És evident que els poetes no surten per generació espontània. Jugar i llegir poesia des de menuts, fer activitats al voltant de la poesia a casa i al col·le, sentir la poesia per pur plaer de que les paraules ens apleguen ben endins... tot això no sé si farà poetes, però estic segura que fa amants de la poesia.
Hem repetit moltes vegades en aquest blog la importància d'enlairar la poesia a classe, perquè els resultats són sorprenents. Us fiquem un exemple concret: Antonio García Teijeiro, a la seua classe de castellà en el col·legi Possumus (al barri de Teis, Vigo) ha creat un poema conjunt / poema conjunto (poema que surt d'entre tota la classe) amb els seus alumnes de 1r. d'ESO. El poema s'ha creat després de la lectura del magnífic llibre de Leo Lionni, Frederick, un cant a la poesia i a la funció dels poetes dins de la nostra societat (aprofite per a recomanar-lo si no l'heu llegit, doncs en aquests temps on sembla que tot el que no es pot vendre i comprar no és útil, tot el que surt del mecanicisme i la tecnologia és lo bo, fa falta llibres com aquest que ens inviten a la reflexió sobre la importància de la lectura y la poesia a nivell personal i social).
 |
| Leo Lionni. Fredrick. Editorial Kalandraka |
Els resultat poètic es plasma en aquest poema conjunt, però segur que ha anat més enllà, sembrant en tots els xicons i xicones la llavoreta de la poesia.
¿Quién estropea
el tiempo?
La lluvia
Las rosas
Las piedras
o el viento.
¿Quién estropea
el tiempo?
La guerra
Las penas
Los truenos
o tal vez
los pájaros
que lloran
en las duras tardes
de invierno.
Las rosas
Las piedras
o el viento.
¿Quién estropea
el tiempo?
La guerra
Las penas
Los truenos
o tal vez
los pájaros
que lloran
en las duras tardes
de invierno.
Y yo lo veo
y no sé
lo que siento.
Felicitem a tots els petits poetes pels seus versos, i al seu profe, i us animen a tots vosaltres a que enceteu o continueu per aquests camins literaris on descobrireu, amb els vostres alumnes, la importància i el plaer d'escoltar i crear la paraula feta vers. És veritat que tots no podem tenir un mestre-poeta, com Antonio García Teijeiro, però si sentim la poesia, si la vivim, podem obtenir també magnífics resultats entre els alumnes.
Animeu-se a poemar!
La il·lustració és d'Artem Chebokha.
1 comentari:
Hola. me encantó la poesía y la ilustración es super expresiva. Seguimos en contacto
Publica un comentari a l'entrada