Un pessic de bogeria per festejar este dia: 8 de març, Dia de la Dona Treballadora

Són 365 dies els que tenim per a celebrar la gran tasca que fem les dones. Cada dia és el nostre dia, però al calendari internacional s'ha marcat el 8 de març com Dia de la Dona Treballadora, així que fem festa i ho celebrem amb poesia, donant-li veu a les poetesses -a les que especialment felicitem-.

Al blog hem anat pujant molts poemes de dones, veus de dona que deixen la seua invisibilitat per niuar en molts i diferent esperits femenins i masculins, sense importar el gènere. Perquè els sentiments, com la poesia, no entenen de gèneres i si de persones. 

Fiquem, doncs, un pessic de bogeria per alegrar i festejar aquest dia i que es perllongue la resta dels dies de l'any.

Un pessic de bogeria

(Imma Fuster i Turbella)

Deixeu-me ser feliç.

No em recrimineu aquest pessic de bogeria.

Vull que la meva ànima camini

per tots els camins.

Vull que els meu dits acaronin

els meus somnis agosarats.

Vull que els meus ulls tafaneginel meu interior més pregon.

Avui sóc un mar

brau i calmat alhora.

Un mar infinit i inesgotable.

Deixeu-me ser feliç.

No em recrimineu aquest pessic de bogeria.

Il·lustració d'Elia Fernández.

Recital de poesia infantil a la Biblioteca de Cocentaina, a càrrec d'Armando Manrique

Demà, 8 de març de 2013, a les 19:00 hores, hi ha un divertit i interessant recital de poesia infantil a la Biblioteca Municipal de Cocentaina, a càrrec d'Armando Manrique Cerrato, escriptor i poeta. Podrem gaudir en directe de la poesia, grans i menuts. Escoltar els versos que juguen en les orelletes, que volen entre els llibres de la biblioteca, que despentinen amb el seu raspall poètic... tot un plaer!

Armando Manrique donarà veu als seus poemes, així que no podeu faltar. Quedeu tots i totes invitats i esperem la biblio s'ompliga de xiquets i xiquetes amb els seus pares, de mestres i d'amants de la poesia.

Us esperem!!!

Cançó de les dones, de Vicent Andrés Estellés

Cançó de les dones

(Vicent Andrés Estellés)

Cante per tu, cosa fina,

un canteret d’aigua clara,

tendra com un julivert,

per l’amor atarantada.

I cante també per tu,

per a la dona casada,

que baixa a la botigueta

i duu una grenya a la cara.

Cante per totes les dones

la cançó que més m’agrada.

Cante per tu, mare meua

i cante amb molta esperança.

Amb un amor infinit,

triant ben bé la paraula,

i pegant-li foc després

amb el llumí de la ràbia.

Perquè les dones treballen

i mantenen l’esperança,

i per si algun dia ve

tenen la taula parada.

Elles no saben qui esperen,

però esperen i això basta,

i damunt la taula posen

un plat i un got d’aigua clara.

La il·lustració és de Scott Bergeyart

Dos cançons de bressol / Dos nanas

Pares i mares canten cançons de bressols -il. Marijan Ramljak-

No s'oblidem d'acotxar als xiquets i xiquetes amb moltes i dolçes cançonetes de bressol, cada nit. És la primera llavor poètica i és molt important. Canten els pares, canten les mares... cançons per dormir  i somiar.

Bona nit
(Els Pets)

Vine aquí
sé que estàs cansada, els ulls s'et fan petits,
deixa'm abraçar-te tendrament i calla
que es molt tard i arribat l'hora de dormir.

Posa el cap
a la meva falda i deix la meva mà
espolsar els fantasmes
que t'amoïnen i t'espanten
tanca els ulls que jo et vigilo des d'aquí.

Dorm tranquil·la i diguem bona nit,
deix que et porti en braços fins al llit,
jeu ben a la vora, saps que no estàs sola
mentre et dic a cau d'orella bona nit.

