Hui volem compartir amb vosaltres un poema infantil sobre la tardor, del poeta hongarès Sándor Weöres, traduït per Jozko. Ens agrada molt trobar, llegir i compartir poemes en diferents llengües, procedents de diverses cultures; així, els xiquets i xiquetes van coneixent altres veus en la poesia i sols així podem fer una coral poètica del món.
Majuelo
(Sándor Weöres)
En noches de otoño
Arde la ropa
Del majuelo,
Del majuelo.
Susurra la espina,
Corre el viento aquí y allá,
Tiembla el majuelo
Solitario.
Y si la luna
Lo cubre con su velo:
se vuelve niña,
y se echa a llorar.
En noches de otoño
Arde la ropa
Del majuelo,
del majuelo.
*
Galagonya
(Sándor Weöres)
Őszi éjjel
izzik a galagonya
izzik a galagonya
ruhája.
Zúg a tüske,
szél szalad ide-oda,
reszket a galagonya
magába.
Hogyha a Hold rá
fátylat ereszt:
lánnyá válik,
sírni kezd.
Őszi éjjel
izzik a galagonya
izzik a galagonya
ruhája.
(Sándor Weöres)
Őszi éjjel
izzik a galagonya
izzik a galagonya
ruhája.
Zúg a tüske,
szél szalad ide-oda,
reszket a galagonya
magába.
Hogyha a Hold rá
fátylat ereszt:
lánnyá válik,
sírni kezd.
Őszi éjjel
izzik a galagonya
izzik a galagonya
ruhája.
Nota: el majuelo o espino blanco és denomina en català arç blanc o cirerer de pastor.
La il·lustració és d'Anna Cigoli.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada