No volem acabar el mes de maig sense invitar-vos a menjar cireres. Nyan-nyam, estan riquíssimes. Rodones, dolçes, roges, refrescants, boniques... tot un plaer veure-les a l'arbre, a la cistella i, millor encara, a la taula.
Les cireretes ja pengen de l’arbre
com fanalets d’una festa major;
enlluernats, els ocells hi fan via,
enamorats d’aquell món de color.
Prou que coneixen la dolçor tancada
dins de la bola vermella i lluent!
cada any hi vénen a la primavera
i els acull, l’arbre, generosament.
Aquest poema podem també llegir-lo i escoltar-lo si punxeu ací. Bon profit, amiguetes i amiguets!!! De l'arbre a taula i de la taula a la poesia. I també us invitem a menjar amb la mirada il·lustracions de cireres.
La il·lustració és de Diana Sudyka.
Bon dia Sàlvia!!
ResponEliminaAy les merles que no en deixen!!
gràcies pel poema.
hauré de fer un pastís!!
Bon cap de setmana!!