30.3.18

Crucifixión, un poema de García Lorca para el Viernes Santo

Manuscrit original de Crucifixión, de Federico García Lorca-

Crucifixión

La luna pudo detenerse al fin por la curva blanquísima de los caballos.
Un rayo de luz violeta que se escapaba de la herida
proyectó en el cielo el instante de la circuncisión de un niño muerto.

La sangre bajaba por el monte y los ángeles la buscaban,
pero los cálices eran de viento y al fin llenaba los zapatos.
Cojos perros fumaban sus pipas y un olor de cuero caliente
ponía grises los labios redondos de los que vomitaban en las esquinas.
Y llegaban largos alaridos por el Sur de la noche seca.
Era que la luna quemaba con sus bujías el falo de los caballos.
Un sastre especialista en púrpura
había encerrado a tres santas mujeres
y les enseñaba una calavera por los vidrios de la ventana.
Las tres en el arrabal rodeaban a un camello blanco,
que lloraba porque al alba
tenía que pasar sin remedio por el ojo de una aguja.
¡Oh cruz! ¡Oh clavos! ¡Oh espina!
¡Oh espina clavada en el hueso hasta que se oxiden los planetas!
Como nadie volvía la cabeza, el cielo pudo desnudarse.
Entonces se oyó la gran voz y los fariseos dijeron:
Esa maldita vaca tiene las tetas llenas de leche.
La muchedumbre cerraba las puertas
y la lluvia bajaba por las calles decidida a mojar el corazón
mientras la tarde se puso turbia de latidos y leñadores
y la oscura ciudad agonizaba bajo el martillo de los carpinteros.

Esa maldita vaca
tiene las tetas llenas de perdigones,
dijeron los fariseos.
Pero la sangre mojó sus pies y los espíritus inmundos
estrellaban ampollas de laguna sobre las paredes del templo.
Se supo el momento preciso de la salvación de nuestra vida.
Porque la luna lavó con agua
las quemaduras de los caballos
y no la niña viva que callaron en la arena.
Entonces salieron los fríos cantando sus canciones
y las ranas encendieron sus lumbres en la doble orilla del río.
Esa maldita vaca, maldita, maldita, maldita
no nos dejará dormir, dijeron los fariseos,
y se alejaron a sus casas por el tumulto de la calle
dando empujones a los borrachos y escupiendo sal de los sacrificios
mientras la sangre los seguía con un balido de cordero.

Fue entonces
y la tierra despertó arrojando temblorosos ríos de polilla.

27.3.18

Primavera de poesia


Sembla que la primavera ve enguany d'amagat. S'ha colat per la porta amb l'abric de l'hivern, però aviat la podrem gaudir amb tot el seu esplendor. Benvinguda primavera, llevat ja l'abric! T'ajudem amb la poesia...

La primavera

La primavera és encesa
de sol i cuques de llum.
Ve la flor del taronger
i s'emporta la tristesa
cel amunt
per un carrer
tot empedrat de perfum.

La il·lustració és de Komako Sakai.

25.3.18

Diumenge de Rams, amb la palma i la poesia

Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans.

Diumenge de Rams


Dia de la palma,
diumenge de Rams,
jornada de festa
a pobles i ciutats.
Rosaris de sucre,
i onades de vida,
llorer perfumat,
rams verds a les mans.
Migdia brillant,
diumenge de Rams.

24.3.18

Cosas del viento, cosas de la poesía


Encetada la primavera i sembla que el temps no ha canviat. Bufa un fort i fred vent que fa ballar fins i tot les paraules. Bufa fort el vent i és el de la poesia... 

Cosas del viento
(Rosa María Rey)

Se hamaca y hamaca, el viento.
(Trigo con trigo, trigal.)

Canta que te canta, el viento.
(Caña con caña, cañaveral.)

Se duerme y sueña, el viento.
(Sauze con sauze, sauzal.)

Quién sabe qué soñará.

Il·lustració d'Anne Laval.

21.3.18

Poesia: poema multilíngüe, de Marc Granell, per celebrar el Dia de la Poesia


Un any més l'Institució de les Lletres Catalanes celebra el Dia Mundial de la Poesia amb encarregant-li a un autor/a un poema que és traduït a nombroses llengües, mostrant la riquesa mundial de la poesia en un joc de tornaveu poètic de gran extensió territorial. Aquest any el poeta és el valencià Marc Granell amb el seu poema Poesia.

