Hem estrenat primavera: verd al camp, cant dels ocells, cels blaus i lluents i mentrestant la rosa, bella i menuda, espera... que prompte serà el dia en que tothom la celebre, junt als llibres i al cavaller amb la princesa. Rosa que esclata cada primavera al bellmig del camp i a una gran festa. Això ens poetitza Joan Roca Labèrnia al poema que molt amablement ens ha regalat.
Espera la rosa
(Joan Josep Roca)
En el poble estant,
on el sol trafega
el camí més llarg,
el carrer enceta
hores de jugar.
Algú ha posat
el verd en els camps
i una flaire gran
al jardí novell.
Car tot s'endevina
més calm i més suau,
deixo les cabòries
i enceto les joies
dessota el cel blau.
Com torna el poncell
a la gran batalla
de canviar la flama
per festes i precs.
Ella com li diu
que espera la rosa,
qui porta el caliu,
ell calla i escriu
ratlles en un arbre
i un temps més amable
esclata i somriu.
Les il·lustracions són d'Isabel Nadal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada