27.3.13

La bruja Piruja: obra de teatre infantil en vers


Hui celebrem el Dia del Teatre i des d'aquest raconet de la poesia volem recomanar-vos una preciosa obra que uneix a la perfecció teatre-poesia-humor: La bruja Piruja, de Carlos Blanco Sánchez -que ja coneixem molt en aquest blog i al que aprofitem per a felicitar-lo-, de Nuño Editorial.

Una molt divertida obra, tota en vers i plena d'humor, on la bruja Piruja, una bruixota roïna, cau malalta i gràcies a l'ajuda del corb aconsegueix curar-se, tot prometent que ja no farà més maleficis, però... L'obra està dividida en tres actes i trobem que és fantàstica per a representar. Els xiquets i xiquetes tenen poques oportunitats de dramatitzar o llegir teatre en vers, que d'entrada a ells els sembla estrany, però una vegada ficats en la representació segur que els encanta. La rima, a més a més, els ajudarà a memoritzar-ho.

La comèdia s'acompanya d'unes simpàtiques il·lustracions del propi Carlos Sánchez  i d'un glosari al final que ajudarà a entendre millor el contingut de l'obra.

Carlos Blanco, a més de crear molt i bona poesia infantil, des de fa un temps va adaptant clàssics espanyols per apropar la nostra literatura als xiquets i xiquetes, com el Lazarillo de Tormes.

Un llibre fantàstic, d'aquest que us recomanem per estar a totes les biblioteques -escolars i públiques-. Es llig molt poc teatre, tant els adults com els xiquets, així que ara tenim l'ocasió de llegir teatre, riure's amb la lectura i els embolics que hi ha a l'obra i... poder representar-ho. S'animeu?

Us fiquem un tastet:

...
La malvada bruja,
con ciento tres años,
usaba alpargatas,
faldones y sayo.
Sobre los faldones
ponía un delantal,
lleno de remiendos,
cosido fatal.

No tenía una escoba
-como tantas brujas-,
ni falta le hacía,
barrer, no barría.
(...)
*
...
¡Es tan viejecita...!

Bien sabe, Calixto,
que la vieja bruja
no debe abusar
de cenas copiosas
al irse a  acostar.
Que evite las grasas
y las chucherías;
ja ve lo que pasa,
no es el primer día.

Que se tome,
al comer y al cenar,
sopiata caliente.
Masticar, la pobre,
-por más que ella quiera-,
ya ve que no puede,
al no tener dientes;
y traga y engulle
como una serpiente.

Y que evite el asado
y la sopa de sapo
-por lo que me toca-,
pues salen verrugas,
y tambien arrugas.
Y que coma ranas
-aunque sea sin ganas-,
son mucho más tiernas
y mucho más sanas.
(....)


1 comentari:

Biblioteca del Colegio Príncipe de Asturias ha dit...

Felicidades por la acertada elección en el "Día del teatro". Piruja viva en el texto de Carlos y en las representaciones que de la misma lleva a cabo.
Cordial saludo virtual. Julio Jiménez.