Pel balcó t'esguarda la lluna i sé que et fa un petó,
res no té importància
fins demà a trenc d'alba
quan de sopte t'acaroni la claror.

Dorm tranquil·la i diguem bona nit,
deix que et porti en braços fins al llit,
jeu ben a la vora, saps que no estàs sola
mentre et dic a cau d'orella bona nit.




Duerme negrito
(Atahualpa Yupanki)

Duerme, duerme, negrito
Que tu mama está en el campo, negrito
Duerme, duerme, mobila
Que tu mama está en el campo, mobila
Te va traer codornices
Para ti.
Te va a traer rica fruta
Para ti
Te va a traer carne de cerdo
Para ti.
Te va a traer muchas cosas
Para ti.
Y si el negro no se duerme
Viene el diablo blanco
Y zas le come la patita
Chacapumba, chacapumba, apumba, chacapumba.
Duerme, duerme, negrito
Que tu mama está en el campo,
Negrito
Trabajando
Trabajando duramente, (Trabajando sí)
Trabajando e va de luto, (Trabajando sí)
Trabajando e no le pagan, (Trabajando sí)
Trabajando e va tosiendo, (Trabajando sí)

Para el negrito, chiquitito
Para el negrito si
Trabajando sí, Trabajando sí

Duerme, duerme, negrito
Que tu mama está en el campo
Negrito, negrito, negrito.

Misogínia: refranys sobre la dona

És molt simbòlic com la dona apareix en els refranys, quasi sempre tractada de forma molt pejorativa. Però no sols als nostres refranys, també al refranyer universal. La situació de les dones sempre ha estat d'inferioritat, tractada i comparada com un objecte o com un animal. Sortosament la nostra societat ha avançat molt en el tema de la igualtat d'homes i dones, però encara resta molt camí per fer-hi. L'educació en la igualtat i el respecte és la base per al canvi. I no cal predicar amb la paraula, sinó amb els fets. Personalment m'estranya i em sorprèn comprovar com entre la gent jove, incloses les xiques, encara resta molta misogínia. 

Us aconsellem que llegiu el post Els refranys i la subordinació de les dones, un article molt interessant des del punt de vista antropològic i social. D'aquest lloc hem copiat aquests refranys. Comproveu la gran càrrega de misogínia que hi ha en ells. No estaria gens malament llegir en veu alta a classe els refranys i reflexionar sobre el seu contingut, el seu context històric i la seua "vigència".

• A casa de dona rica, ella mana i ella crida.
• A l’amiga que ho és no li ensenyis el promès.
• A la dona has de jutjar en veure-la caminar.
• A la dona i al llebrer, a la vellesa els espero.
• A la llum d’una teia, no hi ha dona lletja.
• A les romeries i a les bodes hi van totes les boges.
• A pica d’aigua beneita i la mossa d’hostal, tothom hi fica mà.
• A tothora el gos pixa i la dona plora.
• Al que té carro i muller mai li faltarà què fer.
• Allí on manen dones i llauren vaques, mal any assegurat.
• Allò que la dona no assoleix parlant, ho aconsegueix plorant.
• Alzina i dona, de cent una de bona.
• Amb dones, armes i focs, no hi vulguis jocs.
• Amb la dona, bona cara i les mans a la butxaca.
• Amb les dones i amb la mar, s’ha de saber navegar.
• Baralles entre muller i marit, de la taula al llit.
• Beneïda i casada, abans que a monja ficada.
• Bèstia xica i dona gran, traieu-me-les del davant.
• Cap home savi i discret diu a la dona un secret.
• Cargol i dona, tot l’any es bona.
• Cartes, daus, dones i vi, al ric fan tornar mesquí.
• Casa on governa la muller, no sol anar bé.
• Cent ames d’un corral, cada una diu el seu cantar.
• De dones en una casa, amb una n’hi ha poc; amb dues, massa.
• De la costella de l’home va fer Déu la muller; la llengua li va sortir llarga i el demés, també.
• De la dona que pel carrer troba sovint diner, no et fiïs ni gota.
• Del mateix lloc, ni dona ni porc.
• De mig cos en avall no hi ha cap dona vella.
• De soltera bullanguera, de casada bugadera.
• Déu ens dona dones per estimar-les i paciència per aguantar-les.
• Dona aficionada als balls, per casa no te treballs.
• Dona boja i burro guit, bon partit!
• Dona brincadissa, ni a casa ni a missa.
• Dona de tres marits treu els sentits.
• Dona i aiguardent, sobtadament.
• Dona i cavall, donen treball.
• Dona i espill, sempre en perill.
• Dona i sardina, com més petita, més fina.
• Dona jove i home vell, no hi ha pas remei per a ell.
• Dona malcarada duu el marit a la taverna.
• Dona ociosa no pot ser virtuosa.
• Dona peluda, o rica o goluda.

La il·lustració és de Daltr Onde. 

Escombra, espolsadors, plomall, raspall, fregall d’espart..., poesia en femení

Anem camí a celebrar el 8 de març i volem donar veu a les poetesses. Amb els seus versos, sentiments i sensacions celebrem junts, i cada dia, la poesia.

Cau de llunes
(Maria Mercé Marçal)

Drap de la pols, escombra, espolsadors,
plomall, raspall, fregall d’espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.
Cossi, cubell, i picamatalassos,
esponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes.
Surt el guerrer vers el camp de batalla.

La il·lustració és d'Ana Teresa Fernández.

Poesia: íntima o pública?

La poesía

(Silvia Elena Regalado)

La poesía,

mientras más pública

es más íntima,

multiplica la complicidad

de otras intimidades.

La il·lustració és de  Benjamín Craig.

El duende poeta: llibre de poesia infantil

Hui us volem recomanar un llibre de poesia infantil de Paulina Jaramillo Valdivieso, El duende poeta, amb unes precioses il·lustracions de Roger Ycaza, publicat per l'editorial Libresa. Ens agrada trobar i difondre llibres con aquests, plens de poemes amb enginy, per a que els xiquets i xiquetes gaudeixin de la poesia.

L'obra ens presenta un conjunt de poemes sobre personatges -com el donyet que li dona títol al llibre-, animals i objectes del món quotidià. Poesia molt propera al món infantil.

El duende poeta

con una escobilla

limpiaba los versos

de su poesía.

Estaba enamorado,

buscaba una rima

más todas las letras

le caían encima.

Ens agrada molt aquest poema, doncs pensem que la poesia és el gènere literari que millor i més fàcilment expressa els sentiments. Quan estem tristos, contents, sols, enamorats... sembla que és quan més recurrim a la poesia, necessitem d'ella per donar paraula a allò que sentim. Ens passa als grans i als menuts.

I de la lectura a l'escriptura. Però de vegades, com li passa a este donyet, no trobem la inspiració. Aleshores cal recòrrer a la lectura d'altres poetes per a inspirar-se.

Coplas de pobres... y de ricos

Comencem el més de març, poètic i primaveral -quines ganes de deixar el fred-, amb unes cobles un tant satíriques, Coplas de pobres, recollides per María Elena Walsh al seu llibre Versos tradicionales para cebollitas -Alfaguara-.

1
Al pobre le ponen banco,
al rico le ponen silla.
Al rico le dan chorizo,
al pobre le dan morcilla.

2
En el cielo manda Dios,
en el infierno quien puede
y en esta vida emprestada
aquel que dinero tiene.

3
Si un pobre está de visita
y llega un rico a pasar
le dicen al pobrecito:
-Levántate y da lugar.

4
...

5
Alegre es la vida'el rico
porque tiene qué gastar.
Las alegrías de un pobre
son anuncios de un pesar.

6
Al pobre todos lo miran
con un desprecio infinito.
Parece que en este mundo
el ser pobre es un delito.

7
Más pobre soy que una rata
y así me habrás de querer.
Yo no te ofrezco grandezas
sino mi buen proceder.

... 

