Amb la tardor ballen les fulles seques, escoltem el xiulit del vent i per tot arreu se sent l'olor de castanyes torrades. De nou tenim ací la Castanyada! Quina festa més bona i saborosa! Benvinguda sempre la castanyera i els seus poemes.
La castanyera
Com un ocell
migrador,
torna la castanyera
amb ales de fum
de llenya,
mirada
de carbó encés
i a lè de tardor
propera.
La il·lustració és de Verònica Aranda Vernet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada