6.1.13

Poemes i joguines per jugar i poemar / Poemas y juguetes para jugar y poemar


Hi ha regals que ens porten els Reis Mags i altres que rebem per sorpresa, sense esperar-los, que ens emocionen encara més. Ja han passat els Reis Mags per ací i, com que s'hem portat molt bé tot l'any, ens han portat un grapat de llibres, alguns d'ells de poesia, que ja anirem comentant-vos.

Però la sorpresa, de la que parlàvem abans, és un preciós poema de Mar Pavón que ens ha regalat en aquest dies tan especials. Moltíssimes gràcies, Mar, ha sigut una alegria enorme llegir els teus versos (per cert, tinc també un armari guardat, com el teu). Compartim amb tots vosaltres aquests versos tan bonic que venen com anell al dit hui que les cases estan plenes de joguines.

És que les joguines, com els llibres, tenen pessics de màgia que s'endinsen ben a dins de nosaltres -quan realment juguem amb elles - i queden per a sempre gravats al nostre interior. Perquè el que de debò importa és com juguem, com gaudim del joc i de la joguina, amb qui ho compartim, més que la joguina en si mateix. Un poc passa el mateix amb la poesia, a que si?

El mejor armario

Se rompió el juguete
de tanto jugarlo.
Quedó en mi recuerdo,
el mejor armario:
lo abro y lo cierro,
lo cierro y lo abro,
y ahí está el juguete
para siempre intacto.

Se rompió el juguete
de tanto jugarlo.
Lo guardo con celo
en mí precintado.


La il·lustración és de Richolly Rosazza.