25.4.17

Ya viene la golondrina... jitanjáfora de Vicente Huidobro


Una de les alegries que ens proporciona la primavera és la tornada de les oronetes. Nosaltres hui volem jugar amb elles, amb les lletres i la poesia. Cóm? Doncs amb aquest poema de Vicente Huidobro. Jitanjàfores divertides volant pel cel de la poesia.

Al horitaña de la montazonte
La violondrina y el goloncelo
Descolgada esta mañana de la lunala
Se acerca a todo galope
Ya viene viene la golondrina
Ya viene viene la golonfina
Ya viene la golontrina
Ya viene la goloncima
Viene la golonchina
Viene la golonclima
Ya viene la golonrima
Ya viene la golonrisa
La goloniña
La golongira
La golonlira
La golonbrisa
La golonchilla
Ya viene la golondía
Y la noche encoge sus uñas como el leopardo
Ya viene la golontrina
Que tiene un nido en cada uno de los dos calores
Como yo lo tengo en los cuatro horizontes
Viene la golonrisa
Y las olas se levantan en la punta de los pies
Viene la goloniña
Y siente un vahido la cabeza de la montaña
Viene la golongira
...

La il·lustració és de Jill Calder.

2 comentaris:

Joan Josep Roca Labèrnia ha dit...


Jove oreneta

Al racó florit,
des d'hora primera,
diu la primavera
que escurça la nit.
Dessota el balcó,
tot pengim-penjam,
un nou estadant
s'afanya a fer un niu.
Jove oreneta
ha fet viatge llarg,
qui li ha manat?,
de fet, poc que ho pensa.
I cerca, en un toll,
uns polsim de fang,
traginer constant
treballant el moll.
Al racó florit,
el matí fa vols,
cal guarir els ous,
com regna el neguit.

Joan Josep Roca Labèrnia ha dit...


Fe d'errades

polsim----> polsims