4.7.07

Poesia i futbol

De vegades hi ha situcions, circumstàncies, conceptes... que pareixen irreconciliables. Però no, la realitat ens demostra dia a dia que es poden compaginar -mireu el poema de Benedetti Windows 98-. Fiquem l'exemple del futbol i la poesia. Què tenen a veure? Doncs hi ha poetes que són autèntics forofos del futbol, altres que hi fan poesies sobre el futbol, altres que els agrada la poesia i també el futbol però ni juguen ni escriuen, altres que tan sols els agrada el futbol i necessitarien un poc de poesia... de tot hi ha un poc barrejat.

Us invitem a llegir aquests dos poemes sobre el fútbol: el primer és de la poeta peruana Blanca Varela, el segon del poeta argentí Daniel Adrián Madeiro.

Fútbol
Juega con la tierra
como con una pelota.
Báilala,
estréllala,
reviéntala.
No es sino eso la tierra
Tú en el jardín
Mi guardavallas,
Mi espantapájaros,
Mi Atila, mi niño
La tierra entre tus pies
Gira como nunca
Prodigiosamente bella

Fútbol
En una cancha inmensa, de pastos siempre verdes,
veintidós se preparan para la competencia
y tiñen de colores el monótono césped
con sus vivas casacas. La pelota está quieta

Un juez serio, de negro, en el centro del campo,
mira a los jugadores y a sus dos asistentes,
sincroniza relojes, pita fuerte el silbato.
En las tribunas cantan. La pelota se mueve.

Del medio campo parte un pase al área chica,
recibe el delantero que queda frente al arco,
sus nervios lo traicionan; el arco se le achica;
patea y la pelota va sobre el travesaño.

Las hinchadas disputan la primacía en cantos.
En la cancha se suda, se corre y gambetea;
los rivales se esfuerzan por conquistar un tanto;
un cuatro traba a un nueve. La pelota va afuera.

Mas tras la tensa espera la algarabía explota,
el balón cayó exacto sobre el virtuoso pie
que hace gritar el gol, porque ya la pelota
evadió los tres palos y se estrelló en la red.

La il·lustració és de Alicia Toscano.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

He aprofitat el campionat de futbol d'Amèrica per a recitar aquests poemes al meus fills. Qualsevol ocasió es bona, com tu dius.

Jordi Porrate, Barna.

Anònim ha dit...

I jo ficant-me boig buscant poemes de futbol (per cert que sempre m'apareixia el mateix poema, uno que tu no has ficat i que és dolent de debò) i ara, buscant endevinalles me'ls trobo. Aquests dos poemes si que m'agradin.

Gràcies, Salvia. Estem en contacte per e-mail.

Pablo Hieronimo Bastida, un català a Aragò

Anònim ha dit...

quina merda