No volem acabar el mes de maig sense invitar-vos a menjar cireres. Nyan-nyam, estan riquíssimes. Rodones, dolçes, roges, refrescants, boniques... tot un plaer veure-les a l'arbre, a la cistella i, millor encara, a la taula.
Les cireretes ja pengen de l’arbre
com fanalets d’una festa major;
enlluernats, els ocells hi fan via,
enamorats d’aquell món de color.
Prou que coneixen la dolçor tancada
dins de la bola vermella i lluent!
cada any hi vénen a la primavera
i els acull, l’arbre, generosament.
Aquest poema podem també llegir-lo i escoltar-lo si punxeu ací. Bon profit, amiguetes i amiguets!!! De l'arbre a taula i de la taula a la poesia. I també us invitem a menjar amb la mirada il·lustracions de cireres.
La il·lustració és de Diana Sudyka.
1 comentari:
Bon dia Sàlvia!!
Ay les merles que no en deixen!!
gràcies pel poema.
hauré de fer un pastís!!
Bon cap de setmana!!
Publica un comentari a l'entrada