 |
| Cau la primera fulla e la tardor, la més menudeta (il. María Mola) |
Aires de tardor i poesia, ball de fulles i música de pluja per estrenar la tardor.
Va caure de l’arbre
l’última fulla,
no pas pel vent;
del vent, ni parlar-ne,
que fou la caiguda
per avorriment!
l’última fulla,
no pas pel vent;
del vent, ni parlar-ne,
que fou la caiguda
per avorriment!
1 comentari:
aeSàlvia, aquest poemet pertany al meu llibre "D'il·lusió Déu n'hi do!", publicat per P.A.M. a la seva col·lecció Els Flautats i il·lustrat per Rebeca Luciani. Agraeixo molt que l'hagis inclòs en el teu bloc, i més de la mà de Maria Mola, artista que no coneixia i que, amb tota franquesa, després de visitar el seu portal he de dir que m'ha fascinat. Una abraçada tardorenca!
Publica un comentari a l'entrada