La aguja que la costurera
enhebra lentamente
y asciende y desciende
y penetra como espada en lo
hondo de una tela
rasga
dibuja un acto
inconcluso un tapiz donde
danzan un friso de
mujeres
solas.
El poema és d'Adrián Ferrero i la il·lustració de Moebius.
1 comentari:
Cafe amb sal, nova pagina de poesia a facebook, clicka a m'agrada per seguir-la. https://www.facebook.com/Caf%C3%A8-amb-sal-901469349967601/?fref=ts
Publica un comentari a l'entrada