Poejocs és una proposta que ens fan des del Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears, per a jugar amb la poesia els xiquets i xiquetes. El recull de poemes i el suggeriments didàctics estan a càrrec de Maria Rosa Roig Rodríguez i podem llegir-ho on line gratuitament.
L'objectiu d'aquesta publicació queda patent en les primeres paraules del llibre:
ABANS DE COMENÇAR
El professorat d’educació primària és conscient de la importància del treball de llengua a l’escola i de la preocupació gairebé generalitzada per l’adequada adquisició d’eines i habilitats com l’expressió i la comprensió orals, la lectura, l’escriptura, la creativitat, etc.
El llenguatge és, sens dubte, l’eix fonamental de tots els aprenentatges i ocupa una gran part de la tasca diària a les aules. Hi ha cap dia en què no es treballi el llenguatge? Hi ha cap moment en què no s’utilitzi?
En canvi, si plantejàssim aquestes preguntes respecte de l’educació literària o, concretament, respecte del tractament de la poesia a l’escola, podríem observar que, enmolts de casos, a l’educació primària aquest gènere hi és present només d’una manera puntual i asistemàtica.
Un dels aspectes que pot desanimar el professorat de primària a l’hora de treballar la poesia és que el seu ensenyament s’ha reduït en moltes ocasions a l’estudi de les característiques i l’estructura del text, amb la consegüent manca d’interès de l’alumnat com a resposta. I és que, així com l’ensenyament de la lectura i l’escriptura no es pot limitar a l’adquisició de destreses per a la descodificació de signes, l’apropament a la poesia no es pot circumscriure a l’estudi de l’estructura, la mètrica, el tipus de rima, etc.
La poesia és poc habitual en moltes aules de primària i inexistent a la gran majoria de biblioteques familiars de l’alumnat. Tampoc no es representen ni se senten poemes en els mitjans de comunicació, ni s’inclouen, ara per ara, en les programacions per a infants.
Per tant, si l’escola, en la seva funció compensatòria, ha d’apropar l’alumnat als aspectes culturals que l’entorn quotidià no li aporta, necessàriament haurem d’obrir les portes i finestres de les aules i permetre l’entrada a l’oratge poètic. Alenarem sense pors, escoltarem, parlarem, recitarem, jugarem, crearem... i ho farem plegats, així la tasca serà un veritable camí de roses (...).
Com sempre us diem, aquestes son unes propostes que ens donen pistes per a jugar amb la poesia en l'aul,a però vosaltres -estic segura- se'n podreu inventar moltes més (...)
Barcarola
(Mateu Obrador)
Trescant la mar salada
va el pescador,
al compàs de les ones
canta cançons.
El mariner cantava
cançons d’amor
i una veu responia
del mig del fons.
—Mariner de la barca,
que vas cantant,
jo som la donzelleta
dels ullets blaus.
Mariner, vine, vine,
lleuger nedant!
Amor jo et donaria
si vols baixar.
—Donzella de les aigües,
ton cant és dolç,
tu d’esperança ets l’àngel
que tant enyor.—
I cantant se n’anava
del mar al fons
i en els braços moria
del dolç amor.
Poetes ja clàssics com Ponç Pons, Marc Granell, Mateu Obrador, Pere Gomila, Andreu Vidal, Òscar Bagur, Joan Brossa, Silvia Pons, Bernat Vidal i Tomàs, Cèlia Viñas, Marià Villangómez, Joana Raspall, Gumersind Riera, Pere Quart, Miquel Forteza, Josep Carner, etc. es donen a conèixer jugant amb la poesia.
Doneu-li una ullada! Estic segura que us interessarà.
Polls venturers
(Maria Antonia Salvà)
La llocada venturera
ja pastura fent piu-piu,
i els pollets sense barrera
s’encalcen per la carrera
com si fossin d’argent viu.
Són agradosos
i vivarrons,
rossets, sedosos,
i tremolosos
i petitons.
Pertot se fiquen,
graten i piquen
d’aquí i d’allà;
quan els esmiquen
molles de pa,
la lloca els crida
i, engelosida,
si qualcú els toca
pega envestida...
Que si la lloca
no em digués res,
jo bé els prendria
i els besaria
de tres en tres.
Són tan sedosos,
tan petitons,
tan agradosos
i tremolosos
i vivarrons!...
Il·lustracions de Tania Yakunova.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada