Abans era molt usual, al passejar pel camp en primavera, trobar-se sobre l'herba, un mantell roig tot ple de roselles. Ara sembla que la rosella està en perill d'extinció, doncs entre tants insecticides i productes per matar les herbes roïnes, està desapareixen. El mateix succeeix a les voreres de les carreteres. Quan veiem un lloc ple de roselles quasi podem pensar que està per llaurar, abandonat.
El roig de la rosella és el de la primavera al camp; hi ha un binomi que no té que desaparèixer. Ens agraden les roselles i, més encara, amb poesia.
Roselles
No floriu totes a l’hora,
roselles del camp de blat!
Sou tan i tan lluminoses
que em deixeu enlluernat.
Jo vull veure si a la cresta
d’aquell mar esvalotat,
entre el verd de les onades
les espigues han granat.
La il·lustració és d'Elzbieta Brozek
5 comentaris:
Bon dia Sàlvia,
Em passa igual sembla que no se'n vegin tantes.
Un instant, fa pocs dies, retingut a la retina d'una flor efímera i senyal d'estiu!
Un molt bon dia!
Et desitjo amb força un món millor!
La flor preferida de la meva germana també l'agraden les marietes... les dos semblant senyals d'estiu veritat?
besadetes
Sembla que l'home s'empenye en matar tota la bellesa de la natura. Com diem per ací: "que soques que som"
Bonn dia, amb el color roig de roselles i marietes. Besadetes
Precioses les roselles que fan primavera i estiu i preciós el poema de la Joana Raspall.
Besadetes.
Bon dia Sàlvia, he posat unes fotos de roselles un dia esplèndid:))
HOla Sàlvia, em pregunta una escola a quin llibre de la Joana surt aquest poema. Em pots orientar?
gràcies
glòria
Publica un comentari a l'entrada