Us proposem començar les classes amb una activitat poètica que se m'ha acudit llegint el poema de María García Esperón. Es tracta de jugar amb la poesia, la creativitat de cada alumne i les il·lusions de cadascú d'ells. Ara que comencem l'any és hora de pensar en els desitjos i màgicament fer que es compleixquen. Cada alumne escriurà dos versos pensant que hi ha darrere de la porta que obri l'any nou. Què és el que els agradaria trobar enguany?. Ho podem fer en castellà o en català. Els dos primers versos són:
Què hi ha al darrere / ¿Qué hay detrás
de la porta de l'any? / de la puerta del año?
de la porta de l'any? / de la puerta del año?
I els dos últims són (però podem canviar-los):
Les paraules teues / Las palabras tuyas
somiant, somiant... / soñando, soñando...
somiant, somiant... / soñando, soñando...
Desprès escriurem en la pissarra tots els versos i ens sortirà un poema tan llarg com alumnes hi ha a la classe. El poema el podem escriure i penjar en el raconet de la biblioteca d'aula per a donar la benvinguda al 2010 (el podem il·lustrar i encara ens quedarà més bonic). També podem fer còpies i regalar-les als companys de les altres classes per anar enlairant les nostres creacions poètiques.
L'encantador i original poema, de María García Esperón (gràcies María, sempre ens sorprens agradablement amb els teus versos, que hara t'hem copiat per a jugar amb ells) és aquest:
L'encantador i original poema, de María García Esperón (gràcies María, sempre ens sorprens agradablement amb els teus versos, que hara t'hem copiat per a jugar amb ells) és aquest:
¿Qué habrá detrás
de la puerta del año?
Una margarita
con un lazo blanco.
Una marea nueva
con barcos pintados.
Una nieve antigua
pidiendo verano.
Las palabras tuyas
soñando soñando...
La il·lustració és de Francesca Assirelli.
4 comentaris:
Nos gusta mucho la idea. Saludos.
Ya te diremos lo que nos espera mañana cuando la nieve nos lleve volando a los pupitres.
Un beso de alas de ángel.
AAAAAAAAAA
Este no es comentario es grito de felicidad AAAAAAA
que sorpresa tan maravillosa! Y qué buena idea,( la tuya no la mía!!!!)
Leer esos versos en catalán fue precioso para mí. ¿Sabes que este año mi esposo y yo nos dimos a la tarea de aprender un poquito de catalán? Detrás de la puerta del año nos esperan cientos de palabras de esta maravillosa y eufónica, elegante y literaria lengua.
Gracias mil, querida Salvia. Besadetes infinitos
Rosa, guárdame un poquito de esa nieve de los pupitres.
Ho intento de nou a veure si ara puc escriure alguna cosa. Molt bona la idea. Estic contenta perquè el poema la Maria me`l va dedicar a mi. Bon any! Anabel Sáiz
Publica un comentari a l'entrada