La il·lustració és de Kike Ibáñez.

A dónde van las palabras... / On van les paraules...

Un cafè, uns animals de companyia, bona lectura i temps per a gaudir-ne! -il. Didier Lourenço-

Segur que més d'un/a ens heu preguntat on van les paraules que no ens quedem: desapareixen, volen, s'amaguen...? Silvio Rodríguez ens ho plantetja en la seua cançó ¿A dónde van?, tot un cant a les coses senzilles, quotidianes a les que , de vegades, les transformem en invisibles.

¿A dónde van?
(Silvio Rodríguez)

¿A dónde van las palabras que no se quedaron?
¿A dónde van las miradas que un día partieron?
¿Acaso flotan eternas,
como prisioneras de un ventarrón?
¿O se acurrucan, entre las hendijas, buscando calor?
¿Acaso ruedan sobre los cristales,
cual gotas de lluvia que quieren pasar?
¿Acaso nunca vuelven a ser algo?
¿Acaso se van?
¿Y adónde van?
¿A dónde van?

¿En qué estarán convertidos mis viejos zapatos?
¿A dónde fueron a dar tantas hojas de un árbol?
¿Por dónde están las angustias,
que desde tus ojos saltaron por mí?
¿A dónde fueron mis palabras sucias de sangre de abril?
¿A dónde van ahora mismo estos cuerpos,
que no puedo nunca dejar de alumbrar?
¿Acaso nunca vuelven a ser algo?
¿Acaso se van?
¿Y a dónde van?
¿A dónde van?

¿A dónde va lo común, lo de todos los días?
¿El descalzarse en la puerta, la mano amiga?
¿A dónde va la sorpresa, casi cotidiana del atardecer?
¿A dónde va el mantel de la mesa, el café de ayer?
¿A dónde van los pequeños terribles encantos que tiene el hogar?
¿Acaso nunca vuelven a ser algo?
¿Acaso se van?
¿Y a dónde van?
¿A dónde van?

Pedro Villar presenta "El pastor de nubes" i "Tres veces tres la mar" a la Biblioteca de Cocentaina

NOTA: l'activitat s'ha suspés degut a la neu. Us avisem quan es farà

Tenim el plaer d'invitar-vos a la presentació dels llibres del nostre amic i gran poeta, Pedro Villar: El pastor de nubes -Kalandraka- i Tres veces tres la mar -El Naranjo-.

Aquest dijous, 28 de febrer, al saló d'actes de la Biblioteca Pública Municipal de Cocentaina -Pla de la Font, 10-, a les 19:00 hores tenim una cita amb la poesia infantil. Ens encantaria que tots els lectors del blog ens acompanyareu, però sabem que molts de vosaltres esteu molt lluny. Però si que ens agradaria que la sala estiguera plena de xiquets i xiquetes amb els seus pares, de mestres que enlairen la poesia, d'adults amb ànima de poetes, de... tot el món. 

No us perdeu aquesta oportunitat de gaudir de la poesia en la veu d'un gran poeta.

US ESPEREM A TOTS I TOTES!!!

Quin serà l'equipatge dels pirates? / Cual será el equipaje de los piratas?

Sembla que solcar els mars i oceans amb un vaixell pirata és fàcil, però... té les seues complicacions. Per exemple, què cal ficar al seu equipatge? Qüestió complicada que Ana Alonso ens ressòl en aquest poema (per cert, caldria incloure, també, alguns llibres d'aventures i alguns pergamins amb poemes)

 

Equipaje de un pirata

(Ana Alonso)

Si un pirata se respeta,

nunca falta en su maleta

unataza de latón

para el ron.

También es muy conveniente

llevarse un par de pendientes,

algún pañuelo estampado

y parches en buen estado.

Además, se recomienda

(para evitar los problemas

con hacienda)

no llevar monedas de oro

ni los mapas del tesoro.

Vienen bien los catalejos

para observar a lo lejos 

los barcos del enemigo.

Y también ropa de abrigo

por si estalla una tormenta.

Y caramelos de menta

por si te entra un resfriado.

Y un sombrero colorado 

para las noches de fiesta.

Y una cesta 

cargada de municiones

para grandes ocasiones.

Y por si estalla un motín

después de tanto festín

un chaleco salvavidas

y algo para las heridas.

Pero además, se aconseja

alguna toalla vieja

por si alguien te tira al mar

o te apetece nadar.

Y una caña de pescar

para algún rato perdido,

que siempre es entretenido.

Por último no te olvides

de llevar una baraja

con su caja

y los naipes bien marcados.,

o, sí no, un juego de dados

trucados,

que en los ambientes del hampa

es conveniente hacer trampa.

Con respecto al vestuario,

tan solo lo necesario:

Un pantalón, unas botas,

dos medias que no estén rotas,

dos camisas, dos chalecos,

y una bufanda con flecos.

¡Con semejante equipaje

podrás hacer cualquier viaje!

La il·lustració és de Jennifer Farley.

Cóm llegir un poema / Cómo leer un poema

Hui us proposem la lectura de dos llibres que giren al voltant d'un mateix tema: cóm llegir un poema. En aquests darrers anys està perdent-se l'hàbit de llegir en veu alta i, justament, sembla que la poesia acaba d'agafar tot el seu sentit quan llegim en veu alta.

Però resulta evident que un poema no es llig com un conte. Les pauses, el ritme, la cadència... tot un en la lectura.  la lectura poètica en veu alta requereix, de vegades, un assaig previ a cada poema. Açò és per les accentuacions, els silencis, els temps i fins i tot els matisos. Una lectura mal feta pot desbaratar tot el poema. La poesia i la seua sonoritat està molt lligada a la música. Aprendre a llegir poesia és interessant, a més que ens pot servir per a tot tipus de lectures en veu alta.

Per si de cas anem un poc despistats us recomanem:

• Terry Eagleton. Cómo leer un poema. Editorial Akal
• Rosa Navarro Duran. Cómo leer un poema. Editorial Ariel

Ambdós llibres estan pensats per allunyar el caràcter intimidatori que, molt sovint, envolta la poesia -sobretot en les ments dels joves-, convertint-la en propietat personal del lector general.

Aprofitem també per a recomanar-vos la lectura del post de Felipe Zayas, Enseñar a leer poesia, que segur us ajudarà a fomentar la lectura poètica entre els xiquets i joves. Perquè no és el mateix aprendre poesia que sentir la poesia, viure-la. La poesia s'ensenya?, compartim de nou les opinions de Felipe Zayas.

Idees, comentaris, lectures, reflexions... moltes propostes per a començar esta llarga i freda setmana.

La il·lustració és d'Alan Rubin. 

Cae nieve con gusto a universo... poético / Cau neu amb gust a univers... poètic

Deixem que caiga la neu, assaborim-la (il·lustració de Marina Puzyrenko)

Fa molt de fred i en molts llocs està nevant. La neu, el mantell blanc, el silenci esponjós, la seua llum enlluernadora, ... la neu té un no sé que especial.
...
Cae
Nieve con gusto a universo
Cae
Nieve que huele a mar
Cae
Nieve perfecta de los violines
Cae
La nieve sobre las mariposas
Cae
Nieve en copos de olores
La nieve en tubo inconsistente
Cae
Nieve a paso de flor
Nieva nieve sobre todos los rincones del tiempo
...
(Vicente  Huidobro)

La biblioteca és un castell: cançó infantil de Dàmaris Gelabert

La biblioteca és... tantes i tantes coses, però Dàmaris Gelabert la troba com un castell on viuen els llibres i on podem descobrir nous mons amb l'ajuda del bibliotecari / a.

La biblioteca és un castell

(Dàmaris Gelabert)

Els llibre viuen dins un castell,

grossos o prims, més nous o més vells.

La biblioteca és un castell.

Històries i històries de tots colors,

pàgines i pàgines de tot el món.

La biblioteca és un castell.

Entra en silenci

no fos cas que s'espantin.

Tafaneja els títols, les pintures i lletres.

Tot allò que t'agradi,

revistes i còmics, dibuixos o planetes,

hores i hores dins mil històries,

tardes i tardes travessant mapes,

somnis i somnis tancats en clau

perquè tu els obris i a volar.

I si demanes al guardià dels llibres

quin llibre vols, què vols saber,

t'ensenyarà de tot i més:

de por i misteris o juganers,

de plorar i riure o aventurers.

La biblioteca és un castell.

I si tant et fascina que no pots esperar

fins arribar al desenllaç, demana al guardià

i te'l deixarà un dia, pot ser una setmana,

un llibre, dos llibres, anem cap a casa:

no arrenquis fulls, no perdis el punt.

Si tu vols, l'abraces

o millor, li parles;

pot ser et contesta,

hi trobaràs paraules

que arriben a l'ànima.

La il·lustració és de Jimmy Liao.

2n. Premi de Poesia Infantil Pissiganya: per alumnes de Primària

És tot un plaer informar-vos que s'ha convocat de nou, i per segona vegada, el Premi de Poesia Infantil Pissiganya.Cat. Us animem a tots els xiquets i xiquetes de parla catalana a participar!

Podeu veure les bases del concurs punxant ací. Us avancem que hi podeu participar tots els alumnes de Primària, en cadascún dels tres apartats -corresponen als tres cicles de Primària- i que hi ha tres premis per categoria. El termini de presentació dels poemes finalitza el 16 d'abril.

L'any passat varen participar un grapat de xiquets i xiquetes i esperem que enguany augmente molt més aquesta participació. Són moltes les escoles que enlairen i fomenten la lectura i escriptura de poesia, així que serà interessant que incentiveu als vostres alumnes a participar-hi.

Aprofitem per tornar a recomanar-vos Pissiganya.cat, Revista de Poesia per a xiquets i xiquetes de 0 a 100 any. Trobareu molt poemetes infantils creats pels propis xiquets. És la única revista d'aquestes característiques, on la poesia infantil creada pels propis xiquets cobra protagonisme. Felicitem als seus editors!

La pluja i els bassals: test poètic / La lluvia y los charcos: test poético

Hui us proposem anar botant, de bassal en bassal, poèticament i en forma de test:

Un charco
es un mar
a) pequeño
b) travieso
c) con sueño
*

Los charqueros
a) juegan
b) se bañan
c) doblan un charco en dos y se lo llevan
*

Cuando la lluvia llueve
a) el charco bebe
b) baila
c) se mueve
*

Por los charcos
cruzan barcos

a) de papel
b) de palitos
c) de oropel
(Gerardo Beltrán)

Ilustración d'Helen Turner

PictoTraductor: PictoPoesia

Cal aprofitar totes les eines gratuïtes que tenim al nostre abast per fer més fàcil i atractiva la lectura i escriptura. Per exemple, Pictotraductor. És una eina que facilita la comunicació entre persones que tenen dificultats d'expressió oral i que es comuniquen més fàcilment mitjançant imatges. També podem fer-ne ús entre els prelectors o, tan sols, per presentar els textos d'una altra manera que desperte la curiositat dels xiquets i xiquetes.

És una eina molt útil per als pares i educadors. Si s'enregistrem  podem pujar les nostres pròpies imatges, personalitzar-les. 

Se'ns ha acudit que podem aprofitar-ho també per a PictoPoemar. El que farem és triar un poema no massa llarg i, vers a vers, anar ficant-ho a PictoTraductor. Ens donara per resultat el vers convertit en pictogrames. 

Hem copiat una estrofa del poema Baile de la caña, de David Chericián i l'hem pictopoemat. Mireu els resultats cóm són d'atractius!

