No s'oblidem que estem a la tardor, que si, malgrat el calor agostenc que fa. Toca poesia tardorenca, amb fulles seques que ballen i castanyes torrades (malgrat que les acompanyem d'un gelat per a refrescar-se). Anem-hi a pels versos, i la fullaraca de colors, com aquests tan boniquets del nostre amic poeta Joan Josep Roca Labèrnia.
Parlar amb la branca
Com demanaria
que vingués tardor
amb un aire dolç,
un polsim de joia.
Parlar, amb la branca,
per fer li saber
que dalt s'està bé,
però el vol m'agrada.
Eixiria així,
sense massa por,
a trobar la riba.
Em vull amanida
a sentir el dolor
si resto al camí.
Les il·lustracions són de Lisette Spapens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada