La vida és un bosc on trobem fulles de poesia

La vida és un bosc on trobem la poesia -il. Toni Demuro-

Els arbres
(Jacques Prévert)

Quan la vida és un bosc,
cada dia és un arbre;
quan la vida és un arbre,
cada dia és una branca;
quan la vida és una branca,
cada dia és una fulla.

The Haiku Guys: el negoci d'escriure haikus o els negocis amb poesia

Qui ha dit que això d'escriure poesia és per a morir-se de fam? És pot convertir la poesia en un negoci? Doncs sembla que si. En esta època de crisis necessitem poesia, més que mai, i surten projectes molt curiosos, com The Haiku Guy.

Lisa Markuson, Erick Szentmiklosy i Daniel Zaltsman són els creadors de The Haiku Guys, una empresa fundada amb els objectius d'escriure haikus per a totes les persones del món. I, encara que això sembla massa ambiciós, The Haiku Guys són contractats regularment per escriure poemes en esdeveniments. En l'últim any han assistit a gales de recaptació de fons, obertures de botigues de vins, nits de cinema, casaments i una infinitat d'altres esdeveniments. Entre els seus clients corporatius es troben Bloomberg, Google, Barnes & Noble, Steve Madden i JP Morgan.

El que fan en un esdeveniment és seure darrere d'un rètol que diu "Free Haiku" (Haiku gratuït) i, amb una màquina d'escriure, redacten per als assistents els poemes que són lliurats en elegants trossos de paper, segons el tema indicat o l'estat d'ànim de qui se'ls demana.

La idea d'establir la poesia com un model de negoci va sorgir per accident, quan Szentmiklosy i Zaltsman tractaven de realitzar una sèrie d'entrevistes sobre l'esperit empresarial. I per fer-ho més atractiu, es van asseure en una taula amb un cartell similar al que ara fan servir en els esdeveniments que assisteixen. El que no sabien és que acabaven de descobrir el seu model de negoci, ja que una setmana després els van demanar assistir a un esdeveniment de ioga. Pel que es van posar d'acord amb Markuson, una artista de performance que utilitza màquines d'escriure i poesia en totes les seves peces.

Cobren entre 200 i 250 dòlars per hora i, de vegades, assisteixen fins a sis esdeveniments a la setmana. I, de fet, el seu negoci està creixent tan ràpid que han començat a contractar poetes per cobrir la demanda.

 

Un negoci ben curiós, com podeu comprovar. Haikus a comanda... segur que per prompte veurem una iniciativa com aquesta per ací. El negoci de la poesia o la poesia en el negocis.

Dia de la Dona, 2015: 8 poetesses, 8 poemes / Día de la Mujer, 2015: 8 poetas, 8 poemas

Dia de la Dona: 365 dies de lluita per la igualtat -Anatoly Ivanov, il.-

Volem celebrar aquest 8 de març de 2015, Dia de la Dona, amb 8 poemes de 8 poetesses diferents, cadascuna d'un lloc diferent del món. Versos de dones, paraules en femení que universalitzen la poesia i els sentiments, des de diferents èpoques, en diferents indrets, però en una mateixa veu que clama contra la invisibilitat de la dona.

A totes, feliç i reivindicatiu Dia de la Dona.

Es necesario
revertir el hechizo.

Ese,
que borra a las mujeres
de los libros de historia,
de las esferas de poder,
de las antologías.

Ese,
que las encierra
entre cuatro paredes,
con solo
colocarles un anillo.
(Guisela López, Guatemala)

*

Deseo partir
Peinada de luna
Bajo el cielo errante

Todo mi cuerpo
En este otoño se siente
Crepúsculo en la lluvia

Tomando el fresco
sobre el puente
La luna y yo
Quedamos solas

En mi sombrero
En lejanas montañas
Sonido de hojas
(Tagami Kikusha-Ni, Japó)

*

Mi corazón es ardiente, como abrasador mi sol.
Grande también mi corazón, como África mi gran corazón.
Habitada de un gran corazón, más no puedo amar…
Amar a la tierra, amar a sus hijos.
Ser mujer, más no poder crear;
Crear, no sólo procrear.
Y, mujer africana, luchar.
Todavía luchar, para erguirse antes.
Luchar para borrar la huella de la bota que aplasta.
Señor!…luchar
Contra las prohibiciones, prejuicios, su peso.
Y, sin embargo!…
Seguir siendo Mujer africana, pero ganar la otra.
Crear, no sólo procrear.
Asumir su destino en el destino del mundo
Ndèye Coumba ( Senegal)

La lectura ens fa lliure -il. Antonio López-

Si jo tingués un veler
sortiria a pesca d’albes.
Encalçaria els estels
per posar-me’n arracades