La poesia

És el foc i és la neu, és la tristesa
i és el crit que desperta l’alegria
i ens fa llum les tenebres que habitàvem
com un costum antic d’àngels caiguts.

És el pont i és el riu, és la memòria
que obri escletxes de mel en la ferida
fonda i roent que ens cava precipicis
insalvables al bell mig de les venes.

És la mar i és la senda, és el desig
que crea com cap déu futurs més savis
i funda uns altres mons que es fan possibles
si el cant esquinça vels i fon les ombres.

Podeu llegir el poema en moltes llengües punxant ací.

La fotografia és d'Agatha Katzensprung.

Dia de la Poesia: VivimVersos / Día de la Poesía: VivimosVersos


Hui és la festa de la POESIA! Estrenem poemes, estrenem versos, estrenem vida. En este Dia Mundial de la Poesia / Día Mundial de la Poesía volem compartir amb tots els lectors/es del blog dos preciosos poemes, en castellà i català, que giren al voltant de la poesia. Versos que s'han perdut i els he trobat, versos que són cor d'infant i paraula primera. Poemes i versos que bufent al vent per a que s'enlairen entre els cabells de xiquets/es i joves, de pares i mestres, per a que juguen i visquen ben a dins del seu cor, del nostre cor. 

Bon día, poesia!!!

¡Un poema se ha perdido!
(Mª Rosa Serdio)

Se me ha perdido un poema
que acababa de estrenar.
Yo lo busco y lo rebusco
y el poema ¡ya no está!
Abro el archivo y no veo
el título en su lugar.
Se me ha perdido un poema
que me recorría el alma...
Ahora acabo de mirar
y ya no veo las nubes
ni las algas ni la mar
de las que el poema hablaba.
Tampoco escucho el murmullo
del manantial al brotar
ni el pájaro que abría el día
está subido al peral.
¿En qué archivo se ha metido
que no para de jugar?
Por si alguien lo encontrase...
¿Podría echarlo a volar?



P O E S I A

Sis lletres que poden escriure una vida.
Sis mans que s’agafen amb confiança i tendresa.
La carícia primera d’un desig primer
que creix i edifica.

La remor dels teus dubtes
feta niu de certesa
que incendia avingudes
que abans foren de conformitat.
Poesia, lluna que crema,
camí de l’alba,
cor d’infant i veu primera.

Les il·lustracions són d'Angela Marchetti.

20.3.18

Els contacontes: Dia Internacional de la Narració Oral / Los cuentacuentos: Día Internacional de la Narración Oral


Hui, 20 de març, celebrem el Dia Internacional de la Narració Oral i ho celebrem amb un xicotet homenatge poètic i il·lustrat, amb els versos de Carles Cano i la il·lustració de Pablo Pino. Recordeu, els primers i més importants narradors orals som els pares, els que dia a dia omplim amb la nostra paraula el fantàstic imaginari infantil. Cada dia... un conte i un poemeta.

Els contacontes
(Carles Cano)

Quin ofici tan bonic
el de contador de contes
quan diuen: "Això va anar i era..."
s'obrin totes les portes.
Fan entrar fades i bruixes,
monstres, prínceps i dracs.
Són gent franca i són gent lliure,
tot ho fan amb la veu. Són mags.

*

Los cuentacuentos
(Carlos Cano)

Que oficio tan hermoso
el de contador de cuentos
cuando dicen: "Érase una vez..."
se abren todas las puertas.
Hacen pasar hadas y brujas,
monstruos, príncipes, dragones.
Son gente franca, gente libre,
todo lo hacen con la voz. Son magos.

14.3.18

A les Falles, poema de Carles Cano


Ja tenim les falles un any més ací. Les falles, amb el seu to satíric i crític, ens fa veure la realitat del nostre voltant amb molt bon humor. Enguany, a més, hi ha una iniciativa que ens encanta: Llegim falles, promocionant la lectura per mig de les falles.

FULL – Fundació pel Llibre i la Lectura i la Delegació de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València han donat a conèixer els guanyadors dels Premis #llegimfalles 2018 als millors ninots infantils relacionats amb el llibre i la lectura de l’Exposició del Ninot 2018 de la ciutat de València.
En la categoria de votació popular la guanyadora ha estat la falla Ausiàs March Na Robella, amb 1.344 punts. El ninot triat ha sigut el més votat a les xarxes socials d’entre totes les fotografies publicades a les xarxes de @FundacióFULL, a l’Exposició del Ninot de València. La figura, obra de Víctor Navarro Granero, s’ha situat per davant tant a Facebook com a Instagram; solament el ninot de la falla Músic Gomis ha obtés més punts a Twitter, amb 79 punts.
En la categoria de jurat, el premi ha anat a parar a la falla Ribera-Convent de Santa Clara, obra dels artistes Ceballos i Sanabria, que han representat els universals Tirant i Carmesina. El jurat ha estat format per Rosella Valor, com a representant de FULL – Fundació pel Llibre i la Lectura; José Luís Marín, per l’Ajuntament de València; Imma Guerrero, vicepresidenta de Cultura i Documentació de la Junta Central Fallera; Raül Martínez, «Chuky», artista fallera i directiva del Gremi d’Artistes Fallers.

A més, estan els llibrets de les falles, plens de poesia. Falles, poesia i lectura... quin triangle més festiu i cultural.

Us fiquem el pregó de Carles Cano, Ambaixador de la Lectura 2018, gran escriptor i bon amic. Què visquen les Falles!!!

A la Falla
(Carles Cano)

No et pariren per al compliment i l’afalac;
en el teu esperit no cap l’adulació.
Nasqueres per avivar les consciències,
per a provocar la crítica i la reflexió,
per fer aparèixer el somriure
i despertar el pensament, la raó.
A voltes, amb un traç dur, mordaç,
amb el sarcasme més feridor.
Altres, amb la subtilesa, l’encís,
la ironia, l’elegància i la finor.
Sempre amb l’enginy i la gràcia,
allò que s’adreça directe al cor.
Gràcia dels qui mantenen la flama
amb el major talent i la il·lusió
I no obliden l’essència de la festa
posant en ella, en tu, tota la passió.

13.3.18

Tractat d'adagis i refranys valencians i pràctica per a escriure amb perfecció la llengua valenciana (1733)


Buscant per internet refranys per elaborar un nou post hem trobat aquest tractat paremiològic de finals del segle XVIII:  Tractat d'adagis i refranys valencians i pràctica per a escriure amb perfecció la llengua valenciana, escrit per Carles Ros (1703-1773) i publicat en 1733 -la portada superior pertany a la tercera edició- per Josep Estevan. En un segle en que se'ns imposà el castellà com a llengua obligatòria, Carles Ros volgué  defensar l'ús de la llengua pròpia entre els valencians.

El llibre està digitalitzat i el podem llegir gratuïtament. És ben curiós. Doneu-li una ullada!

8.3.18

Dia de la Dona 2018: poemes en veu de dona / Día de la Mujer 2018: poemas en voz de mujer


En veu de dona, paraules de dona per a dones i homes, poemes que ens defineixen, que ens expressen en femení. En el Dia de la Dona donem pas a tres dones poetes, donem pas a la sensibilitat i la reivindicació per la igualdat i la justicia, donem pas a la paraula que ens acotxa i en empodera per lluitar i tirar endavant, totes juntes, tots junts.

Ama de casa
(Alicia Salinas)

Cocer la masa, excusa
para golpearla antes, retorcerla
como al cuello de la gallina sacrificada,
a la trenza de una hija pequeña.

Cocer la masa, epílogo
de mazazos que derraman harina
en toda la alacena. Marcas dejan,
como las caricias del hombre de la casa.

Cocerla y ver su forma
henchiéndose caliente, torturada
por perder su condición de cosa cruda.

Por la tarde, servirla en un plato con flores
pintadas en la losa blanca. El té
hirviente sobre el mantel de lino.

Y que admiren mis serenos modos
de revolver
con la cuchara el azúcar.


Quan la vida treu les urpes
esprem les dies
redecora la teua ànima
pinta de colors la rutina
amara't de somnis


Agua
(Ángela García)

Me pides que hable
Pero no puedo detenerme,
Sólo sé moverme cambiar correr
ascender o caer.

A veces estoy en lo secreto
recogida en la entraña muda
debajo del desierto.

No soy historia soy siempre instante:
Bonanza.

Les il·lustracions són d'Irrimarra.

7.3.18

Las Sinsombrero: web de les dones de la Generació del 27


Amb el terme Generació del 27 es coneix al que segurament és el grup de literats i artistes més influents i coneguts de la cultura espanyola. El seu llegat és àmpliament conegut sempre que parlem d'ells. Però què passa amb elles? ¿És que potser no hi havia dones?

Res més lluny de la realitat. Dins el Grup del 27 van existir, van crear i van triomfar una generació de dones pintores, poetes, novel·listes, il·lustradores, escultores i pensadores, d'immens talent que no només van gaudir en el seu temps d'èxit nacional i internacional, sinó que a través del seu art i activisme van desafiar i canviar les normes socials i culturals de l'Espanya dels anys 20 i 30.

No quiero saber nada...
Ni de esa luz incierta
que retrocede vaga
ni de esa nube limpia
con perfiles de cuento.
Tampoco del magnolio
que quizá aún perfume
con su nieve insitente...
No saber, no soñar,
pero inventarlo todo

Grans dones amb un pes important dins de la nostra cultura però que la història de la literatura ha deixat, la majoria de vegades, en l'oblid, invisibilizant-les. Escriptores com Ernestina de Champourcín, María Teresa León, Concha Méndez, Maruja Mallo, María Zambrano, Rosa Chacel, Cristina de Arteaga, Josefina de la Torre i Marga Gil Roësset. 

Són les Sinsombrero i des de fa un temps van visibilitzant-se. Hi ha una web en la que podem trobar informació sobre elles i la seua obra Las Sinsombrero, que us invitem a llegir i difondre. Trenquem la gran injustícia que suposa anular el treball de les dones, en qualsevol camp,

D'entre elles us invitem a apropar-se i llegir l'obra de Marga Gil Roësset, artista avanguardista, enamorada d'un impossible. Escultora, il·lustradora i poeta, de família d'artistes.


Tengo bastante miedo
parece que tengo que morirme triste
sin beso, ni corazón de voz de plata, ni versos
¡ay! imaginar
siempre imaginar
yo no sé si en este momento
sabré engañarme aún
o me moriré de pena.

Anem, doncs, ficant a les dones en el lloc que les correspon, donant-les el mèrit que han tingut i tenen. Visibilitzem-les.

4.3.18

Me habían dicho que no existía: poesía en voz de mujer



Me habían dicho que no existía

Me habían dicho que no hablara
Me habían dicho que no era buena
Me habían dicho que no valía
Que el amor no existía
Y que los golpes me los buscaba.
Me habían dicho que no preguntara
Que no soñara
Que no aguantara
Que las mujeres no pensaban
Que mi destino era la casa, la cama y la rabia
Me habían dicho que no podía
Que no debía
Que me quemaría
Que me odiarían
Y yo les creí
Y yo lo permití
Y yo lo cambié.

La il·lustració és d'Elena Papadimitriou.

La festa del vent i de la poesia: març ventós i joganer


Vent de març, fort i amb tempesta. Vent joganer, sense adonar-se'n de la seua pròpia força. Què fa, voleu jugar amb ell? Anem-hi a la festa del vent!

La festa del vent

Sabeu qui ha passat corrent
i ha trucat a la finestra tan esvalotat?
El vent. És que fa tard; va a una festa;
diu que vol que vagi amb ell.
Jo no estic per ballaruga;
ell és lleuger com el fum,
jo tinc la passa feixuga.
Diu que balla pels sembrats
i entre flors de tota mena.
Jo, ho aixafaria tot...
i em faria molta pena.


Les il·lustracions són d'Anna Chernyshova.

3.3.18

Cóm és fa la carrera de poetessa? / Cómo se hace la carrera de poeta?


Dia 3 de març, tercer poema de dones i... sobre dones. Parlem de poesia.

La carrera de poeta la hice sin saberlo
en la universidad de vivir.
No tengo ni idea de la nota
que obtuve en su momento
y hoy tampoco sé si aprobaré.

El resultado es raro, eso sí,

me nacen besos con hayas dentro
y ando plantándolos por la noche,
casi a escondidas,
para evitar ser detenida por loca.


2.3.18

Llops, un poema de Mireia Calafell



El segon poema, per aquest mes tan poètic i femení, fa referència al llop, aquest animal que apareix als contes clàssics i que ara -tot tan políticament correcte- volem eliminar o fer passar per bo. Els llops estan aquí, sempre a l'aguait, encara que es camuflin o res disfressen, i s'empaiten a les àvies i a les Caputxetes sense cap empatx, amb salvatgisme.


Llops



“Un llop
que no sembla
un llop
entra a una casa
toc-toc
devora l’àvia
o la fa fora
de casa,
de casa seva
a la pobra àvia.”

No tinguis por,
és sols un conte.
Res d’això passa,
un conte i prou
–em repetíeu.

Però mai,
mai no us vaig creure.

I ara les notícies
em donen la raó.

La il·lustració és de Made Balbat.

1.3.18

Yo quisiera ser niña: poema d'Eunice Odio... en veu de dona




Encetem març i ho fem, com altres anys, amb poemes de dones sobre les dones, intentant ficar un granet de sorra en la visibilització de les poetes, tantes i tan bones com hi ha i tan poc conegudes. Comencem amb uns versos d'Eunice Odio, poeta costa-riquenya, que ens parla de la feminitat des de la infància, des dels records, des de l'enyor i l'esperança.

Yo quisiera ser niña
(Eunice Odio)

Yo quisiera ser niña

para acoplar las nubes a distancia
(Claudicadoras altas de la forma),

Para ir a la alegría por lo pequeño
y preguntar,
como quien no lo sabe
el color de las hojas
¿Cómo era?

Para ignorar lo verde,
el verde mar,

la respuesta salobre del ocaso en retirada,
tímido gotear de los luceros
en el muro vecino.



Ser niña
que cayera de pronto
dentro de un tren con ángeles,
que llegaban así, de vacaciones
a correr un poquito por las uvas,
o por nocturnos
fugados de otras noches
de geometrías más altas.



Pero ya, ¿que he de ser?
Si me han nacido estos ojos tan grandes,
y esos rubios quereres de soslayo.

Cómo voy a ser ya
esa que quiero yo
niña de verdes,
niña vencida de contemplaciones,
cayendo de sí misma sonrosada,
... si me dolió muchísimo decir
para alcanzar de nuevo la palabra
que se iba,
escapada saeta de mi carne,

y me ha dolido mucho amar a trechos
impenitente y sola,
y hablar de cosas inacabadas,
tinas cosas de niños,
de candor disimulado,
o de simples abejas,
enyugadas a rosarios tristes.

O estar llena de esos repentes
que me cambian el mundo a gran distancia,

Cómo voy a ser ya,
niña en tumulto,
Forma mudable y pura,
o simplemente, niña a la ligera,
divergente en colores
y apta para el adiós
a toda hora.


Les il·lustracions són d'Ikumi Nakada.

28.2.18

Adiós a la luna de Febrero, fría y poética / Adéu a la lluna de febrer, freda i poètica


S'acomiadem de febrer, un més enamorat i carnavaler, que ens ha portat molt de fred. Adéu a l'hivern doncs... en març ja ve la primavera. Adéu al mes més curt de l'any, adéu amb poesia.

Luna de Febrero

Al final,,,
                      se va Febrero
        ¡y el ciprés ya pajarea!
      La orilla del río bulle
                   de prímulas
                                        y sorpresas.
Toda el agua
           baja nieve
                       y sonríe
                                      satisfecha.
Limpio el corazón
                 y el aire...
¡se anuncia la primavera!
Un caminante se para
       y la luna
                  está 
                                    perfecta.

La il·lustració és d'Hon Lam Chow.

27.2.18

Cocinando un poema: entre fogones y versos / Cuinant un poema... el cuiner real


Sembla que el cuiner hui ens farà un menú ideal i reial. I és que al regne de Noséon, allà per on viuen els personatges dels contes, es menja molt malament, així que... amb el davantal ben ficat i la gorra al cap s'ha ficat entre fogons i aquest és el resultat: un poema entre peroles ben cuinat.

El cocinero real

Viene hoy a este lugar
un cocinero real,
a la princesa y a los reyes
les hará un menú especial.

Serafín, el cocinero,
hace compras de mañana,
frutas frescas y verduras
para hacer comida sana.

