Pàgines

▼

10.3.10

Duerme la noche: poesia infantil de la nit i la lluna





Duerme la noche
Se acostó la noche,
de tan cansada,
esperando al lucero
que no llegaba.
Sábana blanca
tapa su sueño
y el frío oscuro
besa su pelo.

Duerme la noche
en el silencio,
sólo la luna
vela su sueño.

La il·lustració és d'Hajin Bae.
los

6 comentaris:

  1. Isabel Barriel11:12 a. m.

    Armonía hecha sueño.
    Precioso, brillante poema,
    enhorabuena.

    ResponElimina
  2. Sàlvia12:21 p. m.

    Que bona amiga eres, Isabel.
    Besadetes, guapetona

    ResponElimina
  3. pepi7:17 p. m.

    Molt bonica.

    ResponElimina
  4. Sàlvia9:27 p. m.

    Ei, Pepi, un saludet. M'alegra que t'agradi el poema. Com va per l'escola? Supose que tothom esperant la primavera amb els braços oberts.

    Besadetes

    ResponElimina
  5. M. Roser10:22 p. m.

    Si la nit dorm,no veurà la lluna quan la vingui a veure...
    M'encanten els poemes que amb paraules senzilles, reflecteixen imatges plenes de sensibilitat.
    Besadetes de lluna.
    M. Roser

    ResponElimina
  6. Sàlvia9:08 p. m.

    M. Roser, tot els teus comentaris son molt interessants i enriqueixen els post. Gràcies per la teua participació i per seguir el blog. Compartisc amb tu la idea de la poesia.
    Shhh!!! La nit dorm, les besadetes tenen silenciador.

    ResponElimina