Adéu a la tardor i benvingut el fred i gelat hivern. La naturalesa entra en repòs. La poesia ens ajuda a escalfar aquest solstici d'hivern, vers a vers, mot a mot. En aquest cas ho fem amb el poema que ens ha regalat la nostra bona amiga Isabel Barriel -gràcies, xicona-. Una manta de versos per abrigar-nos.
Hivern
Blancor al cel,
terra nevada,
totes les clarors
davant la mirada.
Esvaïts els colors
l'espai sembla Cal No Res
en un temps de faula.
A punt de sortir el llop
per espantar l'àvia
i rere el núvol més plom
rebufen el vent i el tro.
S'han amagat els ocells,
han fugit les primaveres,
només el fred i la tristor
pinten un hivern ple de por.
Però un dia un raig de sol
brillarà sobre els cristalls blancs
per enlluernar cel i paisatge
i sabrem que és Nadal al nostre paratge.
La il·lustració és de Jon Krause.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada