És tardor, temps de refredats i de castanyes torrades. Aquesta setmana celebrem la Castanyada i nosaltres volem avançar-se celebrant-ho d'una forma molt poètica, tot gràcies al poema que ens ha regalat la nostra amiga Núria Freixa.
Atxim!
La castanya, refredada,
s’ha esbotzat de mig en mig,
quan a cada eixabuirada
deix la closca esberlada
i li surt la carn pel mig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada