Sembla que aquest any la política al nostre país està rebolicada. Eleccions i més eleccions i... encara no sabem quin serà el final. Mentrestant veiem el final d'aquest embolic, us deixem reflexionant amb un interessant poema de Martí i Pol.
Democràcia
(assaig general)
Els figurants que seuen a la dreta
de l'escenari, que s'intercanviïn
regularment amb els de l'altra banda,
és a dir, amb els que seuen a l'esquerra.
Quan es trobin al mig, es poden dir
tot el que els passi pel cap, des d'insults
a paraules amables, circumspectes,
poden adoptar un aire displicent,
o bé irritat, o de perdonavides,
i fins i tot poden iniciar
un simulacre de baralla física
que el públic sempre sol aplaudir amb ganes.
Un cop ben asseguts a les poltrones
que reprenguin la representació,
però tenint en compte que els papers
són canviats i cal posar més èmfasi
per tal de fer versemblant l'espectacle.
Comptaré fins a tres.
-I jo?
-Un moment.
Vós... què? Vós a aplaudir i encara gràcies
La il·lustració és de Linzie Hunter.
No entenc molt be el significat... esta clar que tracta sobre política, pero exactament no se que vol transmetre. aguna persona m'ho explica?
ResponElimina