És molt simbòlic com la dona apareix en els refranys, quasi sempre tractada de forma molt pejorativa. Però no sols als nostres refranys, també al refranyer universal. La situació de les dones sempre ha estat d'inferioritat, tractada i comparada com un objecte o com un animal. Sortosament la nostra societat ha avançat molt en el tema de la igualtat d'homes i dones, però encara resta molt camí per fer-hi. L'educació en la igualtat i el respecte és la base per al canvi. I no cal predicar amb la paraula, sinó amb els fets. Personalment m'estranya i em sorprèn comprovar com entre la gent jove, incloses les xiques, encara resta molta misogínia.
Us aconsellem que llegiu el post Els refranys i la subordinació de les dones, un article molt interessant des del punt de vista antropològic i social. D'aquest lloc hem copiat aquests refranys. Comproveu la gran càrrega de misogínia que hi ha en ells. No estaria gens malament llegir en veu alta a classe els refranys i reflexionar sobre el seu contingut, el seu context històric i la seua "vigència".
- A casa de dona rica, ella mana i ella crida.
- A l’amiga que ho és no li ensenyis el promès.
- A la dona has de jutjar en veure-la caminar.
- A la dona i al llebrer, a la vellesa els espero.
- A la llum d’una teia, no hi ha dona lletja.
- A les romeries i a les bodes hi van totes les boges.
- A pica d’aigua beneita i la mossa d’hostal, tothom hi fica mà.
- A tothora el gos pixa i la dona plora.
- Al que té carro i muller mai li faltarà què fer.
- Allí on manen dones i llauren vaques, mal any assegurat.
- Allò que la dona no assoleix parlant, ho aconsegueix plorant.
- Alzina i dona, de cent una de bona.
- Amb dones, armes i focs, no hi vulguis jocs.
- Amb la dona, bona cara i les mans a la butxaca.
- Amb les dones i amb la mar, s’ha de saber navegar.
- Baralles entre muller i marit, de la taula al llit.
- Beneïda i casada, abans que a monja ficada.
- Bèstia xica i dona gran, traieu-me-les del davant.
- Cap home savi i discret diu a la dona un secret.
- Cargol i dona, tot l’any es bona.
- Cartes, daus, dones i vi, al ric fan tornar mesquí.
- Casa on governa la muller, no sol anar bé.
- Cent ames d’un corral, cada una diu el seu cantar.
- De dones en una casa, amb una n’hi ha poc; amb dues, massa.
- De la costella de l’home va fer Déu la muller; la llengua li va sortir llarga i el demés, també.
- De la dona que pel carrer troba sovint diner, no et fiïs ni gota.
- Del mateix lloc, ni dona ni porc.
- De mig cos en avall no hi ha cap dona vella.
- De soltera bullanguera, de casada bugadera.
- Déu ens dona dones per estimar-les i paciència per aguantar-les.
- Dona aficionada als balls, per casa no te treballs.
- Dona boja i burro guit, bon partit!
- Dona brincadissa, ni a casa ni a missa.
- Dona de tres marits treu els sentits.
- Dona i aiguardent, sobtadament.
- Dona i cavall, donen treball.
- Dona i espill, sempre en perill.
- Dona i sardina, com més petita, més fina.
- Dona jove i home vell, no hi ha pas remei per a ell.
- Dona malcarada duu el marit a la taverna.
- Dona ociosa no pot ser virtuosa.
- Dona peluda, o rica o goluda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada