Ens agrada el blog de Javier Naya, poeta mataroní i moltes més professions realacionades en temes ben llunyans a la poesia, on poc a poc va penjant les seues creacions poètiques, a més d'altres reflexions. Us recomanem que li doneu una ullada.
Copiem un dels poemes de Javier Naya, Los poetas.
Los poetas
(Javier Naya)
Los poetas abren libros
y leen palabras al azar,
inventan sueños
y acarician despacio
en noches de soledad,
tienen mil pesares
y conflictos absurdos,
se sumergen en lagunas
de aguas profundas
sin saber nadar.
Los poetas se revuelven,
se pierden con certeza,
defienden la alegría
perdiendo la cabeza,
y caminan despacio
contemplando el mar,
ellos se detienen a destiempo
esperando el momento
que casi siempre,
siempre está por llegar.
Los poetas miran al cielo
cuándo todo está oscuro,
hablan en silencio
con quién les quiera escuchar,
y si se trata de cadenas
por el amor de una mujer
sin dudarlo se encadenan
y sufren sin miedo
y lloran de pena,
porque se enamoran de verdad.
la il·lustració és de Chris Ferrantello.
2 comentaris:
Un poema molt bell i...realista. Un descobriment nou en la poesia. Gracies per la recomanació.
Ximo Mansanet -Alcoi-
Per a mi també ha estat un bon descobriment, per això ho he volgut compartir amb els lectors del blog.
Besadetes
Publica un comentari a l'entrada