8.10.12

Endevinalles de la tardor per jugar amb fulles seques.


Anem versificant la tardor. Hui us proposem jugar amb les endevinalles. Cauen fulles i en elles hi ha amagades un grapat d'endevinalles.

Endevina, endevineta, saps que hi amaga la tardoreta? Caragols, castanyes, bolets, pinyons, fulles seques,... totes les endevinalles molt fàcils (les solucions estan sota cadascuna i es lliguen passant el punter). Us proposem que vosaltres s'inventeu les vostres pròpies endevinalles i l'escriviu sobre fulles seques, omplint les aules de poesia tardorenca.

Cauen, cauen
sense parar
i no deixen
de ballar
(Les fulles)

*
Què és alló
que espanta tant
que fuig tothom
a l'instant?
(La pluja)

*
Xicotet com una nou
porta banyes
i no és bou.
(El caragol)

*
Són de color xocolate,
s'estoven amb la calor
i si les poses al forn
exploten amb la calor.
(Les castanyes)

*
Una cama i un barret
que s'aguanta dret.
Què és?
(El bolet)

*
No sóc cargol ni bolet,
i la pluja em fa sortir.
Si cau aigua m'estarrufo
i si fa sol estic pansit.
(El paraigües)

*
Tres vestits m'has de llevar
abans d'arribar-me a la pell:
el primer punxant-te els dits;
el segon foc encenent,
i el tercer que és la camisa,
amb un punt me l'hauràs tret.
(Les castanyes

*
Porta el barret ben rodó,
la casa vermella té,
el busquen per la tardor,
amb cistella i un bastó.
(Els bolets)

Cent cavallers blancs, cadascú una cel·la,
Estan ben tancats dins la fortalesa;
Cent cavallers blancs amb cuirassa negra
(Els pinyons)

A veure si ho sabeu
què és el que us toca a la cara
i no ho veieu.
(El vent)


Una fruita tardorenca,
que és blanca o negra, segons
madura. Tothom la menja,
fermentada i feta suc
la bevem en el porró.   
(El raïm)
*
Una velleta 
tota arrugadeta
i a baix té una cueta.
Què és?
(La pansa)

*
És petit i rodanxó,
essent petit corre per terra,
no té més que una cama
i més de trenta costelles. 
(El rovelló)

*

Bon pare, mala mare,
camisa negra i fill blanc. 
(La castanya)

*

La il·lustració és d'Alicia Varela.
      

7.10.12

La gallina de los huevos de oro, de Félix María de Samaniego


Sembla que les faules són un gènere literari que està "passat de moda", però conten tant en tan poc que semblen, de vegades, microrrelats (que estan tan a la moda). A més, el seu contingut, està de plena actualitat -comproveu-ho llegint els periòdics-. Als xiquets i xiquetes els agraden, així que aprofitem-les per donar-los una altra visió de la poesia.

La gallina de los huevos de oro
(Félix María de Samaniego)

Érase una gallina que ponía
un huevo de oro al dueño cada día.
Aun con tanta ganancia mal contento,
quiso el rico avariento
descubrir de una vez la mina de oro,
y hallar en menos tiempo más tesoro.
Matóla; abrióla el vientre de contado;
pero, después de haberla registrado,
¿qué sucedió? que muerta la gallina,
perdió su huevo de oro y no halló mina. 

¡Cuántos hay que teniendo lo bastante,
enriquecerse quieren al instante,
abrazando proyectos
a veces de tan rápidos efectos,
que sólo en pocos meses,
cuando se contemplaban ya marqueses,
contando sus millones,
se vieron en la calle sin calzones!

La il·lustració és de Momo Carretero.

6.10.12

L'aranya Lirona: cançó infantil d'Àngel Daban


Per aquest dissabte hem seleccionat una cançoneta infantil que us encantarà, L'aranya Lirona, d'Àngel Daban (punxeu ací si la voleu escoltar)

L'Aranya Lirona
L'Aranya Lirona
viu penjada d'un fil (2)
té el seu cau al sostre
i sempre va teixint. (2)
L'aranya Lirona

Ai! Aranya Lirona
fes-me un abric
de fil de teranyina
i pa de pessic. (2)

Ai! Aranya Lirona
fes-me uns pantalons
de fil de teranyina,
xarrups de bombons. (2)

Ai! Aranya Lirona
fes-me un capell
de fil de teranyina,
dolçor de crespell. (2)

Ai! Aranya Lirona
fes-me un vestit
de fil de teranyina,
botons de confit. (2)

La il·lustració és de David Hollenbach.

4.10.12

Cadascú al seu lloc: els xiquets a rimar i els ànecs a volar


I ara... on estan les xiquetes i els xiquets? Doncs... a l'escola, jugant i aprenent. L'educació és un dret universal per a tots, malgrat que, com altres drets, no es compleix arreu del món. Hem de lluitar tots junts per aconseguir que tots i totes vagin a l'escola, aprenguen.

Un poemeta per als més menudets, per a que juguen amb la poesia a l'escola i arrelen els versos entre els seus sentiments.

Los lobos en el monte
Las gallinas en el corral
Los peces en el río
Y los barcos en el mar
Ya todo está en su sitio
Ya todo en su lugar
Los niños a la escuela y los patos a volar
 cua cua cua

La il·lustració és de Nancy Wolff.

2.10.12

Fórmules per tirar sort: juguem i rimem / Fórmulas para tirar suerte: jugamos y rimamos


Continuem en aquest post amb les fórmules per a tirar sort / fórmulas para echar suerte -xicotetes i divertides cançons infantils que els xiquets utilitzen per triar qui d'ells es queda o es salvarà-. En aquestes cançons és un dels participants del joc el que canta, separant les paraules o síl·labes i marcant el ritme al mateix temps que va assenyalant a cada participant -que solen estar ficats en rotgle-.

Recuperant aquestes fórmules complim diferents objectius: en primer lloc gaudim del plaer del propi joc; a més, recuperem el folklore infantil, s'ajuda al desenvolupament de l'atenció i la memòria, s'interioritza el ritme i l'acceptació dels resultats que s'obté a l'atzar -regles socialitzadores-.

Hem fet una selecció d'algunes d'aquestes fórmules que hem triat d'entre les que solen jugar-se en Astúries (segur que en molts altres llocs també).

Esconde leríte 
Lerite tón 
Tres gallinas y un gallón 
El gallón se puso malo 
Las gallinas se escaparon 
Que trís, que trás 
Que fuera estás.

En un portal se rifa un gato 
A ver quién tiene el número cuatro 
1,2, 3 y 4.

*
Tengo un vaso en el vasal
No me lo rompas que es de cristal
Tengo un vaso en la mesita
No me lo rompas que es de mi niña.

*
Mi mamá me dio una guinda,
Mi papá me la quitó;
Me puse más colorao;
Que la guinda que me dio.

*
Pin pon de la virulencia
Aquel río de Valencia
Para, para sí, para, para no
Si vas a la plaza, a la plaza mayor
Rosa con rosa, la mas escogida y hermosa
Manzana asada, una, dos, tres y nada
Manzana podrida, una, dos, tres y salida
Manzana pocha, una, dos, tres, cara de gocha.

*
Pin pirineja;
El rabo la coneja;
Conejito real;
Sirve para sal;
Sal menuda;
Sirve para cubo;
Cubo de Roma;
Guarda tu corona;
Que no lo lleve;
La gata murona;

*  
A, Mariquita está enfadada; 
E, porque no sabe leer; 
I, porque no sabe escribir; 
O, porque el novio la dejó; 
U, porque sabe el burro más que tú.

*
Un gato cayó en un pozo;
Las tripas hicieron guá;
Arre moto piti poto;
Arre moto piti pá;
Salvadíto estás.

*
Una vez era un pez,
Pez allí, pez aquí,
Cagayones para tí.
*
Un, don, din,
De la poli politana,
Un, don, dín que se marcha pa la Habana.

*
Un, don, din, vacalón,
Vacas vienen de León,
Todas vienen embarcadas,
Al ser la vaca menor, sí señor,
Mi señor está en la cama,
La criada en la ventana,
Haciendo la cama del niño Jesús,
Y está rendido de andar con la cruz,
Padre nuestro amen Jesús,
Tris tras que fuera estás.

*
Quién tiró ese pedo
Dijo Barrabás,
Que no lo tiraras más,
Que fuiste tú,
Que tú, que tú, que tú,
Que fuiste tú.

Juguem? Animeu-se! Cantem, juguem i rimem.

La il·lustració és de Rie Nakajima.

1.10.12

Octubre sin magnolias: poesia per estrenar mes


Comencem octubre amb un poema preciós de Sonia Aldama Muñoz que fa referència a totes les condicions de la tardor aplicades a l'amor. Bon mes amb molta poesia.

Octubre sin magolias

Mis dedos son ahora
un desierto de palabras.
Vuela la pluma,
se lleva tu nombre.
Danzan mis letras
sobre el papel
mientras el viento,
furioso, las desordena.
Lluvia, hojas secas.
Otra vez es otoño.
Il·lustració de Sarah Jonkas.

30.9.12

Canción de Alicia en el país


Canción de Alicia en el país

Quién sabe Alicia, este país
no estuvo hecho porque sí.
Te vas a ir, vas a salir
pero te quedas,
¿dónde más vas a ir?
Y es que aquí, sabés,
el trabalenguas trabalenguas,
el asesino te asesina
y es mucho para ti.
Se acabó ese juego que te hacía feliz.

No cuentes lo que viste en los jardines, el sueño acabó.
Ya no hay morsas ni tortugas.
Un río de cabezas aplastadas por el mismo pie
juegan cricket bajo la luna.
Estamos en la tierra de nadie, pero es mía.
Los inocentes son los culpables, dice su señoría,
el rey de espadas.

No cuentes lo que hay detrás de aquel espejo,
no tendrás poder
ni abogados, ni testigos.
Enciende los candiles que los brujos
piensan en volver
a nublarnos el camino.
Estamos en la tierra de todos, en la mía.
Sobre el pasado y sobre el futuro,
ruinas sobre ruinas,
querida Alicia. Quién sabe Alicia, este país
no estuvo hecho porque sí.
Te vas a ir, vas a salir
pero te quedas,
¿dónde más vas a ir?
Y es que aquí, sabés,
el trabalenguas trabalenguas,
el asesino te asesina
y es mucho para ti.
Se acabó.
Se acabó.
Se acabó ese juego que te hacía feliz...

La il·lustració és de Julia Gukova.

29.9.12

Tasta la lluna, amb cullerada de versos / Prueba la luna, con cucharadas de versos


Moltes vegades hem pensat de què fa gust la lluna: dolça o salada, amarga o àcida,... Ai, qui l'haurà provada i ens ho pot contar?

Quisiera saber

Me gustaría saber
de qué está hecha la luna,
si de nata, de turrón,
o de blanca espuma.

Podría ser de nieve;
de limón, tal vez;
de merengue, de queso
o quizá de papel...

¿Se comerá con cuchara?
¿Se hundirán allí mis pies?
¿Será dulce? ¿Será tierna?
¿Estará llena de miel?
Yo la miro y le pregunto,
mas... no quiere responder.

La il·lustració és de Viviana Brass.

28.9.12

Autoanálisis poético / Autoanàlisi poètic

Què serà? (il·lustració de Lois van Baarle)

Autoanálisis

He cometido un error fatal
-y lo peor de todo es que no sé cúal

Seguint els dos versos d'aquest poema, serieu capaços d'inventar-se'n altres versemblants? Per exemple:

He cometido un error fatal
-y lo mejor es que tú sabes cúal

o

He cometido un fallo garrafal
-y a ti no te diré cúal

o

He metido la pata
-otra vez, vaya lata

Ens encantaria llegir els vostres poemetes.

27.9.12

La lluvia, con paraguas de poesia


La lluvia
...
El árbol cierra su paraguas
y de mi mano nace el frío
Pájaros viejos y estrellas
se equivocan de nido
...
La il·lustració és de Bill Carman.

26.9.12

Caricias poéticas del viento


-“Te amo”-,
le dije al Viento
y él,
como muestra de su afecto,
me acarició,
con una cálida brisa en mi mejilla.

-“Adiós”-,
me dijo el Viento
y en una brisa dejó su eco
susurrando en mis oídos
su partida…


(Lorena)

La il·lustració és de Denise Ullmann.

25.9.12

Dites populars i refranys sobre la caça i els caçadors


Personalment no sóc partidària de la caça, però sabem que hi ha moltes persones que hi són. Recordem que el bon caçador, com deia Miguel Delibes, és aquell que estima la natura i la respecta. Estem en temps de tardor i molts caçadors sortiran al camp. Hi ha un grapat de refranys i dites sobre els caçadors i la caça hi hem volgut fer una selecció d'aquests.

Dites i refranys de la çaça i els caçadors

Al caçador, llenya, i al llenyataire, caça
Amb molta pólvora i perdigons trauràs la caça del món
Anar a caçar sense ca, no és caçador el que ho fa
Bon caçador de pèl, mal caçador de ploma; bon caçador de ploma, mal caçador de pèl
Caça més la manya que la trampa
Caçador assegut, sarró buit
Caçador d'ocellets, caçador de menudets
Caçador de bosc, caçador de moixonets
Caçador de fura, ningú no el detura
Caçador de ram, patidor de fam
Caçador que al vol la caça, la caça no amenaça
Caçador que corre, caçador que agafa
Caçaire i jugaire no poden durar gaire
Cacera i pesquera, fam espera
El bon caçador no deixa a ningú el gos, l'escopeta ni el sarróçEl bon caçador jove, a la garsa, i el vell, al falcó
El bon caçaddor, poca son
El caçador que vol caçar no amenaç ala caça
El caçar vol més sort que enginy
El que vullgi bona caça, vagi a comprar-la a la plaça
En caceres grosses, ni aprenents, ni mirons, ni mosses


L'afició mata la caça
La caça no et ve a trobar a casa
La millor caça, la del gos vell
La traça mata la caça
Mal caçador, bon mentidor
Més mata al caçador la caça que el caçador a la caça
Molt sovint el caçador porta buit el butxacó
No és bon caçador el que menja la caça al bosc
Per a caçar el conill,, el gos vell i l'amo coix
Per caçar, de sol a sol
Per matar la caça, bon caminar, bon porfiar i bona traça
Per natura caça el ca
Primer és caçar que menjar
Quan vagis a caçar no et descuidis l'esmorzar
Qui caça animals de pic, no es fa ric
Qui caça mal temps passa
Qui molt caça perd la casa
Set de caçador i fam de pescador
Tant es caça amb el cap com amb els peus
Uns alcen la caça i altres la maten
Val més tenir un conill que seguir una llebre

Les il·lustracions són de Sara Sánchez Alonso

24.9.12

Poesia per estimar els arbres: article de Glòria Bordons



Us recomanem llegir l'article de Glòria Bordon, Poesia per estimar els arbres. Poemes i activitats al voltant dels arbres que ben segur us interessaran per aplicar a l'aula, sobretot als de 3r. cicle de Primària:

En moments en què la pèrdua de boscos per l’erosió del sòl, la desforestació, els incendis, l’especulació, etc. és un tema que preocupa i del qual se’n parla tot sovint, val la pena d’aprofitar aquest material poètic per insistir sobre la necessitat d’estimar els arbres, conèixer-los, tenir-ne cura, etc. (...)

Volem plantejar aquí una proposta didàctica a l’entorn dels arbres encaminada a un millor coneixement de la naturalesa, al desenvolupament d’una actitud de salvaguarda i protecció del patrimoni natural i alhora a l’enriquiment del llenguatge, a la millora de les habilitats lingüístiques, al creixement de la creativitat i al desenvolupament del gust estètic.

Fiquem un dels poemetes triats per a fer aquestes activitats:

La rel
La rel de l'arbre no sap
que jo li estimo les branques
perquè fan ombra a l'estiu,
i l'hivern, al foc escalfen;
perquè puc collir-hi flors
i quan té fruita, menjar-ne.
I no li prenc res de franc!
que quan està assedegada
i els núvols passen de llarg,
sóc l'amic que li dóna aigua.

Desconeixem l'autoria de la il·lustració que encapçala aquest post.

22.9.12

Un poema per la pau / Un poema para la paz



Donde veas
que el látigo o la espada se levantan
que la prisión redobla sus cerrojos
que los fusiles amenazan muerte
acércate y, a pecho descubierto,
lanza un tremendo NO que salve al mundo


La il·lustració és de Sasha Ivoilova.

21.9.12

El otoño del norte saluda a la primavera del sur, con poesía

Primavera, agua y rosas (il. de María Mola)
Un saludito primaveral y poético para los amigos y amigas del hemisferio sur (qué envidia nos dais)

Ya la tu

Ya viene la primavera.
¡Lo ha dicho la estrella!
La primavera sin mancha.
¡Lo ha dicho la agua!
Sin mancha y viva de gloria
¡Lo ha dicho la rosa!
De gloria, altura y pasión.
¡Lo ha dicho tu voz!

Estrenem la tardor: ballen fulles de poesia

Cau la primera fulla e la tardor, la més menudeta (il. María Mola)
Ja cauen les fulles, ja ha entrat la tardor, quasi sense adonar-se'n, doncs encara sembla estiu. Però.. està ací i, sobretot, se n'adonem per la vesprada, quan el temps acurta i se  sent la frescoreta.

Aires de tardor i poesia, ball de fulles i música de pluja per estrenar la tardor.

Tarda de tardor (cap al tard)
(Mar Pavón)

Va caure de l’arbre
l’última fulla,
no pas pel vent;
del vent, ni parlar-ne,
que fou la caiguda
per avorriment!

20.9.12

Any Joana Raspall: homenatge a una gran poetessa



Gràcies al bloc El Tro de la Falguera ens hem assabentat que el ple de l’Ajuntament de Sant Feliu ha pres l'acord de celebrar l’Any Joana Raspall, tot coincidint amb el seu centenari el 2013 (va néixer l’1 de juliol de 1913).

El passat 6 de setembre es va realitzar el primer acte públic que encetà aquesta celebració, amb una conferència de Miquel Desclot -amic, excel·lent poeta i gran escriptor-: El llegat de Joana Raspall (que ens encantaria poder llegir en internet i compartir amb tots vosaltres).

Volem unir-se a aquest homenatge i ens agradaria que vosaltres, des de casa o des de l'escola, també ho féreu. Cóm? Doncs començant per enlairar la seua magnífica obra poètica, llegint les seues obres, creant nous poemes partint dels seus versos, il·lustrant les poesies, realitzant auques sobre la seua biografia, gravant o filmant recitacions dels seus versos, fent murals (en cartolina o digitals) i moltes activitats més que segur que s'inventareu.
Al blog hem anat xerrant al llarg d'aquest anys de Joana Raspall i hem ficat molts dels seus poemes que podeu aprofitar per començar-ne a llegir.

Us fiquem les seues obres de poesia infantil i juvenil:



Petits poemes per a nois i noies. Barcelona: Daimon, 1981.
Bon dia, poesia. Barcelona: Baula, 1996.
Degotall de poemes. Barcelona: La Galera, 1997.
Com el plomissol. Poemes i faules. Barcelona: La Galera, 1998.
Pinzellades en vers. Barcelona: Baula, 1998.
Versos amics. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1998.
Serpentines de versos. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000.
Escaleta al vent. Barcelona: La Galera, 2002.
Font de versos. Barcelona: Baula, 2003.
A compàs dels versos. Barcelona: La Galera, 2003.
Concert de poesia. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004. 

El meu món de poesia [il·lustracions de Pere Cabaret]. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2011.

Us recomanem que li doneu una ullada al wikiespai Centenari de Joana Raspall. Un grapat de poemes i activitats per celebrar aquest aniversari.

I per finalitzar aquest post res millor que un poemeta dels seus:

Busca la teua paraula i grava-la al cor (il. Francis Kilian)


Una paraula bonica
viu desitjant ser trobada
per qui cerqui un gran tresor,
i amorosament l’aprengui,
i se l’emporti gravada
al diccionari del cor.
 

19.9.12

Planeta d'animals en un poema colosal / Planeta de animales con versos especiales


Estem en un món ple d'animals de moltes i diferents espècies: grans i menuts, voladors i nedadors, que boten i s'arrosseguen, vegetarians i carnívors, agressius i dòcils,... molts animals que conviuen amb nosaltres, animals intel·ligents (malgrat que de vegades no ho semblem). Cal protegir tot tipus de vida perquè tots tenim el mateix dret de compartir aquest espai que anomenem Terra.

D'animals i versos va aquest simpàtic i rítmic poema que us invitem a llegir aquest matí.

Planeta
de animales
colosales
naturales
nunca iguales
con orejas
y orejudos
muy pelados
o peludos
sin bariiga
o barrigudos
sin patitas
o patudos
con mil ojos
con ninguno
cola grande
cola corta
si son feos
nunca importa.

Yo los amo
yo los veo
yo los cuido
yo los quiero
yo los busco
los espero
y en el campo
y en la playa
y en la calle
y en la casa
animales
colosales
naturales
fantasmales
musicales
mis amigos
siniguales
animales.
(Ana María Fernández)

La il·lustració és d'Igor Oleynikov.

18.9.12

Nou curs escolar... quantes coses per aprendre! Sorpresa i poesia


Ja s'ha estrenat el nou curs escolar. Malgrat totes les dificultats amb les que ens trobarem a les aules, és tot un goig encetar de nou un curs: aprendre, compartir, investigar, jugar, llegir, manipular, crear, sentir, conviure,... Un goig per als mestres i els alumnes. Us desitgem a tots i totes un fantàstic curs i... no s'oblideu de "poemar".

Regal de setembre

És regal, és sorpresa.
és la capsa tancada
d'aquest nou curs
que al setembre s'estrena.

Estirem la llaçada,
esquincem el paper,
descobrirem dies màgics
plens de coses per fer.

Noves són les llibretes,
nous els llibres i els perquès,
desconegudes les pistes
i les cruïlles també.

Patirem dies rúfols
i en gaudirem molts més
d'estones farcides d'alegria,
sorpreses, llums i saber...

És regal, és sorpresa.

La il·lustració és de Salvador Ramirez Madriz.

El poble i la seua gent: poesia de Núria Freixa


Tots vivim en ciutats, grans o menudes, en poblets enmig de les muntanyes o a la vora del mar. Els pobles conformen el paisatge urbà. Però un poble és, sobretot, la seua gent, com bé diu el poema que ens ha regalat Núria Freixa (moltes gràcies, senyora poetessa).

Un poble

Un poble és la gent que matina i treballa,
que et saluda al portal
quan camí de l’escola hi dus la canalla.

És aquella veïna que et frega l’escala,
és l’avi al balcó i la seva mirada
per on passa, de nou, la vida passada.

És l’amic sense feina,
és l’amiga malalta,
són els dies de boira
o els d’un sol que t’esclafa.

Un poble és la plaça.

Les tertúlies al bar,
i la romaguera que et fa arribar tard.
Són les nits d’estiu, les d’aire candent,
i aquelles altres vora el foc roent.

Són tots els que arriben
i els que anem perdent.

Un poble és la pell
amb la que t’has vestit.
La parla, n’és l’esperit.

La il·lustració és de Rain Vyusal

17.9.12

Juego, poesia d'Efraín Barquero


Juego

La guinda roja,
buscar, buscar,
entre las hojas,
coral, coral.

El tronco viejo,
gomar, gomar,
el zorzalejo,
brincar, brincar.

El cielo puro,
solar, solar,
es más oscuro,
trepar, trepar.

El suelo negro,
opal, opal,
es rojinegro,
mirar, mirar.

La il·lustració és de Nikko Barber.

16.9.12

Abecé diario: llibre de poesia infantil de Raul Vacas



Us recomanem el llibre de poesia Abecé diario, de Raul Vacas, amb il·lustracions d'Elena Queralt, editat per Edelvives. Amb la seua lectura se'ns proposa jugar amb les lletres i les paraules i encendre el gust per la poesia. 

Els poemes tenen una temàtica variada i tots ens ajuden a explorar el nostre voltant o el nostre interior, amb el joc de la paraula, amb la vivor de la poesia. Un llibre ideal per a tenir a l'aula.

Us fiquem un tastet, aprofitant que hui és diumenge:


D, de domingo
(Raul Vacas)

Del presi la mujer dente
camina campa hacia el nario.
con su perma nueva nente
un día aniver de sario

Con torpe tacones mente

y cantando abecé el dario
camina dili muy gente
en vecin medio del dario.

Al barren pasar un dero

a la presu mujer mida
le peri silba en un quete,

y con alta gesto un nero

por alu y dándose dida
se colo retoca el rete.

Bressolem amb la poesia de la lluna

La lluna i la seua llum màgica és ideal per a dormir als menudets. Seguim el seu ritme, bressolem amb la música que ens regala la poesia per a que niue en tots els petits corets.


Lluna mareta
(Francesc Morera )

Així com el Sol
ens pesca a l'encesa
i som llur joguet
fins que, tip, ens desa,
la Lluna serena
ens canta non-non
jugant a ser mare,
mostrant-nos la cara
quan el Sol es pon.

La il·lustració és de Elisabeth Ventling.

14.9.12

Salta, salta la rana... / Salta i bota amb la granota i els versos

Hem comentat moltes vegades al blog el tema de la importància d'introduir als xiquets en la poesia des de ben menuts. Des de l'oralitat, la cançó, el joc de la rima, les endevinalles... tot un món per descobrir poc a poc i, sempre, compartint-se amb els adults: a casa, al col·le, al carrer, a la biblioteca. Un dels jocs poètics que més els agraden és la dramatització. Hi ha poemes que ens poden servir, molt requetebé, per a saltar, ballar, moure el cós i expressar amb la mímica el que ens diuen els versos. Us fiquem l'exemple de Rana, un poemeta perfecte per a l'ocasió, però hi ha molts més.

Rana
(David F. Camargo Hernández)
Este es el cuento
de una rana
que saltaba y saltaba,
pero mejor no lo sigo contando
porque de tantos saltos que daba
he terminado cansada.

Il·lustració de Janet Broxon.

13.9.12

Cinc recomanacions... per a monstres, monstruosament divertides


Cinc recomanacions

Si tens gana,
menja't la cama;
si tens fred,
embolica't amb la paret;
si tens calor,
refrescat amb la suor;
si tens por,
pensa en alguna cosa millor;
si tens set,
au, toca't el culet,
que l'alegria del pobret
és un bon pet!

La il·lustració és de Greg Ham.

12.9.12

Miradas de vaca: llibre de poesia infantil

María Rosa Mó acaba de publicar Miradas de vaca, en l'editorial Anaya Infantil y Juvenil, dins de la seua col·lecció Sopa de Libros.

Aquest llibre de poesia infantil està elaborat com un conte versificat en el que la vaca, somiadora i imaginativa, va mostrant-nos el món amb els seus ulls. Poemes breus, versos de rima lliure i amb encavalcament, que van jugant amb les paraules i les idees.


El alambrado marca
un límite
pero sus ojos
se van con ese tren
que atraviesa el paisaje.

La seua lectura ens porta a la memòria el llibre de Ferdinando el toro, ambdós bovins són diferents, trenquen els tòpics típics del paper que socialment se'ls atorga i dels que tan costa desfer-se'n. Van contracorrent...

 Las demás la señalan
cabeza en alto
insinúan
tientan
pero ella
sola
bien se lame.

Ferdinando seria una magnífica parella per aquesta vaca poeta...

El rumor del viento trae
esos ojos
que no pueden ver.
El toro
negro como la noche.

Un llibre molt recomanable per a descobrir el meravellós món de la poesia, dels somnis i la creativitat, de l'encís del llenguatge poètic. Les il·lustracions d'Antonia Santolaya li donen més força poètica al text.


11.9.12

Amigos de colores: poesia de Inmaculada Díaz


 Dins de les aules conviuen, juguen i aprenen xiquets i xiquetes d'arreu del món. L'escola es converteix en un niu de convivència i multiculturalitat i, això, ens agrada. Tots som iguals, però també tots som diferents. De la barreja de idees i cultures ens enriquim.

Amigos de colores
(Inmaculada Díaz)

Tengo un amigo
color chocolate,
chata nariz,
labios granate.
Tengo otro amigo,
color amarillo,
ojos rasgados,
negro flequillo.
Falta mi amigo
color aceituna,
dulce mirada,
risa de luna.
Yo soy de nata,
dice el abuelo,
azules los ojos,
rubio el cabello.
Amigos de colores
unamos las manos:
negro, amarillo,
aceituna,blanco.
¡Un gran arco iris
entre todos formamos!


Les ilustracions són de Janet Broxon