La princesa Catalina
tiene mucho que aprender,
solo come golosinas
y eso ¡no puede ser!

Serafín en la cocina
no para de trabajar,
pela patatas, verduras
y un pollo comienza a asar.

El postre es flan casero,
y el zumo ya está exprimido,
A Serafín cocinar,
le resulta divertido.

Los reyes y la princesa
hoy se van a alimentar
con patatas, pollo al horno
y flan casero, ¡Qué manjar!

La il·lustració és de Rofusz Kinga,

22.2.18

Nana de los dientes de leche, de Ramón Iván Suárez Caamal


Per aquests dijous compartim poesia per als més menudets de la casa. Versos per a bebès i si li posem música tenim una cançó de bressol. Són les primeres passades en la poesia, de la mà dels pares, amb la veu reconfortant, dolça i protectora de qui més els estima que donen pas al descans i als somnis.

Nana de los dientes de leche

Te han salido apenas
cuatro o cinco dientes;
pide otro a la luna
de cuarto creciente.

Almohadín de lino,
almohadón de lana,
la luna es la nana
que a la cuna vino.

Lana, luna, lino
de cuarto menguante
trajo un elefante
que mece la cuna.

Luna, lino, lana,
a la que más quiero
le trajo un cordero
esta linda nana.

Lino, luna llena:
duérmase cordero,
elefante y nena.

La il·lustració és d'Ada Breedveld.

18.2.18

Conta'm un conte / Cuéntame un cuento... te lo digo en verso


A qui no li agrada que li conten contes? Contes pel matí, per a despertar-se; pel migdia, per acompanyar el dinar; per la vesprada, per berenar junts; per la nit, abans de dormir. Contes i poemes per créixer i alimentar la imaginació.

Em contes un conte? Això diu també el poema d'Antonio García Teijeiro.

Cuéntame un cuento
que quiero cerrar los ojos
y quiero que calle el viento.
Cuéntame un cuento
que tenga dos mil colores
para pintar los lamentos.
Cuéntame un cuento
o dos o tres o cuarenta,
setenta y cinco o quinientos.
La il·lustració és de Suzanne Beaky.

16.2.18

Los pensamientos son aves extrañas, a veces vuelan -cargados de poesía-


Viven en mi cabeza,
pájaros libres de plumas doradas ...
Los pensamientos son aves extrañas,
a veces vuelan y no saben volver.

Tienen sus nidos en las ramas más altas,
a veces se pierden y no saben volver…
Vuelan y se van, vuelan y se van,
vuelan y se van, vuelan y se van.

Vuelan el cielo buscando mas cielo
a veces se pierden y no saben volver…

Vuelan y se van, vuelan y se van,
vuelan y se van, vuelan y se van
Se van, se van, vuelan y se van,
se pierden y se van, vuelan y se van.

13.2.18

Diríem que amor... definint l'amor amb la poesia de Joan Josep Roca Labèrnia


Diríem que amor

Diríem que amor és greu esdevenir,
anar desxifrant enmig de silencis,
provar d'escalar els castells més regis
per tal d'aturar enmig de l'encís.
Tot d'una, badar i sentir-se estèril
o saltar muntanyes enormes, distants,
escriure en els arbres missatges profans
i saber-se noble, venturós i dèbil.
És entrar i sortir, sense massa ganes,
en coves pregones a cercar els llums
per tal de saber on regna la pau.
Amor és trobar el blanc en el blau
recórrer una cambra plena d'embalums
per triar, confós, les dolces paraules.

La il·lustració és d`Yun Mi Lee.

11.2.18

Definiendo el amor: poesía de Quevedo


El món de la poesia està ple de poemes d'amor. Però, què és l'amor? No anem a contrastar la multitud de definicions que hi té. Millor deixar que un gran i clàssic poeta ens done la seua definició:

Definiendo el amor

Es hielo abrasador, es fuego helado,
es herida, que duele y no se siente,
es un soñado bien, un mal presente,
es un breve descanso muy cansado.
Es un descuido, que nos da cuidado,
un cobarde, con nombre de valiente,
un andar solitario entre la gente,
un amar solamente ser amado.
Es una libertad encarcelada,
que dura hasta el postrero paroxismo,
enfermedad que crece si es curada.
Éste es el niño Amor, éste es tu abismo:
mirad cuál amistad tendrá con nada,
el que en todo es contrario de sí mismo. 

La il·lustració és d'Abdalieva Akzhan.

9.2.18

Dites populars i refranys sobre el fred: l'hivern fred al nostre folklore

Xocolate calentet, combat el fred -il·lustració d'Ana Varela-


Una hivern a casa, aviat es passa.

Estem a l'hivern ben avançat, però justament ara és quan està fent més fres. Hem anat pujant al blog diferents dites i refranys sobre l'hivern, però hui volem fer una selecció especial sobre el "fred". Per als agricultors el fred té contradiccions interessants, en funció d'on es viu i què es sembra. Per a nosaltres, urbanites majoritàriament, el fred té menys conseqüències i tan sols se n'adonem quan les inclemències meteorològiques són extremes.

Abriguem-se bé que encara ens resten molts dies de fred. Mentrestant podem gaudir d'altres refranys que en aquest mes us interessaran: refranys sobre l'amor, refranys de Carnestoltes, refranys de la Quaresma i refranys  del mes de febrer.

Bon i refranyer mes de fred.

Refranys del fred hivernal


A l'hivern el millor amic és un bon abric
A l'octubre, la llana creix i el fred neix
A la Candelera, si el fred no li va davant, li va darrere (2 febrer)
A la primavera d'hivern, tremola el malalt
A Nadal, fred com cal
A partir de la Concepció, plou, neva i fa fred redó
A primers de novembre, el teu foc ja el pots encendre
A sant Andreu tota mosca morta és
A sant Jordiet, creix el dia i el fred
A tres coses renuncia els sastre [o frares]: fam, sed i fred
Abril, abrilet al migdia calor i al vespre fred
Agafar una fredorada
Al gener tanca la porta i encén el braser
Alacant de la punyeta, que al fred li diuen frescoreta
Amb pa sobrassada i vi, el fred és bo de sofrir
Amb roba i bons aliments, el fred es torna calent
Any de fred tardà res no farà
Any de fred, mal pels pobres
Any sec, any fred
Arpat de fred
Bones són les nevades quan mantenen les gelades
Calor en febrer? En Pasqua tremolaré
Caminant se'n va el fred
Candelera clara, fred farà encara
Cap d'any gelat, any de molt blat
Capa esquerdada no guarda el fred
Carnaval gelat, espiga granada
Cel rogenc, senyal de fred
Com més fred és el gener, més suc dóna el taronger
Cruixir [o petar] de dents
De por i de fred, qui més se'n posa, més n'admet
Desembre ben fred, bon any i ben esplet
Desembre tremolant, bon gener i millor any
Déu ens guarde de freds tardans, i de frares i capellans
Dia creixent, fred naixent
Diu el pinsà: quan ve l'octubre, quin fred farà
El febrer, passat prop del braser
El foc de casa refreda
El fred cabal, un mes abans i un mes després de Nadal
El fred és l'enemic del pit
El fred esmola les dents
El fred i el gel no es queden al cel
El fred mata moltes abelles, però no totes elles.
El fred no se'l mengen les rates
El fred pel desembre es fica dins, pel gener s'hi asseu i pel febrer va amb la pala al coll i el treu.
El fred porta prunyons, i la calor suors
El que atura el fred atura la calor
El rebost tindré replet, i vinga aigua i fred
Ell a fer fred, natros a tremolar; vorem qui guanyarà
Els Sants del gener porten capa i barret
En abril, no te lleves fil
En febrer fica't la bufanda que fa fred