La caña baila,

baila en el viento;

¡mira qué lindo

su movimiento!

*

Proveu-ho i ja ens conteu.  

La il·lustració de l'encapçalament del post és d'Evelyn Williams.

Catapluplún cataplumero, saco un poema de mi sombrero

Fiquem-li ritme a la poesia, al dia, a la setmana, a la vida... catapluplún, com un sortilegi màgic que surt d'entre les paraparaules.

Catapluplún cataplumero

(María Cristina Ramos) 

Catapluplún cataplumero
sueña a la sombra
de tu sombrero.

Aractún aracataca
busca los soles
de tu solapa.

Peine peinón cepi cepillo
para el dibujo
de tu flequillo.

Baja bajún monte montañas
la bajadita
de tus pestañas.

Catapluplún cataplumero
yo no te miro
pero te quiero.

La il·lustració és de Kate Dudnik.

Abecedaris poètics infantils / Abecedarios poéticos infantiles

ABeCeDari Poètic -il·lustració de Beatrice Alemagna-

Moltes vegades hem presentat al blog abecedaris poètics i us hem proposat fer-ne. Mireu quin abecedari més simpàtic han confeccionat aquest xicotets poetes, treball poètic que Vanesa va realitzant al col·legi i que fica al seu blog El bagul de les lletres . Han unit l'abecedari, els verbs i el temps verbal, tot amb l'ajuda d'un fantàstic llibre: el diccionari.

PASSAT - AHIR

Acampava, amagava
Ballava, besava
Corria, contava
Dinava, donava
Entrava, estava
Festejava, fastiguejava
Gatejava, guardava
hivernava, honorava 
 Iuliana
*

PRESENT - ARA

Imagino, ignoro
Jugo
K (menge) Kiwi
Llavo, llanço
Menjo, miro, mastego
Navego, netejo
Oblido, observo
Piso, parlo 
Martí
*

FUTUR - DEMÀ

Quadricularé
Riuré
Saltaré
Tallaré
Untaré
Volaré
W (jugaré) a Waterpolo
Xiularé
Zelaré 
Noelia

Poemes escalonats: escriure poemes infantils / Poemas escalonados: escribir poemas infantiles

Exprimim la nostra creativitat poètica -il. Sergio Bordon-

Hui us proposem jugar amb els adjectius formant poemes escalonats. Aquests poemes podem crear-los entre tota la classe.  Es tracta d'agafar un substantiu i anar-hi afegint-li adjectius -al menys 3-, ficar-li un verb i repetir el mateix amb un altre substantiu i els seus adejectius als que li sumem el versos anteriors. Finalitzem amb un verb i li afegim el substantius que hem utilitzat. Sembla complicat?  No! Mireu els exemples hi ho comprovareu. Podem fer tants poemes com vullgam.

Una noche
Una noche oscura
Una noche oscura y negra
Una noche oscura y negra y espesa
Una noche oscura y negra y espesa salió
Una noche oscura y negra y espesa salió la luna
Una noche oscura y negra y espesa salió la luna blanca
Una noche oscura y negra y espesa salió la luna blanca y plateada
Una noche oscura y negra y espesa salió la luna blanca y plateada y redonda
a caminar.
Caminaba
Caminaba la luna
Caminaba la luna blanca
Caminaba la luna blanca y plateada
Caminaba la luna blanca y plateada y redonda
Caminaba la luna blanca y plateada y redonda en la noche
Caminaba la luna blanca y plateada y redonda en la noche oscura
Caminaba la luna blanca y plateada y redonda en la noche oscura y negra
del melonar.
Una noche,
la luna,
el melonar. 

*
*
*

Un dia
Un dia clar
Un dia clar i net
Un dia clar i net i assolejat
Un dia clar i net i assolejat sortí
Un dia clar i net i assolejat sortí un núvol
Un dia clar i net i assolejat sortí un núvol gris
Un dia clar i net i assolejat sortí un núvol gris i gras
Un dia clar i net i assolejat sortí un núvol gris i gras i gran
a passejar.
Passejava
Passejava el núvol
Passejava el núvol gris
Passejava el núvol gris i gras
Passejava el núvol gris i gras i gran
Passejava el núvol gris i gras i gran, un dia
Passejava el núvol gris i gras i gran, un dia clar
Passejava el núvol gris i gras i gran, un dia clar i net
Passejava el núvol gris i gras i gran, un dia clar i net i assolejat
per l'olivar
Un dia,
el núvol,
l'olivar.

En ralitat el poema és una frase, que nosaltres poetitzem. És divertit. Intenteu després llegir tots junts, a la vegada, de forma coral, el poema i  comprovareu que encara és més divertit. Li donem sonoritat i ritme a la nostra poesia.

S'animeu a crear els vostres poemes!? Ens encantaria poder llegir-lo... què tal si me'ls deixeu a sota, a l'apartat dels comentaris.

Els amants: poema d'amor de Vicent Andrés Estellés

No hi havia a València dos amants com nosaltres... -il. Svetlana Kumak-

Hui és el dia de Sant Valentí i, comercialment, les botigues i grans magatzens s'omplin de cors. És com si l'amor es ficara a la venda. Curiós. 

Nosaltres volem celebrar el dia de hui d'una manera més romàntica, amb la força que ens dona la paraula i l'encant encisador que li fica la poesia. Al blog hem anat penjant molts poemes d'amor, però sen's va acudir -ja fa dos anys- preguntar-vos quin era per a vosaltres el millor poema d'amor en català. Les respostes varen sen ben variades i totes molt boniques, però va haver-hi un poema que va sobresortir entre tots: Els amants, de Vicent Andrés Estellés.

Estem a l'Any d'Estellés, així que volem juntar aquest esdeveniment amb la poesia amorosa. Compartim amb vosaltres els seus versos:

Els amants
(Vicent Andrés Estellés)

No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.

I encara millor... escoltar a Ovidi Montllor recitar el poema. Fantàstic!

 

Beso apasionado, beso poético / Bes apassionat, bes poètic

L'amor pot ser calmat, tranquil, sossegat o boig, impetuós, apassionat. Tal com volem, besem.

Un relámpago a penas

(Blas de Otero)

Besas como si fueses a comerme.

Besas besos de mar, a dentelladas.

Las manos en mis sienes y abismadas

nuestras miradas. Yo, sin lucha, inerme,

me declaro vencido, si vencerme

es ver en ti mis manos maniatadas.

Besas besos de Dios. A bocanadas

bebes mi vida. Sorbes. Sin dolerme,

tiras de mi raíz, subes mi muerte

a flor de labio. Y luego, mimadora,

la brizas y la rozas con tu beso.

Oh Dios, oh Dios, oh Dios, si para verte

bastara un beso, un beso que se llora

después, porque, ¡oh, por qué!, no basta eso" 

La il·lustració és de Żaneta Antosik.

Ha vingut el fred. S'escalfem amb poesia!

Sense cap dubte.... estem en hivern, envoltats de fred, vent i neu. Li fiquem poesia a esta fredor? S'escalfem amb els versos!

Ha vingut el fred

(Joan Josep Roca Labèrnia)

Ha vingut el fred

a l'hora baixa

ni cobra per res

ni farà rebaixa.

Tancades les portes,

sense porticons,

les pobres velletes

volen trobar el sol.

Avui, han trencat

el glaç de la font,

porten els terrats

gebra i, fins i tot,

el vestit de blanc.

Ha vingut el fred

vol ser a la muntanya,

cada dia, estranya

el perdut pagès.

Com badalla l'hort,

mor la tomatera,

un all i una ceba

ploren com pebrots.

Ha vingut el fred,

davalla del cim,

a casa, gaudim

d'un futur incert. 

La il·lustració és de France Brassard.