Per molt que insistim en explicar la importància que té la lectura entre els xiquets i xiquetes, incloent la lectura de poesia, el número de lectors infantil no creix com caldria. És veritat que cada vegada hi ha més lectores i lectors infantils, però trobem que hi ha encara molts d'ells/es que no lligen més que per obligació al col·legi. Ara, quan venen les vacances d'estiu, aquests últims deixen de llegir, fan un atur total. Quan tornen al col·le en setembre estan en blanc.
A tothom ens agraden les vacances per a descansar i no per a continuar fent feina. L'estiu és per a relaxar-se i carregar les pil·les. Si omplim de deures els dies de vacances la retornada serà dura. Un estiu per a jugar, fer excursions, banyar-se, dormir durant més temps, refrescar-se amb els gelats, passejar, etc. Un estiu per fer tot allò que la resta de l'any no ens permet fer per manca de temps. També llegir, clar. Però llegir allò que ens agrada, sense cap imposició. Llegir pel gust de llegir, sense tenir cap criteri més que el seu, sense fer fitxes i resums, sense controlar la velocitat lectora.
Tal vegada els adults no comprenem que por molt que els digam i ens cansem de repetir que la lectura és molt important per a ells/ells, per al seu rendiment acadèmic, per a créixer i madurar millor, fins que ells no ho comproven, fins que de debò no els entre el cuquet per la lectura, fins que no s'ho passen tan requetebé que després de llegir un llibre en busquen altre per a continuar llegint... fins que realment la lectura no forme part de les seues vides, com un joc més, com una manera de cobrir la seua curiositat, fins eixe moment no seran lectors. La nostra tasca d'adults és apropar-los a la lectura, obrir-los i donar-los a conéixer molts camins lectors.
A l'estiu regalem llibres, acudim a les biblioteques, descobrim junts nous autors, noves lectures. És com un mapa del tresor i cal seguir les pistes per anar fent troballes. Som el que llegim, el que vivim i dia a dia ens hem d'enriquir amb noves vivències, reals o literàries. A més i més bò, millor. Incloem poesia en totes les edats. De vegades com que als adults no els agrada -sobretot perquè no la coneixen i no han jugat amb ella- no la recomanen als menuts. No rebutgem la poesia per la nostra ignorància. Aprofitem per apropar-se a ella amb els llibres i poemes infantils; us encantaran.
Un poc d'açò que estem xerrant-vos és el tema del llibre La pluma roja, de Teresa Novoa, un preciós llibre poètic il·lustrat que ens serveix per adonar-se'n de la importància que un poema pot tenir en la nostra vida, arrelant-se ben a dintre i germinant quan menys ens pensem. Un cant a la imaginació poètica i a les relacions familiars. Està editat per Nostra i per Planeta Agostini. Molt recomanable.
A l'estiu regalem llibres, acudim a les biblioteques, descobrim junts nous autors, noves lectures. És com un mapa del tresor i cal seguir les pistes per anar fent troballes. Som el que llegim, el que vivim i dia a dia ens hem d'enriquir amb noves vivències, reals o literàries. A més i més bò, millor. Incloem poesia en totes les edats. De vegades com que als adults no els agrada -sobretot perquè no la coneixen i no han jugat amb ella- no la recomanen als menuts. No rebutgem la poesia per la nostra ignorància. Aprofitem per apropar-se a ella amb els llibres i poemes infantils; us encantaran.
Un poc d'açò que estem xerrant-vos és el tema del llibre La pluma roja, de Teresa Novoa, un preciós llibre poètic il·lustrat que ens serveix per adonar-se'n de la importància que un poema pot tenir en la nostra vida, arrelant-se ben a dintre i germinant quan menys ens pensem. Un cant a la imaginació poètica i a les relacions familiars. Està editat per Nostra i per Planeta Agostini. Molt recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada