5.3.14

La tendresa: poesia de Mercè Climent

...una caiguda de parpelles, la tendresa -il. Anita Goldstein-

La tendresa

La tendresa
el prec de la mirada
la captura d'un sospir
el preludi d'un bes
del primer bes
una abraçada plena de mans
que abracen plenesde dits
que abracen
un somriure -el teu-
el meu nom dins de la teua veu
el darrer sospir que se'ns escapa
una caiguda de parpelles
la tendresa

4.3.14

Hombres al natural: poesia, en femení, de María Sanz

Una mirada a l'home, en femení -il. Jeremy Forson-


Hombres al natural
(María Sanz)
Son seres grises,
inequívocamente masculinos,
que lo mismo me envían
algún ramo de rosas
con cuatro plenilunios de retraso,
que intentan sorprenderme
al llegar en su lata
(léase coche) último modelo
donde se sienten mágicos.

Seres brillantes,
portadores de un agua de colonia
que anuncia su presencia
con cuatro primaveras de adelanto;
hombres al natural, de calle y riesgo,
que buscan evadirse
llevándome a cenar. Puedo ingerirlos
antes de que caduquen,
pero se me indigestan
media hora después, y no merece
la pena estropear esa velada.

Madre Naturaleza,
los pones a mi alcance, y agradezco
tus sabias intenciones.
Pero yo siempre he sido
inequívocamente femenina,
y declaro ante ti que cada vez
es mayor la distancia que nos une.

3.3.14

La poesia per a infants. Estat de la qüestió en llengua catalana: article de poesia

En el bosc de la fantasia els personatges dels contes juguen amb la poesia -il. Cécile Becq.

Gemma Lluch, a la seua web, acaba d'editar un article sobre La poesia per a infants que inicia dient que La lectura de poesia no és habitual en les aules o en les cases. I, de vegades, per desconeixement, renunciem al gaudi de la paraula i de la cançó, a la possibilitat de memoritzar per recordar, per recitar i compartir. Doneu-li una bona ullada, doncs recomana la lectura d'una sèrie d'articles sobre poesia infantil i juvenil que segur us interessaran. Per cert, Gemma Lluch recomana aquest blog, moltes gràcies.

Com us hem comentat, llegint a Gemma hem pogut conèixer l'article de Margarida Prats Ripoll,  La poesia per a infants. Estat de la qüestió en llengua catalana. Us invitem a llegir-lo i així podreu assabentar-se del que està coent-se sobre poesia infantil en l'actualitat. Molt recomanable.

Us fique un tastet d'alguns dels exemples que cita:

Conte potser fals
(Josep Maria Sala-Valldaura)

Hi havia
una vegada
a un país llunyà
una formiga desvagada,
una caputxeta tota vermella
que es menjava un llop sencer,
una ventafocs que ventava clatellots
a ses germanes, ben bé tres porcs paletes
i marrans que vivien a la serena sense fer-se
cap recer, i una bella dorment amb lleganyes
que va mossegar un príncep dolent i en dir-li per casar-se
va fer-li pam i pipa, va treure-li un pam de llengua i els colors
de l’arc de Sant Martí, va fer-li amb els braços una botifarra
de cinc quilos i va donar-li una carbassa per portar-la en camió.



Paraules... entre contes i versos -il. Maria Lavezzi-

Comptem contes
(M. José Orobitg)


1 Llop: el llop! És  ú-nic. O és que n’hi ha d’altre?
2 Hansel i Gretel
3 Els 3 porquets
4 Els 4 músics de Bremen
5 Els 5: Georgina (o Jordi), Julià, Anna, Dik …i
            El Tim (sense comptar els pastissos de gengibre)
6 Sis Joans
7 Els 7 nanets
8 Els 7 nanets i la Blancaneus
9 El vestit nou de l’emperador
40 Alí Babà i els 40 lladres
80  La volta al món en 80 dies
101  101 dàlmates
1001  nits
20.000 llengües de viatge submarí

Fantàstics exemples per lligar-hi poesia i contes.

Us recordem, una vegada més, que els xiquets i xiquetes cada dia han de tastar una cullerada de poesia, a casa, a l'escola, a la biblioteca...

2.3.14

Esta mujer, poesía de Eliseo Diego: preparando el Día de la Mujer



Continuem el mes de març començant el compte en darrere al Dia de la Dona. Al blog hem anat penjant molts poemes de dones -poemas de mujeres- sobre les  dones, però enguany volem mostrar-vos també com els poetes rendeixen homenatge a les dones. Versos en veu d'home per a les dones. El primer d'aquest homenatge que hem seleccionat és d'Eliseo Diego:

Esta mujer
(Eliseo Diego)

Esta mujer que reclinada
junto a la borda inmóvil de su casa
soporta con las manos arrugadas
el peso dócil de su tedio,
sólo escuchando el tiempo que le pasa
sin gracia ni remedio.
Esta mujer, desde la borda
blanca de su balcón, que el patio encierra,
mira correr, ansiosa y sorda,
la estela irrestrañable de la tierra. 

La il·lustració és de Kathy Liao.

En veu de dona. 9 Joves poetesses valencianes: recital de poesia a la Biblioteca de Cocentaina


Enguany volem celebrar el Dia de la Dona a la Biblioteca de Cocentaina d'una manera especial, molt poètica. Junt a l'editorial Germania -gràcies, Manel Alonso- hem organitzat un recital de poesia, En veu de dona. 9 Joves poetesses valencianes. Versos que s'enlairaran en la nostra biblioteca amb les veus i poemes d'Alba Fluixà, Pura Peris, Xelo Llopis, Alba Álvarez, Rosa Roig, Lorena Cayuela, Joana Navarro, Maribel Fuertes i Mercè Climent.

8 Poetesses per celebrar el dia 8 de març, més 1, amb la que volem simbolitzar la resta de 357 dies de l'any, perquè sempre és el dia de la dona i el dia de la poesia, cada dia, en cada moment. Ara més que mai cal ser reivindicatives, crítiques, col·laboratives i la poesia dona paraula, contextualitza, tot allò que volem dir. Des de la feminitat i el feminisme les poetesses prenen la paraula i nosaltres l'arrepleguem, la fem nostra.

Us esperem a tots i totes. Esteu invitats i invitades!!!

1.3.14

Març: poesia en veu de dona / Marzo: poesía con voz de mujer



Comencem el mes de març rendint-li un homenatge a la poesia, en veu de dona. D'ací fins al di 8 de març anirem penjant diferent poemes de 8 poetesses d'arreu del món per celebrar el Dia de la Dona. Hui us volem recomanar els poemes de Belén Reyes, una veu ben forta dins la poesia actual. Ella mateixa es defineix:

Soy una mujer
sin más ni menos
sin un hijo fuera
sin un hijo dentro.

Soy lo que leeis...
este puto verso.
Un bastón de tinta
donde apoyo el miedo.

Us fiquem un tastet de la seua poesia, copiat del seu llibre Desnatada -editorial Celya-. 

Desnatada
(Belén Reyes)
Estoy al borde de ser borde,
me lo noto.
El precipicio crece
estoy cansada.
Estoy al borde de ser borde
estoy a punto
de nieve, mucha nieve.
Estoy helada.
Estoy al borde de ser borde
y duele mucho!
Dios mío hazme mediocre.
Estoy cansada,
de apostarme la vida a cada instante,
de ir desnuda y verter
en todo el alma.
Déjame que me quede aquí en el medio,
envuelta en celofán, bien razonada.
Dame mesura Dios,
dame mesura,
mesura chapucera y cotidiana.
Hazme mediocre, Dios hazme mediocre.
En vez de corazón, una ensaimada.
Y el alma en tetrabrick para que dure…
Ten compasión
y hazme desnatada.


La il·lustració és de Charlie Terrell

27.2.14

Dijous gras: botifarra amb poesia


El nostre folklore inclou la gastronomia. Cada festa té el seu plat. Preparant la propera festa de Carnestoltes es trobem que el dijous, primer dia carnavalenc, s'nomena "dijous gras" o "dijous llarder", un dia per enfitar-se de menjar carn -ja sabeu que abans en els dies de quaresma no es podida tastar la carn- i nosaltres anem a afegir-li un poema.Bon profit!

Dijous gras

El dijous llarder,
botifarra, botifarra;
el dijous llarder,
botifarra menjaré!
I una truita 
             de llardons
i trossets de cansalada
d'aquella gustosa,
           tendreta,
sabrosa
               i adobada.
Sortirem 
a menjar al pati
i amb una gana
            oportuna
no en deixarem
                       ni una engruna!
El dijous llarder,
botifarra, botifarra;
el dijous llarder,
botifarra voldré!

La il·lustració és d'Anja Boretzki


26.2.14

Ens acomiadem del poeta Joan Vergés



Ens acomiadament del poeta català Joan Vergés, gran inspirador de la Nova Cançó. Li diem adéu amb els seus propis versos.

Pregaria
(Joan Vergés)

Et demano Senyor

que la meva paraula

no torbi el rierol,

ni la brisa ni l’herba.

I que si he de dir l’ombra

siguin lluny els ocells.




Poesia i il·lustració / Poesía e ilustración: proyecto poético de Mariana Ruiz Johnson


Es que seguiu aquest blog sabeu que des d'un principi sempre hem lligat poesia i il·lustració, amb més o menys encert. Ara ens ha alegrat descobrir un projecte que segueix els mateixos objectius. La il·lustradora argentina Mariana Ruiz Johnson s'ha proposant -i cal dir que està complint el seu propòsit- publicar cada setmana d'aquest 2014 un poema i realitzar una il·lustració amb ell. Els resultats són fantàstics, com podeu comprovar. Ja va pel huitè poema il·lustrat, en resta gaudir del d'aquesta setmana. Podeu anar seguint-los al seu Facebook.

Felicitem a Mariana Ruiz Johnson per aquest projecte, que volem compartir amb tots vosaltres.









25.2.14

Disfraces, canciones y poemas en Carnaval / Disfresses, cançons i poemes en Carnestoltes


Seguim amb els preparatius per a la gran festa de Carnestoltes. Grans i menuts, millor encara tots junts, anem de cercavila, disfressats de... poesia en carnestoltes / poesía en carnaval i moltes cançons / canciones.

El Carnaval

Con telas y un antifaz,
me voy a hacer un disfraz,
un gorro y una peluca,
cualquier cosa me valdrá.
No sé de qué me voy a disfrazar,
(estr.)
porque vale todo en carnaval.
(bis)
De princesa, de pirata,
Campanilla o Peter Pan,
de araña o de mariposa,
con alas para volar.
(estribillo)

La il·lustració és de Mónica Carretero

24.2.14

El País d'Alegria i Poesia en la setmana de Carnestoltes / El País de la Alegría y Poesía en la semana de Carnaval


Cantem i ballem, estem en Carnaval -il. de Juana Martínez-Neal-

El país de la alegría

Érase que se era (bis)
el País de la Alegría, tralará (bis)
el País de la alegría.
Donde los duendes traviesos (bis)
jugaban durante el día ,tralará (bis)
jugaban durante el día.
La amiga Bruja Piruja (bis)
sale con gran ilusión, tralará (bis)
sale con gran ilusión.
Y en la noche muy oscura (bis)
se nos marcha de excursión, tralará (bis)
se nos marcha de excursión.
Con los niños de este cole (bis)
han venido a celebrar, tralará (bis)
han venido a celebrar.
Un día de Fantasía (bis)
la Fiesta de Carnaval, tralará (bis)
la Fiesta de Carnaval

23.2.14

Hi ha boscos de llibres / Hay bosques de libros: poesía


Existen bosques
que no son precisamente de árboles.
Y si miráramos algunos libros
veríamos que tienen hojas
escritas con palabras de silencio.
Hay formas de sonidos
que son una onda muda nada más.
Como cuando uno vuelve a un sitio
del que no se ha marchado nunca.
Como cuando rebota
la vibración de un pájaro que vuelve
al nido de su origen último.

Ver a ese bosque que no es bosque
o leer el libro, el cual está sin letras,
o presenciar un vuelo planeador ya agotado
conlleva una renuncia, una exigencia
al retroceso, a ir de nuevo al antes
de que los cuerpos fueran cuerpos
e hicieran falta piras
para contrarrestar las sumas.

Hay bosques de palabras,
pájaros que son nidos por montar,
y libros con las hojas del revés
que obligan al lector a leer torcido.
También poemas que se incendian
en el momento exacto de escribirse.

Igual que un inventado sueño
que aparece y desaparece cuando es contado.
Y del que no hay explicación posible.

La il·lustració és de Natascha Rosenberg

20.2.14

Cantamos en carnaval / Cantem en Carnestoltes



Ball i música... festa, festa de disfresses... cal anar menejant el cos al ritme de la música, sense parar, fins que el cos ens diga prou... preparem les cançons de carnestoltes.

Vamos todos a cantar,
nos vamos a disfrazar,
todos juntos a jugar.
Empecemos a bailar,
dando vueltas sin parar,
con las manos, con los pies,
con la cabeza también.
Yo quiero bailar,
yo quiero cantar,
Yo toco las palmas,
yo voy al compás.

Me quiero divertir
en este carnaval,
jugando y dando saltos
todos al tac-tic-tac.
Ha llegado el carnaval,
vamos todos a cantar,
nos vamos a disfrazar,
todos juntos a jugar.
Comencemos a saltar,
paso p'alante, paso p'atrás;
seguiremos sin parar,
hasta que el cuerpo no pueda más.

Yo quiero bailar,...

La il·lustració és de Sveta Dorosheva

19.2.14

Repite el eco co, la poesía a...



L'eco repèteix allò que diem, però en aquest cas el ressò amaga una sèrie de paraules. Sabeu quines són? Llegiu el poema de Aída Pohlhammer i ho sabreu -podeu trobar més poemes infantils com aquest en Cantando aprendo a hablar-

El eco es conde
(Aída Pohlhammer)

Llamemos al eco co
a mi amigo loco co
el que alarga un poco co
lo que yo le indico co

Si no se le llama ma
si no se le mima ma
cree que no sele ama ma
y se desanima ma

Me han dicho que es conde,
que el eco es un conde
yo no sé de donde
yo sé que se esconde.

Nadie se lo topa pa
ni ha visto su ropa pa
Con nada se tapa pa
Eco siempre escapa pa

Eco es el que imita ta
lo que un niño canta ta
pero el sólo aumenta ta
el jamás inventa ta ta.

La pieza sin nada,
la deshabitada
seguro que el eco
la tiene ocupada.

La il·lustració és d'Aitch

La jirafa se disfraza: poesia d'Estrella Montenegro.




Teniu ja les disfresses preparades per a la desfilada i la festa de Carnestoltes? Tothom es disfressa, els grans i menuts, els animals i els peluixos, els pares i els mestres. Però de vegades les característiques físiques pròpies fan difícil trobar una disfressa que ens amague de veritat i que ningú ens conega. Per exemple, de què pot disfressar-se una girafa? De gratacels? De baobab? De balena? Què penseu vosaltres? Doncs llegiu el poema d'Estrella Montenegro i ho descobrireu.

A la fiesta de disfraces
( Estrella Montenegro)

A la fiesta de disfraces
fue la jirafa disfrazada.
No se disfrazó de… hada,
ni de una mar de peces.
Como era tan… ¡alta!
por más que sacó y se probó,
no encontró que le valiese.
Se probó uno de piratas,
pero tan pequeño le quedaba
que más que un pirata furioso
parecía un niño curioso.
A la fiesta de disfraces
fue la jirafa disfrazada
con una sábana blanca.
Que nadie le reconociese,
ella iba de fantasma,
tan alto que… ¡asustaba!

15.2.14

Ma casa, el meu poema / Mi casa, mi poema


Ma casa és la millor del món, té de tot: teulada, parets, porta i finestres, fins i tot un caminet por on vaig corrent i jugant amb els versos.

La casa

Un tejado tiene mi casa
dos ventanas y un gran balcón
una puerta y un caminito
y un jardín donde juego yo.
El tejado es de color rojo
las ventanas de color marrón
en el balcón yo tengo dos flores
verde es el jardín donde juego yo.

La il·lustració és de Glenda Sburelin.

14.2.14

Amor de muchos días. Antología poética: un llibre de poemes d'amor


És perfecte hui aprofitar la festa dels enamorats per regalar poesia. Us recomanem un llibre que està recent publicat, Amor de muchos días. Antología poética, de diferents autors, editat per Lúmen. Regalem lectura -un regal sempre interessant- i regalem poesia, dirèctament als sentiments.

Tots els poemes que inclou despleguen diferents punts de vista sobre l'amor i les relacions amoroses. Poemes sobre el primer amor o sobre l'amor en la senectut, poemes apassionats o que ens parlen d'amors molt febles, poemes de parelles heterosexuals i homosexuals, poemes proscrits i poemes matrimonials... i és que cadascú viu l'amor a la seua manera. podem veure eixa visió amn els poemes de  T. S. Eliot, W. H. Auden, William Carlos Williams, Jorge Guillen, Pere Gimferrer, Jaime Gil de Biedman, Carlos Barral, Luis Izquierdo, Claudio Rodriguez, José Ángel Valente, etc.

Us fiquem un tastet del que podeu trobar:


Un matrimonio

Nos conocimos
                       bajo una cascada
de notas de pájaro.
                                  Pasaron cincuenta años,
el momento del amor
                 en un mundo
al servicio del tiempo.
                   Ella era joven;
besé con los ojos
                           cerrados y los abrí
a sus arrugas.
                                "Ven", dijo la muerte
escogiéndola 
                     como pareja
para el último baile. Y ella
                     que en vida
lo había hecho todo
                                            con la gracia de un pájaro,
abrió de pronto el pico
                       para exhalar
un suspiro no más pesado
                           que una pluma.


Letanías profanas

He querido escribir un poema
de amor un claro vastísimo
poema de amor.

Durante muchos días con sus (ojos
de lince) noches he
querido escribir este amor
sus melódicas piernas y sus labios
encendidos y
sus pechos sosegados
elocuentes candenciosos
que he custodiado (celoso,
por supuesto)
sin otras concesiones
que no fueran las de la pasión
más desordenada
que atravesé rozando las salmodias
Rosa Mystica Turris Eburnea
Speculum Maiestatis.

Un infinito tiempo irrervesible
se ovilla en los anhelos escolares 
cuando transido
...

Les ilustracions són de Gabriel Pacheco.

Si em fas l'ullet... versos d'amor de Xelo Llopis Roca


Si em fas l'ullet... -il·lustració d'Helen Dardik-

Hui celebrem el dia dels enamorats, la festa de sant Valentí. Un dia més dels 365 dies de l'any per fer-li festa a l'amor. Què millor en este dia que regalar un poema d'amor? Nosaltres hui us regalem un preciós poema de Xelo Llopis Navarro.

Si em fas l'ullet

Per si no t'has adonat,
sóc més d'espardenyes que de tacons,
de pantalons que de vestit,
d'arròs caldós que de milfulls de poma i foie,
de cervesa que de cava,
d'anar de la teua mà que del braç,
de cara llavada que de pintar-me,
de terra endins.

Però... si em fas l'ullet,
em pose un vestit, els tacons,
em pinte els llavis, m'agafe al teu braç,
mengem milfulls de poma i foie i brindem amb cava.
Per`després sota un paraigües d'estels
perdre's per la vora del mar.


Podem també escoltar el poema amb música, fet cançó, amb la veu de M. Teresa Martínez Sentís.


Corazón de caramelo: versos, dolços i amor per a totes les edats

Versos i dolços per als enamorats - il·lustració és de Christine Roussey-

 L'amor no té edat, com ben bé demostra la nostra amiga i poeta Mª Rosa Serdio: amor de grans i de menuts, de joves, amor... quin sentiment tan bonic! Us desitgem a tots i totes, però especialment als xiquets i xiquetes un molt feliç dia dels enamorats.

Corazón de caramelo

Lo pensó toda la tarde
y lo pensó en el recreo,
en el autobús del cole,
mientras se lavaba el pelo...
Se lo preguntó a su madre,
a la abuela ¡y hasta el perro!
¡Guau! respondió el muy relisto
¡Bien! fue lo que dijo el abuelo.
Y ¡toma! añadió la abuela
mientras le daba dos euros.
Mamá le dió dos abrazos.
Papá tiró de su oreja
y le confesó un secreto:
-Yo a mamá la conquisté
con un solo caramelo.
Era de esos de palito
con un corazón latiendo.
¡Cómo ya tenía de todo
se fue al kiosko corriendo!




Teresa Coll Sanmartín ha fet uns marcapàgines preciosos amb aquest poema de Mª Rosa.

13.2.14

Més d'animalets i animalots, llibre de poesia infantil de Xaro Navarro: presentació a la Biblioteca de Cocentaina



Esta vesprada, 13 de febrer de 2014, a les 18:30 hores, en la sala infantil de la Biblioteca Municipal de Cocentaina, es presenta el llibre de poesia infantil i endevinalles: Més d'animalets i animalots, de Xaro Navarro, amb il·lustracions de Tamara Aguilar i publicat per la pròpia autora. Aquest llibre és una perllongació d'un primer, Contes d'animalets i animalots.

Un llibre molt simpàtic, perfecte per fer una primera immersió poètica en la nostra llengua i que empra als animalets per a jugar amb els versos i d'una forma molt antropomòrfica anar contant, de forma rimada, el dia a dia. Un llibre que us encantará.

Us fiquem un tastet:

El porquet Lluïset
(Xaro Navarro)

El porquet Lluïset
és un tiquis-miquis.
Encara que viu a la porquera,
sembla fill de senyorets
i és que, l'element en qüestió,
es molt refinat.

Sempre va de fil de vint,
molt elegant i distinguit,
ni una taqueta se li veu
ja que no va mai a gatameu.

La resta dels porquets li fan burla
mentre es rebolquen pel fang
i es mengen les sobres
que hi ha en un cabàs:
pells de pomes i de creïlles,
trossos de pa, de tot hi ha en el menú,
de tot per triar.

Però Lluïset li fa fàstic
aqueixa vida amb tanta brutícia
i no vol ajuntar-se
amb una porcada tan vulgar.

Un dia passejant
pel bosc anava
i en una pedra
va parar a descansar,
sense adonar-se'n
ni per unmoment,
d'un pobre lllimac
que hi havia al seu costat.

El porquet quan va veure
que aquella cosa apegalosa es movia,
li va fer tant de fàstic
que quasi es va posar a vomitar!
Recordeu que era un tiquis-miquis,
era un porc molt refinat!
...

*

Endevinalla
Una caseta de branquetes
dalt de l'arbre hi ha,
no és de sargantanes ni de gats.
(el niu)

Si voleu llenir-ne més... ja sabeu, aquesta vesprada a la Biblioteca ens divertirem amb els poemes i endevinalles de Xaro Navarro. Esteu tots i totes invitades!!!


Después del examen del amor: poesia d'Esther Giménez


Después del examen

Y contigo aprendí
el vuelo con motor de los vencejos,
la urbanidad precisa
de un gorrión
y su descuido espía.

La distinción de estimas y de aprecios;
a plancharle la ropa
a la pasión
y dónde se coloca.

Y también aprendí
los nombres en el nombre del silencio.
y que hay que darle gusto
al profesor
lo mismo que al alumno.

La il·lustració és de Svetlana Rumak

12.2.14

Versos que saben a Gloria: llibre digital i activitats sobre versos de Gloria Fuertes


Els versos de Gloria Fuertes són molt coneguts. Diferents editorials han anat publicant la seua obra, poemes per a xiquets i majors; al blog hem anat editant molts d'ells i hui us recomanem el llibre Versos que saben a Gloria, Guía de lectura con poemas de Gloria Fuertes, una publicació digital (punxeu damunt del títol i ho podreu llegir digitalment o descarregar-se'l) amb un grapat de poemes i activitats a realitzar amb els seus versos, elaborada per Pedro Cerrillo i Santiago Yubero. Doneu-li una ullada!

Us fiquem un tastet:

Reyes

El león es el rey de la selva.
El gol es el rey del fútbol.
El sol es el rey del día.
El mosquito es el rey de la noche.
El cocodrilo es el rey del río.
El camello es el rey del desierto.
El tiburón es el rey del mar.
El avión es el rey de las nubes.
El rayo es el rey de la tormenta.
El malo es el rey del tormento.
El astronauta es el rey del cielo.
¡El niño es el rey de la tierra!



 La il·lustració és de Debora Guidi.

11.2.14

Encuentro: amor y poesía



Encuentro

Si la vida
nos regala otro encuentro
te dejaré ser tú
seré
sencillamente yo

Escucharé
la melodía
de tu música
y la mía
cuando se unan

Poesía y empacho en el aniversario / Poesia i enfit en l'aniversari


Què requetebè s'ho passem en les festes d'aniversari! Juguem amb els amics i amigues, amb la família... bufem les espelmes i mengem el pastís d'aniversari. Però si mengem molt... podem acabar enfitats!

At My Birthday Party
(Anthony Browne)

At My Birthday Party
I had chocolate cake,
And cheesecake,
And Fruitcake,
And ginger cake,
And fuge cake,
After that I had stummercake.

Mi fiesta de cunpleaños
(Anthony Browne)
En mi fiesta de cumpleaños
tuve tarta de chocolate,
tarta de queso,
tarta de frutas,
tarta de jenjibre
y tarta de naranja.
Al final... tuve un tortijón de panza.

La il·lustració és de Lisa Mallet.

10.2.14

Haikus de Benedetti per començar la setmana



Comencem la setmana amb uns grapat de haikús del gran poeta Mario Benedetti. Pessics de reflexió fets poesia, fantàstics per començar la conversa poètica d'esta setmana.


Haikus
(Mario Benedetti)

inverno inverno
el inverno me gusta
si hace calor
*
 
los premios póstumos
se otorgan con desgana
y algo de lástima
*
y al laureado
no se le mueve un pelo
allá en su nicho
 
*
las religiones
no salvan / son apenas
un contratiempo
*
pasan misiles
ahítos de barbarie
globalizados
*
después de todo
la muerte es sólo un síntoma
de que hubo vida
*
las hojas secas
son como el testamento
de los castaños
*
lo peor del eco
es que dice las mismas
barbaridades
*
los sentimentos
son inocentes como
las armas blancas
*
la mariposa
recordará por siempre
que fue gusano
*
hay pocas cosas
tan ensordecedoras
como el silencio
*
son manos locas
de pianista o de herrero
las que nos hablan
*
los hombres odian
presumen sueñan pero
las aves vuelan
*
óyeme oye
muchacha transeúnte
bésame el alma
*
no hay alergía
más alegre que el prólogo
de la alegría
*
si no se esfuman
hay que tener cuidado
con los fantasmas
*
me gustaría
mirar todo de lejos
pero contigo
*
no sé tu nombre
sólo sé la mirada
con que lo dices
*
cada comarca
tiene los fanatismos
que se merece
*
puedro morirme
mas no acepto que muera
la humanidad
*
si hubiera dios
nadie le rezaría
por no aburrirle
*
vuando la pena
proviene del candor
puede ser dulce
*
dame cobijo
con toda la ternuna
que te he prestado
*
cuando te ríes
mis ojos te acompañan
con lagrimones
*
durante el sueño
los amantes son fieles
como animales


La il·lustració és de Delphine Labedan.

9.2.14

En lo penoso de estar enamorado: poema de Francisco de Quevedo


De l'amor al desamor de vegades hi ha sols un pas, de l'alegria i felicitat de l'enamorat a sofriment també. Però per explicar-ho millor us deixem amb els versos exclamatius i plens d'intensitat de Quevedo:

En lo penoso de estar enamorado

¡Qué verdadero dolor,
y qué apurado sufrir!
¡Qué mentiroso vivir!
¡Qué puro morir de amor!
¡Qué cuidados a millares!
¡Qué encuentros de pareceres!
¡Qué limitados placeres,
y qué colmados pesares!
¡Qué amor y qué desamor!
¡Qué ofensas!, ¡qué resistir!
¡Qué mentiroso vivir!
¡Qué puro morir de amor!
¡Qué admitidos devaneos!
¡Qué amados desabrimientos!
¡Qué atrevidos pensamientos,
y qué cobardes deseos!
¡Qué adorado disfavor!
¡Qué enmudecido sufrir!
¡Qué mentiroso vivir!
¡Qué puro morir de amor!
¡Qué negociados engaños
y qué forzosos tormentos!
¡Qué aborrecidos alientos
y qué apetecidos daños!
¡Y qué esfuerzo y qué temor!
¡Qué no ver! ¡Qué prevenir!
¡Qué mentiroso vivir!
¡Qué enredos, ansias, asaltos!
¡Y qué conformes contrarios!
¡Qué cuerdos! ¡Qué temerarios!
¡Qué vida de sobresaltos!
Y que no hay muerte mayor,
Que el tenerla y no morir:
¡qué mentiroso vivir!
¡qué puro morir de amor!

La il·lustració és de Courtney Bernard