Hui volem recomanar-vos un llibre de poesia infantil en que el versos s'atresoren com en un cofre màgic. Dijo el ratón a la luna és un poemari d'Antonio García Teijeiro, però a més és una espècie d'antologia de la seua obra poètica infantil, doncs els versos han estat seleccionats per Fran Alonso. El llibre està editat per Anaya Infantil i Juvenil.
El llibre comença amb poemes extrets del primer llibre de poesia infantil que publicà Antonio García Teijeiro, Nenos (1988) i acaba amb versos del seu últim llibre Poemar o mar (2016).
Dijo el ratón a la luna:
-Nunca te fijas en mí;
por esos vivo en la calle
metido en un calcetín.
Trobem poemes que juguen entre el món imaginari i real, on volen oronetes ballant al so del vent, les ones cavalquen sobre trenen de xiquetes, la música deixa al seu pas un ritme que en invita a somiar i ballar, els arbres parlen, el calamars neden sobre terra, la pluja deixa remor de melancolia, les muntanyes ploren... Tot amanit amb una gran bellesa poètica, plena de musicalitat i ritme, de joc i rialla, de paraules que s'amaguen ben endins de les orelletes infantils per arrelar en les seues vivències.
Las olas marinas tallan
estatuas de agua y de sal.
Las sonrisas de las niñas
Una preciosa mostra del bon fer poètic d'Antonio García Teijeiro, de la gran tasca de difusió lectora i creació poètica que al llarg de més de 30 anys ha fet i està fent. Una joieta de llibre que cal tenir a casa i a totes les biblioteques escolars i públiques per a difondre la poesia infantil des de la diversió, la tendresa, la imaginació, la solidaritat, el lirisme...
Una barquita dorada
navegaba por el monte.
Iba buscando una estela,
erdida en el horizonte.
La barquita despistada,
lejos, muy lejos del mar,
encontró por fin su cuna
en las manos de un chaval.
Les il·lustracions de Xosé Cobas formen un tàndem perfecte amb els poemes, doncs estan plenes de bella imaginació que ens invita a llegir i enriqueix la mirada de poesia amb les seues pinzellades.
Mi niñito canta y canta
y no deja de cantar.
Los pájaros le hacen coros
bajo la luz de metal.
*
Caminan por la montaña
y caminan por los prados,
unos amores perdidos,
unos amores callados.
Amores de niña rubia,
amores de niña clara.
Caminan entre los prados,
caminan por la montaña.
Yo veo muy bien la luna
sentadita entre las nubes.
Si tú también quieres verla,
apaga todas las luces.
*
Uno, dos, tres,
vuelan palomas al bies.
Cuatro, cinco, seis,
llegan al balcón del rey.
Siete, ocho, nueve,
vuelan y vuelan y llueve.
Nueve, nueve y diez.
¡Lo contamos otra vez!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada