El dies passen i passen, el temps avança. Uns dies passen lentament, dessaborits, altres apressa, quasi sense adonar-se'n. Hi ha dies grisos i dies plens de colors, dies que no s'obliden i altres que no deixen marca, dies de festa i dies de dol, dies per compartir i dies de solitud... dies i dies.
Volem que hui siga un dia d'aquests especials, plen de somriures i de poesia. Així que hem tret el cap per la finestra i... hem guaitat la primavera! Què bonic! Hui serà un dia esplèndid, segur. Bon dia, primavera!
(Isabel Barriel)
Mira com passen els dies,
comencen, avancen, s'acaben,
remuguen a voltes mandrosos
i fan carreretes
pels camps incerts curiosos del temps.
Hi ha uns dies que destaquen
i ballen contents i canten i s'amaguen
i volen que els busquis després al pou dels records.
Hi ha d'altres ben tristos
decorats amb flonjos núvols negres o grisos
que ens espanten com les pitjors tempestes terribles amb llamps i trons.
I uns altres que neixen avorrits
i gemeguen quan són encara petits,
creixen i es perden de seguida a l'aiguabarreig de l'oblit.
I...què passa a la vida amb aquell dia especial?
El que t'il·lumina a l'albada amb el sol tot vestit de blanc,
el que et pinta les hores amb pinzellades de safirs i diamants,
el que t'omple l'horitzó d'esperança
i el rius del voltant d'aigües serenes i clares,
el que entra a l'existència en silenci al matí i es queda,
el que alimenta amb efluvis i flaires de flors el teu cor,
el dia que trobes l'enginy o la clau del tresor,
el que et desvetlla el ritme sonor de les onades del mar,
aquell que t'estira la musculatura facial i et fa riure una mica de tot...
La il·lustració és d'Yuko Shimizu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada