4.4.11

Escriure poesia infantil a l'aula: llegim, copiem, reestructurem i creem... així és més senzill


Sovint hem xerrat al blog de la importància, a l'hora de fomentar la poesia entre els xiquets i joves, de ficar al seu abast diferents registres poètics i varietat temàtica. Els models creen patrons que van assolint-se quasi sense adonar-se'n... i, aleshores, és molt més senzill passar de la lectura a l'escriptura. 

És difícil per a un xiquet o una xiqueta si, de sobte, se li demana crear un poema sobre la primavera (perquè pertoca, perquè entra dins del currículum escolar, perquè és 21 de març, perquè... hi ha tants perquès sense que l'alumne no troba el sentit), un xiquet que mai ha escrit poesia, que quasi mai en ha llegit o recitat. Què fa? Doncs, a no ser que siga un geni poètic en potència encara que no s'haja descobert, es fica davant del paper, llapis en mà, o davant la pantalla de l'ordinador, ratolí en mà, i... no sap ni per on començar. Inquiet, pregunta al mestre (si està a l'escola) o als pares (si està a casa) o al bibliotecari (si acudeix a la biblioteca): Cóm es fa un poema de la primavera? Cóm comence? De què parle? És necessari que rime? Quants versos ha de tenir? Puc parlar del fred que fa? ...?

L'adult (mestre, pare, bibliotecari, etc.), amb un cert trellat, li sol contestar: "és fàcil, pensa en la primavera i escriu. Però tal vegada et vinga bé llegir un poema sobre la primavera i, així, t'inspires un poc". En realitat la inspiració no ve màgicament al llegir el poema, no. El que en realitat estem fent, de vegades sense adonar-se'n, és mostrar patrons poètics a seguir. Si, en lloc de donar-li un poema sobre la primavera, li'n donem tres tindrà més models a seguir o "inspirar-se".

Jugar constantment amb la poesia suposa, com hem dit abans, adquirir i fer seus aquests patrons, seguir diferents camins per trobar, al final, el seu propi. Hi ha molts poemes de grans poetes, clàssics i modern, coneguts o desconeguts, que ens poden ajudar a jugar amb un mateix poema i crear-ne de nous. Us fiquem un exemple, partint del poema Juego, de Juan Ramón Jiménez.




El chamariz en el chopo
¿Y qué más?
El chopo en el cielo azul
¿Y qué más?
El cielo azul en el agua
¿Y qué más?
El agua en la hojita nueva
¿Y qué más?
La hojita nueva en la rosa
¿Y qué más?
La rosa en mi corazón
¿Y qué más?
¡Mi corazón en el tuyo!

Versione'm el poema? L'estructura està ben clara des dels primers versos, així que us proposem que cadascú cree la seua pròpia versió. Per exemple:

El águila en el nido
¿Y qué más?
El nido en el pico gris
¿Y qué más?
El pico gris en la montaña
¿Y qué más?
La montaña en el mundo
¿Y qué más?
El mundo en tu sonrisa
¿Y qué más?
Tu sonrisa en mi mirada
¿Y qué más?
¡Mi mirada en la tuya!

O una altra versió:

El chamariz en el chopo
¿Dónde va?
El chopo en el cielo azul
¿Dónde va?
El cielo azul en el agua
¿Dónde va?
El agua en la hojita nueva
¿Dónde va?
La hojita nueva en la rosa
¿Dónde va?
La rosa en mi corazón
¿Dónde va?
¡Mi corazón va en el tuyo!

O una altra versió:

El lápiz en el estuche
¡Está bien!
El estuche en la mochila
¡Está bien!
La mochila en el suelo
¡Está bien!
El suelo en la escuela
¡Está bien!
La escuela en el barrio
¡Está bien!
El barrio en la ciudad
¡Está bien!
¡Mi ciudad y la tuya!

Partint d'un mateix poema anem creant-ne nous. Així es més senzill i ens permet conèixer a fons el poema original, la seua estructura, assimilar-la i donar ales a la nostra imaginació.

La il·lustració és de NACimag'ine

4 comentaris:

nora ha dit...

son molt bonics aquests poemes amb les vercions

Sàlvia ha dit...

M'alegra que t'agradin, Nora. Per què no fas la teua versió i me l'envies?

Besadetes

TripleX ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
TripleX ha dit...

estic fent un treball sobre ciencies social per a xiquets i xiquetes de infantil i aquets poemes són genials, espere poder utilitzar algun per al treball, després de consultar-ho amb les meues companyes. moltes gracies.
si finalment versionem algun l'enviaré