enemic de si
Sense vi no es pot dir missa
Setembre assolellat, bon vi assegurat
Si vesses vi, trauràs la rifa
Terra blanca la vinya aguanta
Terra d'argila fa bona vinya
Terra de calç, vi de molts graus
Terra grassa, vi magre
Terreny sorral, poc vi, però de molt grau
Un bon vi, fa dormir
Una vinya a cent anys és encara un infant
Val més taca de vi que de borratxo
Vi alacantí, bon vi
Vi amb les panses i aigua amb les figues
Vi de bona olor, no li cal pregó
Vi vell i oli novell

Més refranys al Refranyer temàtic de Víctor Pàmies.

El hombre imaginario, poesia de Nicanor Parra



Tot un món imaginari, partint d'un suposat home imaginari, que tot ho viu imaginariament... o és real aquest imaginari poètic? Realment imaginari i imaginariament real. Dos móns en un, cosits a puntades de paraules i versos.

El hombre imaginario(Nicanor Parra)

El hombre imaginario
vive en una mansión imaginaria
rodeada de árboles imaginarios
a la orilla de un río imaginario.
De los muros que son imaginarios
penden antiguos cuadros imaginarios
irreparables grietas imaginarias
que representan hechos imaginarioso
curridos en mundos imaginarios
en lugares y tiempos imaginarios.
Todas las tardes imaginarias
sube las escaleras imaginarias
y se asoma al balcón imaginario
a mirar el paisaje imaginario
que consiste en un valle imaginario
circundado de cerros imaginarios.
Sombras imaginarias
vienen por el camino imaginario
entonando canciones imaginarias
a la muerte del sol imaginario.
Y en las noches de luna imaginaria
sueña con la mujer imaginaria
que le brindó su amor imaginario
vuelve a sentir ese mismo dolor
ese mismo placer imaginario
y vuelve a palpitar
el corazón del hombre imaginario.
La il·lustració és de Jesse Khun.

7.9.09

Poesia infantil: Los días de la semana


Els dies de la setmana poetitzats pels xiquets i xiquetes de 6è. d'Educació Primària del col·legi “D. Quijote” de Ciudad Real. Del taller de poesia que varen realitzar el passat mes d'abril surt aquesta poesia infantil:

LOS DÍAS DE LA SEMANA
-En LUNES,
ni una nube
conviene que desayunes.
-En MARTES,
toca mates
no te rayes.
-En MIÉRCOLES,
te diviertes
más vale que cantes.
-En JUEVES,
nada pruebes
que llueve.
-En VIERNES,
sigue la suerte
no te encierres.
-En SÁBADO,
cuenta lo que has soñado
no te quedes empanado.
-Y vente conmigo el DOMINGO
orgullo vikingo,
a bailar con la canción de Pitingo.

Un polsim de poesia per a cada dia: versos a les aules


De vegades l'apartat de comentaris dels post són igual o més interessants que els propis post. Fa uns dies varem editar un post recomanant en aquest curs omplir les aules de poesia. Docs, entre els comentaris, Asunción Carracedo ens va deixar un poema incentivant-nos a dur-ho a terme. Ens ha encantat, així que volem compartir la seua lectura amb tots vosaltres. Gràcies, Asunción, per aquest regal.

Així que... ja sabeu, un polsim diari de poesia anima l'esperit i posa en marxa el cos. Proveu-ho!

La poesia en las aulas
(Asunción Carracedo)

Llenar las aulas de poesia:
versos secretos
estrofas marchosas
rimas mimosas
ritmo acrobático
sentimientos y emociones
colgando de las paredes...
entre paréntesis,
sobre las mesas...
algo dispersas,
flotando en el aire...
haciendo una torre...
¡¡Qué dure la fiesta todo el trimenstre!!
No, ¡¡mejor que dure siempre!!

Un poemeta per encetar les classes: El colegio, poesia d'Ingebel

A tos i totes us desitgem que passeu un bon curs. Us regalem aquest poema d'Ingebel per a començar amb poesia. Un poema i molts somriures.

El colegio
Todas las mañanas
cuando me despierto,
quiero ir al colegio
porque me divierto.
Allí tengo amigos
y puedo jugar,
aprendo canciones
y muchas cosas más.
Todas las mañanas
cuando me despierto
le digo a mamá
- ¡Quiero ir al colegio
para trabajar!

La il·lustració és de Lee Calderon.

6.9.09

Canción de cuna, de Federico García Lorca



Canción de cuna
(Federico García Lorca)

Ya te vemos dormida.
Tu barca es de madera por la orilla.
Blanca princesa de nunca.
¡Duerme por la noche oscura!
Cuerpo y tierra de nieve.
Duerme por el alba, ¡duerme!
Ya te alejas dormida.
¡Tu barca es bruma, sueño, por la orilla!

La il·lustració és d'Alessandra Vitelli.

5.9.09

3º Certamen nacional de Poesía para jóvenes poetas Caja de Guadalajara


La Fundación Siglo Futuro, amb el recolzament i patrocini de Caja de Guadalajara, convoquen la tercera edició del Certamen Nacional de Poesia para Jóvenes Poetas, Caja de Guadalajara-Fundación Siglo Futuro 2009.


Bases:

1ª - Podrán concurrir las personas nacidas después del año 1978.

2ª - El texto, de tema libre, deberá reunir los siguientes requisitos:

Las obras deberán ser originales e inéditas, quedando excluidas aquéllas que hayan sido premiadas en cualquier otro certamen.
Tendrán una extensión entre 400 y 600 versos, escritos en castellano, por una sola cara y en formato DIN A4.
Cada autor podrá presentar cuantos trabajos desee.

3ª - Los trabajos se presentarán por triplicado, paginados y encuadernados, titulados y firmados con seudónimo, acompañando un sobre cerrado en cuyo interior se repita el “título” y el “seudónimo” y donde deberá hacer constar los siguientes datos: Nombre y apellidos del autor, dirección completa, teléfono, e-mail y fotocopia del DNI. Toda esta documentación será remitida a: FUNDACIÓN SIGLO FUTURO – APARTADO DE CORREOS, 55 – 19080 – GUADALAJARA.
O, a: CAJA DE GUADALAJARA – OBRA SOCIAL Y CULTURAL - C/ JUAN B. TOPETE, 1 – 19001 - GUADALAJARA.
La fecha tope de presentación de los trabajos será el 30 de octubre de 2009

4ª - La fecha del conocimiento público del fallo del Jurado será en el mes de diciembre de 2009, dándose a conocer oportunamente en los medios de comunicación de Castilla la Mancha e individualmente al ganador, que se compromete a asistir y recoger personalmente el premio. El acto literario de entrega del Premio se celebrará dentro del primer trimestre del año 2010.

5ª – LA FUNDACIÓN SIGLO FUTURO Y CAJA GUADALAJARA, llevarán a cabo una 1ª Edición de 1000 ejemplares. El autor se obliga a suscribir cuantos documentos sean necesarios para que la edición de la obra se inscriba en el Registro de la Propiedad Intelectual.

6ª - Los trabajos presentados no se devolverán a los autores. No obstante, se guardarán durante un periodo de tiempo de 15 días, por si algún autor quisiera recuperarlos. En este caso, se le enviarán siendo los portes a su cargo.

7ª - El jurado, cuyo fallo será inapelable, estará compuesto por prestigiosas personalidades de las letras españolas.

8ª - La participación en este Certamen supone la aceptación de las bases que lo regulan.

9ª - Se otorgará un premio de DOS MIL EUROS (2000 €). El Premio no podrá ser declarado desierto ni dividido entre dos o más concursantes. El Jurado se reserva la posibilidad de conceder un accésit consistente en la publicación de la obra finalista.

10 ª – Las diferencias que hubieren de ser dirimidas por vía judicial, las partes renuncian al propio fuero y se someten expresamente a los Juzgados y Tribunales de Guadalajara.

11 ª - Para cualquier consulta o sugerencia, contactar con la Fundación Siglo Futuro al teléfono: 654734883, Fax: 949215576 o e-mail, fundacionsiglofuturo@fundacionsiglofuturo.org.

La il·lustració és d'Aaron Jasinski.

4.9.09

Versos com gatos: llibre de poesia infantil en portuguès


De poesia i gats hem xerrat moltes vegades al blog, hi ha una simbiosi entre el món dels marramiaus i els versos que fa que prolifere la bona poesia gatuna. Hui us volem recomanar un llibre, Versos com gatos, de José Jorge Letria, il·lustrat per Octavia Monaco, i està editat per Livros Horizonte.
Aquests gats que mostren a cada línia poètica són els millors que té la humanitat, i el llenguatge plàstic que acompanya l'escena de cada pàgina, dona als xicotets lectors moments de gran diversió.

Há dois gatos pequeninos
sobre a mesa de um escritor
un susurra, o outro escreve
um romance que é de amor
(...)
Andam gatos a brincar
saltitando em meu redor
são a sombra dos meus passos
vá eu para onde for.

Os meus gatos são da rua
mas são reis da minha casa
vem o sol protegê-los
debaixo da sua asa.
(...)

3.9.09

Mirringa Mirronga: poesia gato gatuna de Rafael Pombo



El gran sopar dels gats, tota una àgape culinari per a una bona colla gatuna, amb forqueta i poesia.

Mirringa Mirronga
(Rafael Pombo)

Mirringa Mirronga, la gata candonga
va a dar un convite jugando escondite,
y quiere que todos los gatos y gatas
no almuercen ratones ni cenen con ratas.

"A ver mis anteojos, y pluma y tintero,
y vamos poniendo las cartas primero.
Que vengan las Fuñas y las Fanfarriñas,
y Ñoño y Marroño y Tompo y sus niñas."
Ahora veamos qué tal la alacena.
Hay pollo y pescado, ¡la cosa está buena!
Y hay tortas y pollos y carnes sin grasa.
¡Qué amable señora la dueña de casa!

"Venid mis michitos Mirrín y Mirrón.
Id volando al cuarto de mamá Fogón
por ocho escudillas y cuatro bandejas
que no estén rajadas, ni rotas ni viejas."

Venid mis michitos Mirrón y Mirrín,
traed la canasta y el dindirindín,
¡y zape, al mercado! que faltan lechugas
y nabos y coles y arroz y tortuga.

"Decid a mi amita que tengo visita,
que no venga a verme, no sea que se enferme
que mañana mismo devuelvo sus platos,
que agradezco mucho y están muy baratos.

"¡Cuidado, patitas, si el suelo me embarran!
Que quiten el polvo, que frieguen, que barran
¡Las flores, la mesa, la sopa!... ¡Tilín!
Ya llega la gente. ¡Jesús, qué trajín!".

Llegaron en coche ya entrada la noche
señores y damas, con muchas zalemas,
en grande uniforme, de cola y de guante,
con cuellos muy tiesos y frac elegante.

Al cerrar la puerta Mirriña la tuerta
en una cabriola se mordió la cola,
mas olió el tocino y dijo "¡Miaao!
¡Este es un banquete de pipiripao!"

Con muy buenos modos sentáronse todos,
tomaron la sopa y alzaron la copa;
el pescado frito estaba exquisito
y el pavo sin hueso era un embeleso.

De todo les brinda Mirringa Mirronga:
– "¿Le sirvo pechuga?" – "Como usted disponga,
y yo a usted pescado, que está delicado".
– "Pues tanto le peta, no gaste etiqueta:
“Repita sin miedo". Y él dice: – "Concedo".
Mas ¡ay! que una espina se le atasca indina,
y Ñoña la hermosa que es habilidosa
metiéndole el fuelle le dice: "¡Resuelle!"

Mirriña a Cuca le golpeó en la nuca
y pasó al instante la espina del diantre,
sirvieron los postres y luego el café,
y empezó la danza bailando un minué.

Hubo vals, lanceros y polka y mazurca,
y Tompo que estaba con máxima turca,
enreda en las uñas el traje de Ñoña
y ambos van al suelo y ella se desmoña.

Maullaron de risa todos los danzantes
y siguió el jaleo más alegre que antes,
y gritó Mirringa: "¡Ya cerré la puerta!
¡Mientras no amanezca, ninguno deserta!"

Pero ¡qué desgracia! entró doña Engracia
y armó un gatuperio un poquito serio
dándoles chorizo de tío Pegadizo
para que hagan cenas con tortas ajenas.

La il·lustració és de Tracy Flickinger. Si voleu veure il·lustracions dels altres gats que surten al poema punxeu ací.

2.9.09

Pour fer le portrait d'un oiseau / Per a fer el retrat d'un ocell: poesia i curtmetratge de Jacques Prevert

Ara que esten a punt de començar el nou curs, amb totes les il·lusions ficades a la motxilla, caldrà tenir en compte la importància que té mimar la imaginació dels xiquets i xiquetes, i en aquest tema té molt a veure la lectura i, com no, la poesia.

Us invitem a gaudir d'aquest curtmetratge, basat en un poema de Jacques Prévert: Pour fer le portrait d'un oiseau -Per fer el retrat d'un ocell-. El poema és encantador i el curtmetratge també.






Pour faire le portrait d'un oiseau

( Jacques Prévert)

Peindre d'abord une cage
avec une porte ouverte
peindre ensuite
quelque chose de joli
quelque chose de simple
quelque chose de beau
quelque chose d'utile
pour l'oiseau
placer ensuite la toile contre un arbre
dans un jardin
dans un bois
ou dans une forêt
se cacher derrière l'arbre
sans rien dire
sans bouger...
Parfois l'oiseau arrive vite
mais il peut aussi mettre de longues années
avant de se décider
Ne pas se décourager
attendreattendre s'il le faut pendant des années
la vitesse ou la lenteur de l'arrivée de l'oiseau
n'ayant aucun rapport
avec la réussite du tableau
Quand l'oiseau arrive
s'il arrive
observer le plus profond silence
attendre que l'oiseau entre dans la cage
et quand il est entré
fermer doucement la porte avec le pinceau
puis
effacer un à un tous les barreaux
en ayant soin de ne toucher aucune des plumes de l'oiseau
Faire ensuite le portrait de l'arbre
en choisissant la plus belle de ses branches
pour l'oiseau
peindre aussi le vert feuillage et la fraîcheur du vent
la poussière du soleil
et le bruit des bêtes de l'herbe dans la chaleur de l'été
et puis attendre que l'oiseau se décide à chanter
Si l'oiseau ne chante pas
C'est mauvais signe
signe que le tableau est mauvais
mais s'il chante c'est bon signe
signe que vous pouvez signer
Alors vous arrachez tout doucment
une des plumes de l'oiseau
et vous écrivez votre nom dans un coin du tableau.

1.9.09

Omplim les aules de poesia / Llenemos las aulas de poesia


Comencem el mes de setembre, mes escolar per excel·lència. Us proposem omplir, cadascun dels propers dèu mesos, les aules de poesia, a culleradetes menudes, però diaries, que és com de veritat alimentem l'ànima i la ment. Millor deixar que Juan Berber ho expresse amb les seues paraules:

La poesía
Juan Berbel

Yo cogí a la Poesía de la mano, y la hice entrar en mi escuela.
Aquí -le dije- andarás como en tu propia casa. Nada te ha de faltar. Ni candela, pues un lucero arde siempre entre nosotros; ni flores -tú que tanto las amas-, ni corazón, ni un laúd de luna y de fe para tus canciones...
Y la hice entrar en mi escuela.
Y ya todo se llenó de su gracia sin palabras, de su celeste aliento creador...
Alguien, incomprensivo, murmuraba:
-¿Pero qué dicen a esto los poetas, desde sus . torres de marfil?.. Y los juglares, ¿qué hacen, cruzados de brazos?... ¿Adónde vamos a parar?...

La il·lustració és de Rosemary Bartlett.

31.8.09

Un gran somriure i uns versos per acomiadar-se d'agost

 
Un gran somriure és un bell rostre de gegant.
(Charles Baudelaire)

I per acabar aquest mes tan estival i reemprendre la recta final de l'estiu, res millor que un bon somriure i molta alegria, tot acompanyat d'un sorbet de poesia. Recollim les vacances amb els versos als llavis i els cabells embullats de records.

...Risas coralinas

entre matutinas

aura y hojas finas...

(Miguel Hernández)

Il·lustració de Francesca Quatraro.

30.8.09

De tornada al treball: intruccions poètiques



INSTRUMENTACIÓN
(Daniela Martín Hidalgo)

Desde aquí una mesa
es una mesa,
una cuchara una cuchara.

Vas a trabajar y regresas:
transporte público, farmacias.
Lenguaje para pedir cosas, firmar
formularios.

Sin metáforas.

Centros comerciales y música
en los coches, nada sagrado,
un ligero dolor en las muñecas.

Alguien debería dejar escritas
instrucciones precisas de todo esto.

Ilustració de Tina Berning.

28.8.09

La lletra, les lletres...els versos / La letra, las letras...los versos

No sols els xiquets juguen amb l'alfabet, també entre els adults trobem poemes sobre les lletres. Al blog Uni-verso virtual podem trobar aquest poema de Graciela Malagrida, Letras de cambio, on algunes lletres prenen un sentit més enllà de la seua fonètica.


Letras de cambio
(Graciela Malagrida)
1
Una letra muda
más parecida a una oveja
mira la tierra
mansamente.
2
Habla la eme
acerca del misterio
del sonido lacrado
entre los labios.
3
Y zumba la zeta
como la abeja reina
debajo del pinar
entre las setas:
Para curar todos los males del mundo
sólo es preciso conjugar dulcemente las acciones
“observar”
“destrabar”
y “querer”.


La il·lustració és d'Asphalt and Air.

27.8.09

Manuales de instrucciones... i altres llibres de poesia digital


Més llibres de poesia que podem llegir en suport digital: Manuales de instrucciones. Aquesta és una publicació gratuïta per a la difusió de la poesia de Fundación Inquietudes. La majoria del seu contingut està fet per joves poetes, amb documents inèdits, i altres són manuals que un o més poetes ofereixen sobre un moment o lloc concret de la poesia, que surten de trobades poètiques i recitals.
Els felicitem per la iniciativa, per portar endavant el seu projecte i per la seua tasca de foment poètic.


De Crónicas del incendio. Antihaikús, de Jesús Ge, hem copiat aquests haikús:

llega la carta
a casa del soldado
después del cuerpo

se van los niños
corriendo del solar
queda el herido

agua y descargas
al preso en las bodegas
de coca-cola

un móvil suena
entre los amasijos
del tren en llamas

fin de la tregua
llegan al hospital
los cuerpos rotos

intenta el chico
despertar a su madre
tras el derrumbe

todos sonríen
delante del enfermo
ya desahuciado

26.8.09

Mónica Gudiño: poesia infantil sobre la son / poesia infantil del sueño





Jugando con rimas e imágenes infantiles és un blog de Mónica Gudiño on podem trobar molts poemes infantils, de la pròpia autora, que ens han agradat molt. Us recomanem que li doneu una ullada!

D'aquest lloc hem copiat una poesia infantil de la son:

DON SUEÑO
(Mónica Gudiño)
Ahí viene un duende
queriendo encontrar
a ese nene lindo
que se fue acostar.
El es una pluma
delgada y traviesa
te va hacer cosquillas
siempre en la cabeza.
Se parece al beso
que no te lo esperas
y pinta en tu cara
dos rojas esferas.
Suele ser tornado
de vidrio amarillo
que arma un revuelo
hasta en tu flequillo.
Es como un suspiro
de labios plateados
deja en las pestañas
su manto escarchado.
Igualito al bosque
cuando estas inmerso
y un grillito mudo
te recita un verso.
El no tiene dueño
porque va y viene
es la golondrina
con nido de nieve.
La il·lustració és d'Alvaro Reja,

25.8.09

Cuentos para la luna, poesia infantil d'Asunción Carracedo

 


Poc a poc anem coneixent gent a través del blog, persones amb les que compartim interessos, objectius, lectures i molta poesia. Això és el que ens ha passat amb Asunción Carracedo, que té un blog sobre LIJ que us aconsellem visitar, Amigos de Papel, amb molts textos propis i... poemes, tan bonics com aquest que us invitem a llegir:

Cuentos para la luna
(Asunción Carracedo)
Cada noche, la luna toco
con la punta de mis dedos.
Cierro los ojos,
los dos ojos cierro
que la luna se enfada
si le hacen trampas,
y abro los sueños.
En mi cama, a la luna,
a mi lado, le hago un hueco.
Yo me pregunto:
¿tendrá frío la luna?
¿y miedo?
Yo no quiero
que la luna esté solita,
ay, pobrecita,
del cielo colgada
en la noche oscura,
hasta la madrugada.
Que me da pena,
penita,
la luna,
pobrecita,
ay,... tan solita.
Luna, lunita
te dejo mi almohada
de seda bordada,
que tus cabellos de plata
se enreden entre las sábanas
de mi alma blanca.
Luna, lunera
que no te de verguenza
entra por la ventana.
¡Corre, ven ligera!
Te dejo mis cuentos
llenos de amigos,
y te leo un ratito
hasta que venga el sueño
a hacernos compañía,
hasta que llegue de nuevo
la luz del día.

La il·lustració és de Bonnie Leick.

23.8.09

Les gregueries a l'escola i a l'institut / Las greguerías en la escuela y en el intituto



Ens ha encantat llegir el post que Paloma Martínez, professora de l'IES "Professor Manuel Broseta" de Banyeres de Mariola -Alacant-, i editora del blog Azul y Rojo -us aconsellem que li doneu una llarga mirada, perquè és força interessant- parlant sobre les famoses gregueries del gran escriptor Ramón Gómez de la Serna.
Després d'una explicació del que són les gregueries hi ha ficat exemples realitzats pels seus alumnes. Són alumnes de 2n. d'ESO i els resultats són originals i amb bon humor, com bones gregueries. Esperem que s'animeu i que en el proper curs s'ompliguen les clases de llengua i literatura -en castellà o en català, en Primària i Secundària- de gregueries.

Mireu el resultats:








22.8.09

Convocatoria para exposición itinerante de poesia visual



Ens ha agradat aquesta convocatòria de poesia visual de Lapsus Collage Editorial:


Convocatoria para exposición itinerante de poesía visual en soporte papel.
No importa donde y cuando hayas nacido. Lapsus Collage Editorial está recopilando y seleccionando poemas visuales que se hayan realizado desde el año dos mil hasta la fecha. Caligramas, collages, diseños, fusiones, infusiones, técnicas mixtas, fotopoesía, cómic poesía, etc. La selección formará parte de la exposición de poesía visual que se realizará en el marco del Festival Internacional de Poesía Total "Un Par de Vueltas por la Realidad" en Lima. Paralelamente se exhibirá en las ciudades de Arequipa y Cusco. Luego seguirá su recorrido por algunos países latinoamericanos. Parte de la muestra ya ha sido expuesta en el Visual Poetry & Performance Festival del Mission Cultural Center for Latino Arts en San Francisco (http://www.missionculturalcenter.org/gallery08.htm) Los artistas interesados envíen sus poemas visuales a: visualpoesiaenpapel@gmail.com, con un documento adjunto con el título y medidas de su obra y una pequeña bioreseña.

Cierre de convocatoria: 30 de setiembre

Giancarlo Huapaya Cárdenas y Gustavo Alejos Villar

21.8.09

Poemas cotidianos (1919): traducció de la poesia de Pierre Albert-Birot

Ara tenim l'oportunitat de poder llegir en castellà 107 poemes de Pierre Albert-Birot, traduïts per Emilio Quinatana. El blog Poemas cotidianos (1919) està dedicat expressament a fer-ho. És molt d'agrïr la gran tasca que està fent Emilio Quintana, poc a poc, basant-se en l'edició de Ed. Rougerie de Limoges de 1987, amb pròleg d'Arlette Albert-Birot. El felicitem, des d'ací, per compartir amablement amb tots les seues traduccions.
I de tastest... dos poemes de Pierre Albert-Birot, amb la traducció corresponent d'Emilio Quintana:

St-Jules
Sur la plage qui fait mal aux yeux
Le sable est tout scintillant
De petits points brillants
Chaque brillant
Est un poème
Et nous marchons dessus
En la playa que hace daño a los ojos
La arena centelleante
De puntitos brillantes
Cada brillante
Es un poema
Y caminamos sobre él
*
St-Benoît
Le soleil
M´a aimé toute la journée
Et les poèmes que je portais
Embaument ce soir le jardin
Mais au fait a-t-il fait soleil aujourd´hui
El sol
Me ha amado todo el día
Y los poemas que llevaba
Aroman esta noche el jardín
La verdad es que hoy ha lucido el sol

20.8.09

El casamiento; poesia de Lydia Raquel Pistagnesi

Entre els molt, bons i diferents poemes que ens ha enviat la nostra amiga poeta Lydia Raquel Pistagnesi, hui us volem a invitar a llegir aquest poema infantil sobre un casament. Gràcies, Lydia, per compartir amb tots nosaltres la teua poesia. Poc a poc anirem publicant més poemes en el blog.
Quedeu tots invitats a la boda i a participar en la seua lectura. Visquen els enamorats!


El casamiento (Cuento, poesía)
(Lydia Raquel Pistagnesi)

Hay un banquete en el castillo
y se preparan los utensilios de la cocina.
La platería está lustrosa,
en los jarrones han puesto rosas.
La porcelana espera ufana ser admirada.
Crepita el horno, pues en su fondo
cuecen faisanes, se doran panes
y esta la torta de chocolate para los postres.
Es que se casa el heredero de la Comarca.
-¿Y la princesa está llegando?,
preguntan todos en el palacio.
-Que no es princesa,
ni se aproxima a la nobleza, dice un lacayo
atragantándose con su risa.
-Quizás por ello estén los reyes tan enojados.
Canta el juglar entusiasmado.
-Ya nadie entiende lo que ha pasado
habiendo tanta doncella bella.
Toca la orquesta, danzan las musas,
juegan las fuentes iluminadas .
Bajan los novios engalanados con plata y oro,
Hoy alegría es mayoría,
Y lo demás………….. es puro cuento.

La il·lustració és de Loly+Bernardilla.

19.8.09

Una palabra... amigo: versos i amistat


Una palabra
(Sandra Gutiérrez Alvez)

Has pedido una palabra
una sola palabra…
Yo te daría un verso
un poema, un cielo...
Te daría el suspiro
del mismo Apolo
si su vaho alcanzara…
para consolar
tu alma.
Pero...¿ para qué
quieres palabras, Poeta?
Si tú ya las tienes todas…
¿Para qué?
Si tienes la mejor de ellas
esculpida en tu alma…
Y te acercas y la dejas
por aquí, por allá…
La levantas al viento
la compartes y
y así yo la siento…
Has pedido una palabra
Una sola palabra …
Te retorno el amor fraterno
de tu amistad en ella…


Amigo…
Esa es mi palabra…


La il·lustració és de Philippe Petit-Roulet

18.8.09

Poesia de Luís de Camões para todos



Un nou llibre de poesia, aquesta vegada d'un gran poeta portuguès i en portuguès: Poesia de Luís de Camões para todos. El llibre està editat per Porto Editoria, dins de la seua col·lecció Oficina dos sonhos-Clàssicos, i la selecció està feta per José António Gomes, amb unes molt bones il·lustracions de Ana Biscaia.
El llibre té l'objectiu d'apropar als xiquets a la lectura d'aquest gran poeta portuguès. Així, en els poemes s'actualitzen les grafies antigues, tot guardant la rima pertinent. Una molt bona obra que us recomanem.


CANTIGA

(Luis de Camoens)

A este moto
Descalça vai para a fonte
Leanor pela verdura;
vai fermosa e não segura.
*
VOLTAS
Leva na cabeça o pote,
o testo nas mãos de prata,
cinta de fina escarlata,
sainho de chamalote;
traz a vasquinha de cote,
mais branca que a neve pura;
vai fermosa, e não segura.
Descobre a touca a garganta,
cabelos d'ouro o trançado,
fita de cor d´encarnado,
tão linda que o mundo espanta;
chove nela graça tanta
que dá graça à fermosura;
vai fermosa, e não segura.




17.8.09

Xot: poema del mussol




Xot
(Celdoni Fonoll)

"Xut... xut..." Xic mussol,

futboler de nit,

xuta entossudit

pro mai no fa gol.

La il·lustració de Constanze von Kitzing.

16.8.09

Poesia: Café Blue Mountain, de Floren Santos


Un poema-espistolar de Floren Santos per anar tastant a l'estiu el café. Gràcies pel poema, Floren.

¡Hola SORAYA!
Te escribo para liberarte
unos segundos
de la secretaria esclavitud.
Piensa en color blue mountain café,
en el café soleado de la Dori.
El café se vuelve azul
como los borrosos pensamientos de la mañana,
las letras nubes rodeando la belleza dorada que el sol pone en la mañana,
arriba,
desde la cima de la montaña,
solo se ve un mar de papeles.
Suspiro por una tierna taza de café…
blue mountain café, y unas palabras líquidas que mejoren el ritmo del estómago:
hoy hay demasiados papeles sobre la mesa y
el tiempo pasa lento como un caracol atascado en un pedazo de hoja:
no entiendo esta letra,
caligrafía administrativa,
tengo sed y otra vez la Dori me sirve café,
tomo café,
color de café,
blue mountain café,
pero la niebla insiste.

15.8.09

Enredadera de poetas blogger: poetes bloguers en la xarxa


Hi ha diferentes iniciatives en la xarxa on els poetes s'han anat unint per tal de donar-se a conèixer d'una millor manera. Un cas clàssic, que coneixem des del seu naiximent és Las afinidades electivas, iniciativa del bon amic i poeta Agustín Calvo Galán, un lloc on viatgem moltes vegades.

Hui us volem parlar de Enredadera de poetas blogger, una iniciativa que part de La Casa Transparente, recolçada per la Sociedad de las Indias, aprofitant l'ampli repertori de poetes que van construint Las Afinidades Electivas. Es tracta de anar arreplegant tota la poesia que està creant-se en castella i que circula per internet. Ja tenen 100 blogs, però ben cert que prompte en tindran molt més. Si editeu poesia en la xarxa tan sols es teniu que ficar en contacte amb ells i afegir-se al grup, tant si sou poetes com si feu alguna revista poètica o editeu llibres de poesia.

Es interessant la iniciativa per als poetes, però sobretot per als lectors, doncs d'una ullada poden llegir un bon grapat de poetes, alguns d'ells totalment inèdits i joves.
La il·lustració és de Conrad Roset.

14.8.09

Alas Cuba: blog de poesia cubana contemporània


Naveagant per la xarxa hem descobert un blog de poesia cubana contemporània: Alas Cuba. Interessant per a saber que està coent-se poèticament per l'illa cubana.

Doneu-li una ullada!



DIRECTOR DE ORQUESTA

No dejes
la batuta descuidada
los mediocres
los usurpadores
aún sin destreza
pueden en su
empecinado intento
destruir toda la sinfonía.

Luego nadie recordará la música real,
la memoria remota de lo bello.

La il·lustració és de Mónica Indelicato.

Poesia escatològica: Els petets i Poema al pedo

Als menuts i joves els agrada l'escatologia, els fa riure, crea complicitat. Per exemple, parlar de pets i esclatar una gran riallada tot és un. Doncs també hi ha poemetes dels pets. Un bon amiguet lector de la biblioteca de Cocentaina, Guillem Barceló, que va en via de fer-se escriptor, ens ha enviat aquest poemeta, El petet.

EL PETET
(Guillem Barceló)

Quan menje molt
faig un soroll
i fa olor a trol.
Jo li dic petet,
i m'agrada poquet.
En el bar o en el parc.
sempre s'escapa el prrac.
En classe o a casa
sempre em posen mala cara.
Estic fart del petet
però no el canvie
ni per un quinzet.
El petet és el meu amic
no el canvie ni per fer-me ric.


La fotografia és d' Esco & Güilmon


I també els majors tenen la seua pròpia oda al pet. Llegiu i rieu!

POEMA DEL PEDO
(autor desconegut)
El pedo es un aire ligero
que sale por un agujero
con un olor acedo,
que anuncia la llegada
de su amiga la cagada.
El pedo es un alma en pena
que a veces sopla y a veces truena;
es como el agua que se deliza,
que cuando sale nos causa risa.
El pedo es vida, el pedo es muerte,
y tiene algo que nos divierte;
el pedo es aire que cuando va soplando
todo la va fumigando.
El pedo puja, el pedo llora,
y a veces suena como tambora;
el pedo es aire, el pedo es ruido,
y a veces sale por un descuido.
El pedo es fuerte e importante,
pues le sale a toda la gente;
en este mundo el pedo cuenta,
porque todo mundo se los avienta.
Hay pedos gordos, hay pedos flacos,
segun los gruesos que sean los tacos;
el pedo tiene algo monstrouso,
si te lo aguantas te manda al pozo.
Hay pedos tristes, y los hay risueños
según el gusto que tenga el dueño
el pedo es terco, el pedo es suavecito,
y apesta cuando sale con su juguito.
Si algun pedo toca tu puerta,
no se la cierres dejala abierta,
deja que salga, déjala que gire,
deja que alguien más se lo respire.
Los pedos tienen muchos olores,
si no pregúntale a los doctores;
este poema ya ha terminado,
y ojalá ese pedo te los has echado
antes de que resultes bien cagado.