Primaversos
Allá irán los versos,
anudando vuelos,
Surcando los cielos
cosiendo la tarde
con puntadas leves,
con pespuntes claros
hacia las montañas
que tiñe de sueños
de oro y deseos
el sol en su viaje.
Aún no es primavera
pero el aire canta
su copla primera.
Il·lustració de Lena Ralston.
4 comentaris:
He quedado prendada de tu Primaversos es un canto a la bellezade dama tan esperada...La dama de las flores del campo y el color. El dibujo es una maravilla !!!
Son unas ganas enormes de que llegue por fin la primavera... la esperamos impacientes, con poesía.
Besadetes, Abedul :)
Espera la rosa
En el poble estant,
on el sol trafega
el camí més llarg,
el carrer enceta
hores de jugar.
Algú ha posat
el verd en els camps
i una flaire gran
al jardí novell.
Car tot s'endevina
més calm i més suau,
deixo les cabòries
i enceto les joies
dessota el cel blau.
Com torna el poncell
a la gran batalla
de canviar la flama
per festes i precs.
Ella com li diu
que espera la rosa,
qui porta el caliu,
ell calla i escriu
ratlles en un arbre
i un temps més amable
esclata i somriu.
Joan Josep Roca Labèrnia
Joan Josep, conste, estava esperant un poemeta teu sobre la primavera i aquest m'encanta!!!! Gràcies, el ficaré en un post.
Besadetes
Publica un comentari a l'entrada