Aquesta remor que se sent
(Miquel Martí i Pol)
Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S’han eixugat les fonts i la pols s’acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s’alci
la pols que hi ha pertot
i l’aire no esdevingui –diuen- irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l’aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitablement, la catàstrofe.
I, tanmateix, la remor persisteix.
En aquest temps que vivim, tan "políticament correcte", ens agrada que les paraules i els versos lluiten per obrir-se pas a empenteig entre la realitat i no el que ens volem fer veure. Martí i Pol ho tenia molt clar i la seua poesia es testimoni. Perquè... la remor persisteix.
Aquest poema ha estat musicat per Salvador Brotons. La il·lustració pertany a NOCLON.
4 comentaris:
Jo coneixia una versió de Ramon Muntaner, quan es dedicava a viure de la música i no del cànon per escoltar-la. No sé si és la mateixa de Brotons.
No és la mateixa versió, Víctor. per cert, estas de vacances?
Un favor, perfa, entre les dites m'agradaria que feres un recull de dites sobre l'educació i també altra sobre la infancia o els nens. Quan pugues, tingues temps i ganes (és una proposta)
besadetes
Sàlvia, no estic de vacances. Mai faig vacances. :-)
No és cert, com bé deus comprendre. Ara mateix estic de baixa per paternitat i després de vacances. O sigui que fins alsetembre, poca feina. O molta, que a casa no pares.
M'apunto les teves peticions i quan tingui un moment m'hi poso.
Hi ha algun espectre de paraules que hi voldries incloure? (educació i derivats, ensenyament i derivats...)
Apa, bon estiu!
Sàlvia, he començat a fer els deures. :-)
Publica un comentari a l'entrada