Sembla que aquest any la política al nostre país està rebolicada. Eleccions i més eleccions i... encara no sabem quin serà el final. Mentrestant veiem el final d'aquest embolic, us deixem reflexionant amb un interessant poema de Martí i Pol.
Democràcia
(assaig general)
Els figurants que seuen a la dreta
de l'escenari, que s'intercanviïn
regularment amb els de l'altra banda,
és a dir, amb els que seuen a l'esquerra.
Quan es trobin al mig, es poden dir
tot el que els passi pel cap, des d'insults
a paraules amables, circumspectes,
poden adoptar un aire displicent,
o bé irritat, o de perdonavides,
i fins i tot poden iniciar
un simulacre de baralla física
que el públic sempre sol aplaudir amb ganes.
Un cop ben asseguts a les poltrones
que reprenguin la representació,
però tenint en compte que els papers
són canviats i cal posar més èmfasi
per tal de fer versemblant l'espectacle.
Comptaré fins a tres.
-I jo?
-Un moment.
Vós... què? Vós a aplaudir i encara gràcies
La il·lustració és de Linzie Hunter.
1 comentari:
No entenc molt be el significat... esta clar que tracta sobre política, pero exactament no se que vol transmetre. aguna persona m'ho explica?
Publica un comentari a l'entrada