Un hivern a casa, aviat es passa -il·lustració de Magdalina Dianova-

En gener no es trau el morro al carrer
En gener no et lleves la capa ni el barret
En gener ves amb compte amb el fred
En l’hivern no hi ha millor amic que una bona capa i un abric
En març, mai surt la vella de la vora del foc
En temps de fred el gat busca el cendrer
Entre Sant Antoni i Sant Sebastià, més fred que entre tot l'any fa
Estar gelat com un canelobre
Estar gelat com un poll
Estar més gelat que un gel
Estar més gelat que un marbre
Estar mes gelat que un pa rallat
Estar més gelat que un tito
Estar mes gelat que un rave
Estara cagat de fred
Fa fred de valent
Fa un fred que pela
Febrer, febreret, set capes i un barret
Fer un fred de mil dimonis
Fer un fred que aixeca les pedres
Fer un fred que gela
Fer un fred que glaça el pensament
Fer un fred que glaça la cua dels gossos
Fer un fred que pela els sants
Fer un fred que pela les canyes
Fer un fred que rau
Fer un fred que talla la cara
Fer un fred que trepana
Fer un matí de diana
Fred d'hivern i calor d'estiu, la salut reviu
Fred de febrer, pitjor que el de gener
Fred d’abril, gelat i subtil
Fred i neu, per Sant Andreu
Fred i pluja farà, ja que l'aranya ens ve a visitar.
Fred negre
Fred pel maig, poc i tard
Fred per l’altura, aigua segura
Fred segur no mata ningú
Fredeluga per l'octubre, neu segura
Fredeluga primerenca, llarga hivernada assegurada
Gelada tapada, freda és la diada
Gelades en març, plogudes en maig
Gelat com el nas d'un gos
Gelat com la neu
Gener abeurat, febrer gelat
Gener fredolic entra xuplant-se els dits
Gener sense gel, any de mel
Guarda llenya al llenyer per quan arribe febrer
Hivern de gelades, molt gra i poca palla
L'abrilet, encara és fred
L'any fred, pateix el pobret
L'Encarnació, la darrera gelor
L'hivern vertader, pels Reis el fred primer
L'octubre fred, mata el cuquet
La Candelera, la neu espera; si ja ha nevat, l’hivern ja ha passat; si no ha nevat, ja nevarà
Les nits del gener les més clares i les més fredes de l'any solen ser
Les sopes i el sol a l'hivern donen consol
Llevant fred l'aigua escomet.
Lluna lluent, fred i vent
Malaltia porta fred
Marinada sobregelada, pluja o nevada
Mes de gener, mes de geler
 
Gelat com la neu -il·lustració d'Ian Joven-

Neu a la muntanya, fred a la plana
Neu canenca, fred segur
Passar més fred que un gos xicotet
Pel desembre el fred o el vent fan tremolar el més valent
Pel desembre es gelen les canyes i es torren les castanyes
Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades
Pel febrer, busca l’ombra el llebrer, però no tot el mes sencer
Pel gener, es gela l'aigua en el pitxer
Pel gener, fred en el carrer
Pel gener, generet, minva el mar i puja el fred
Pelar-se de fred
Per la Candelera, la gran nevera
Per la Concepció fa el fred major
Per sant Agnés i sant Fruitós, el fred més rigorós
Per sant Antoni, fa un fred del dimoni
Per sant Benet, molta neu i molt de fred
Per sant Clement, apreta el fred de calent
Per sant Climent, el fred reganya les dents
Per sant Mamet, el darrer fred
Per sant Martí, el fred és al camí
Per sant Sebastià fa un fred que no es pot aguantar
Per sant Silvestre, agafa la capa i ves-te'n
Per sant Simó, mor la mosca i el moscó
Per sant Tomàs, el fred al nas
Per sant Vicent, el fred arriba a les dents
Per santa Caterina, el fred entra a la cuina
Per sant. Iscle, el fred xiscla
Per Tots Sants, capes i guants
Pluges amb gelades fan bones anyades
Quan baixa el tord, el fred és fort
Quan canta el mussol pel gener, és que encara fred molt rigorós ha de fer
Quan el gat gira la cua al foc, senyal de fred
Quan fa fred, val més una gorra que un barret
Quina rasca que hi fa
Sant Antoni del porquet, és el primer mes del fred
Sant Antoni el gela, Sant Vicenç el mata i la Candelera l'enterra
Sant Pancraç, se n'emporta el darrer glaç
Si a l'octubre fa bon fred, abriga
Si el mestral bufa fred vara el bastiment i espera abrigadet
Si gela pel gener, molta pluja pel febrer
Si l'octubre fos molt fred, l'any que ve no hi haurà cuquets
Si la Candelera neva o vol nevar, l'hivern per començar
Si pel maig el fred és viu, s'espera un bon estiu
Si vols estar bo, porta la roba del fred, quan fa calor
Tant baixa el gel, baixa la neu
Temps fred i mullat els bons posa malalts
Trons en març, fred en maig
Val més foc i fum que fred tot sol