Duerme la noche
Se acostó la noche,
de tan cansada,
esperando al lucero
esperando al lucero
que no llegaba.
Sábana blanca
Sábana blanca
tapa su sueño
y el frío oscuro
y el frío oscuro
besa su pelo.
Duerme la noche
Duerme la noche
en el silencio,
sólo la luna
sólo la luna
vela su sueño.
La il·lustració és d'Hajin Bae.
6 comentaris:
Armonía hecha sueño.
Precioso, brillante poema,
enhorabuena.
Que bona amiga eres, Isabel.
Besadetes, guapetona
Molt bonica.
Ei, Pepi, un saludet. M'alegra que t'agradi el poema. Com va per l'escola? Supose que tothom esperant la primavera amb els braços oberts.
Besadetes
Si la nit dorm,no veurà la lluna quan la vingui a veure...
M'encanten els poemes que amb paraules senzilles, reflecteixen imatges plenes de sensibilitat.
Besadetes de lluna.
M. Roser
M. Roser, tot els teus comentaris son molt interessants i enriqueixen els post. Gràcies per la teua participació i per seguir el blog. Compartisc amb tu la idea de la poesia.
Shhh!!! La nit dorm, les besadetes tenen silenciador.
Publica un comentari a l'entrada