Venedors de fum, oradors xerraires i buits de contingut -il·lustració de Mark Conlan- |
La buida i farragosa retòrica política actual està plena de dites populars. Dites que, de tant dites, deixen de tenir el mínim significat, però que omplin discursos i tertúlies polítiques sense parar, així com les xarxes socials. Joan Soler i Amigó té un article publicat, Dites i refranys de l'oratòria política, que malgrat no ser actual continua estant de plena actualitat. Aquestes són algunes de les dites i refranys populars que contínuament escoltem a l'àmbit polític:
A les verdes i a les madures
Amb valor afegit
Anar a missa
Annus horribilis
Ara no toca
Buidar la banyera amb la criatura i tot
Convidar a dinar a la Camarga
Desinflar-se el suflé
Enrocar-se
Estar fora de joc
Estar la pilota a la teulada de l'altre
Fer els deures
Fer-se trampes al solitari
La prova del cotó
Marcar un abans i un després
Marejar la perdiu
Matar el missatger
Matar mosques a canonades
Mirar cap a una altra banda
Néixer brots verds
Órdago secesionista
O tots moros o tots cristians
Passar per l'adreçador
Pintar bastos
Política ficció
Posar el carro davant dels bous
Progressar adequadament
Que ningú no s'enganyi
Ser la marca blanca d'un projecte
Ser políticament correcte
Ser un caspós
Ser un despropòsit
Sí o sí
Tancar el sudoku
Tenir una assignatura pendent
Tirar la tovallola
Triar parella de ball
Traspassar una línia vermella
Una qüestió polièdrica
Vendre fum
Venir per quedar-se
Veure la claror al final del túnel
Vuits i nous i cartes que no lliguen
Xoc de trens
I com que estem al mes de juliol, alguns ja de vacances, segur que us interessaran altres refranys al voltant de la calor, del mar, del més de juliol, de les festes, dels refrescos... refranys d'estiu a cop d'un clic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada