Susana Antolí ens ha enviat un poema infantil joganer, estiuenc, original. Un retrobament amb la nostra infantesa, als jocs d'estiu, als llargs dies de vacances que no finalitzaven mai. Un preciós poema que compartim amb tots vosaltres.
TORNEM A SER MENUTS!
Tornem a aviar cantals,
a pescar cullerots a la bassa,
a escapar de la migdiada,
a descalçar-nos a la plaça.
I a la fresqueta de l’estiu,
amaguem-nos al arribar la mitjanit,
fins que ens trobe la mare
i ens envie calents al llit.
Fem guerres de fang,
rebolquem-nos pels sembrats,
lladrunyem cireres:
Dos setmanes castigats!
Perseguirem a la lluna,
dibuixarem sòls a les parets,
ens gronxarem fins al cel,
caminarem a brinquets.
I quan per massa enjogassats,
arribem a casa de fosc,
direm que no sabem de rellotge,
que estàvem perduts al bosc.
Agarrem un empatx d’ametlles tendres,
la iaia xafarà l’enfit,
sagí de gallina a la gola,
i sanats per art diví.
Fregim neu a la paella!
Cacem confits de petar!
Embrutem als gats amb cendra!
Tirem lledons des del campanar!
Tornem a ser sincers!
Tornem a ser goluts!
Tornem a riure per res!
Tornem a ser menuts.
1 comentari:
Cal sempre ser, però de vegades tenim que "tornar". Un bonic poema.
Paula :)
Publica un comentari a l'entrada