Si jo tingués un veler,
totes les illes i platges
em serien avinents
per al somni i les besades

Si jo tingués un veler,
en cap port faria estada.
El món fora dintre seu,
ai amor, si tu hi anaves.
(Rosa Leveroni, Catalunya-Espanya)

*

Quisiera tener varias sonrisas de recambio
y un vasto repertorio de modos de expresarme. 
O bien con la palabra, o bien con la manera,
buscar el hábil gesto que pudiera escudarme…
Y al igual que en el gesto buscar en la mentira
diferentes disfraces, bien vestir el engaño;
y poder, sin conciencia, ir haciendo a las gentes,
con sutil maniobra, la caricia del daño.
Yo quisiera ¡y no puedo! ser como son los otros,
los que pueblan el mundo y se llaman humanos:
siempre el beso en el labio, ocultando los hechos
y al final… el lavarse tan tranquilo las manos.
(Concha Méndes, Madrid- Espanya)

*

Nací mujer
predestinada
al llanto
desde siempre
bebí palabras
sumergidas en sueños
en mis dos países
hubo muros que
aún quiero derribar
-botar piedras de siglos
no es fácil
para cuatro niñas
de cinco años -
en mis dos países
aprendí a amar
a las de mi piel
de mi voz
de mi cuerpo
de mis lenguas
nunca encontré
mi camino
lo sigo buscando
nací mujer
nací sola
crecí sola
sigo
sola
(Maya Rossana Cú Choc, Guatemala)

La lectura ens dona accés a l'autoformació permanent -il. Charles-Clos Olsommer-

¿Me recuerdas?
Soy la chica
de la piel oscura
y los zapatos gastados.
Soy la chica
con dientes cariados.
Soy la chica
negra de los dientes podridos
con el ojo herido
y la oreja destrozada.
Soy la chica
que sostiene a sus hijos,
cocina sus comidas,
barre sus patios,
lava sus ropas.
Oscura y pudriéndome
y herida, herida.
Yo daría
a la raza humana
tan sólo esperanza.
Soy la mujer
con la piel oscura bendecida.
Soy la mujer
con los dientes arreglados.
Soy la mujer
con el ojo sanado,
con la oreja que oye.
Soy la mujer: Oscura,
arreglada, curada,
que te escucha.
Yo daría
a la raza humana
tan sólo esperanza.
Soy la mujer
que ofrece dos flores
con raíces gemelas.
Justicia y Esperanza.
Comencemos.
(Alice Walker, Georgia-USA)

*

La cara de las revolucionarias de 1898
es solamente una cara de la mujer
–Tangdang Sora como una madre y enfermera,
Gabriela Silang en su caballo,
Teresa Magbanua en su uniforme –
una guerrillera furiosa en humo.
Pero había también mujeres de silencio
que día tras día cocinaron, limpiaron,
dieron a luz a infantes,
sufrieron en la noche
como la lluvia cae en la puesta del sol
invisibles en la historia,
soldados de la vida y no de la muerte.
Las filipinas de hoy
son más o menos
las revolucionarias de ayer. 
(Marra Patrícia Lanot, Filipinas)

Flor d'ametller, bandera de la primavera: poesia de Joan Maragall

Ametller en flor... anem acomiadant-se de l'estiu -pintures de Van Gogh-

Des del mes de febrer que estan florint els ametllers. La flor de l'ametller és tot un símbol de la proximitat de la primavera, una bandera natural i blanca que s'alça al camp contra el fred.

L'ametller

(Joan Maragall)

A mig aire de la serra

veig un ametller florit:

Déu te guard, bandera blanca,

dies ha que t'he delit!

Ets la pau que s'anuncia,

entre el sol, núvols i vents...

No ets encara el millor temps

prô en tens tota alegria.

El secret de la poesia es descobreix des de la infancia / El secreto de la poesía se descubre desde la infancia

Els poetes tenen un secret amagat, el secret de la vida en la poesia. Els xiquets i xiquetes poden descobrir-lo amb la mediació dels adults. Som nosaltres els responsables dels seus descobriments poètics: omplir les seues orelletes de versos juganers, des de ben menudets i, dia a dia, alimentar-los amb cullerades de poesia.

Dins de pocs dies celebrarem el Dia de la Dona, així que anirem penjant al blog diferents poemes de dones... li donem veu a les poetesses.

El secreto

(Denise Levertov)

Dos niñas descubren

el secreto de la vida

en un repentino verso de

poesía.

Yo que no conozco el

secreto escribí

el verso. Ellas

me dijeron

(a través de un tercero)

que lo habían descubierto

pero no qué era

ni siquiera

qué verso era. Sin duda

ahora, más de una semana

después, han olvidado

el secreto,

el verso, el nombre del

poema. Las amo

por encontrar lo que no

puedo encontrar,

y por amarme

por el verso que escribí,

y por olvidarlo

y así

mil veces, hasta que la muerte

las encuentre, puedan

descubrirlo otra vez, en otros

versos

en otros

hechos. Y por

querer conocerlo,

por

asumir que hay

tal secreto, sí,

por eso

sobre todo.

La il·lustració és de Lakhsmita Indira.           

Frío de marzo, calor de poesía / Fred de març, calor de poesia

Bojeries climatològiques del mes de març -il. Betania Zacarías-

Març és un mes que sol estar esborrajat. Pot sortir un sol estiuenc o caure una nevada grandíssima, ploure o fer molt de vent. Mes de març... mes de la poesia.

Vientos del mes de marzo,
todavía carne de invierno
entre los frutales blancos.
Tan frágil es la rama,
que no puede sostener
más que un instante
al jilguero que canta,
sin que el viento
a su paso lo levante
hacia el cielo de la tarde,
y sean al fin uno
la hoja el pájaro y el aire.
Estas nubes de marzo,
esta lluvia,
llegaron como siempre
desde un atlas,
donde el nombre
de los mares esta escrito
con letras azules,
por un niño
que ha mojado
los dedos en sus aguas.
Cuando hay luz, la luz basta,
basta el cielo azul y el agua,
la curva del camino, la tierra blanca.
(Ana María Valencia Herrera)

Versos para cada mes del año / Versos per a cada mes de l'any

Les estacions de l'any -Chicgi Huang, il.-

El temps passa volant i ja estem en març, a cavall entre les estacions de l'any. A l'hemisferi nord estem entre l'hivern i la primavera i a l'hemisferi sud entre l'estiu i la tardor. Tot l'any ple de poesia amb versos per a cada mes.

Los meses

(José Javier Alfaro)

Después de las doce uvas,

anunciando el Año Nuevo,

con Reyes y con rebajas

comienza su cuesta Enero.

Trae Febrerillo loco

las cigüeñas por San Blas

y aunque pequeño de días

nos regala el carnaval.

Con Marzo ya crece el día

y la vida se despierta

mientras se tiñen los campos

con luz de la primavera.

Semana Santa en Abril

y la feria de Sevilla,

las aguas llegan por miles

y hacen tallo las semillas.

Es San Isidro en Madrid,

patrón de los labradores,

Mayo se viste de gala

porque es el mes de las flores.

Cierra la puerta del curso

Don Junio con una mano

mientras con la otra nos abre

por San Juan la del verano.

En Julio los Sanfermines

Luego Santiago y Santa Ana.

Comienzan las vacaciones

¿vamos al monte o a la playa?

Muchos pueblos en Agosto

celebran al sol sus fiestas.

¡Qué bien se está en la piscina!

¡Cómo se duerme en la siesta!

La vendimia es en Septiembre

y hay que volver a la escuela

con profes y amigos viejos,

libros y mochila nueva.

En Octubre van cayendo

las hojas para soñar,

se cogen los frutos secos

y son fiestas del Pilar.

Hay que sacar los abrigos

y la bufanda en Noviembre

porque el tiempo de la siembra

suele traer frío y nieve.

En Diciembre Nochebuena,

Papá Noel, Navidad

y en Nochevieja comienza

otro año para soñar.

Fammi giocare solo per gioco / Deixa'm jugar sols per divertir-me: poesia de Bruno Tognolini

Una de les coses més boniquetes de la infància, de les que més plaer donen, és el joc. Jugar per jugar, jugar amb els amics, compartir temps divertint-se. Amb els jocs aprenem i es socialitzem, que és molt important, però no cal buscar objectius al joc, el que cal és jugar per jugar, com bé diu aquest poema, Diritto al gioco -que està en italià, però que segur sabreu llegir i comprendre fàcilment-. Des d'ací reivindique el joc i la poesia.

Diritto al gioco

(Bruno Tognolini)

Fammi giocare solo per gioco

Senza nient’altro, solo per poco

Senza capire, senza imparare

Senza bisogno di socializzare

Solo un bambino con altri bambini

Senza gli adulti sempre vicini

Senza progetto, senza giudizio

Con una fine ma senza l’inizio

Con una coda ma senza la testa

Solo per finta, solo per festa

Solo per fiamma che brucia per fuoco

Fammi giocare per gioco

La il·lustració és de Ella Okstad.

La Vella Quaresma: poesia i cançons per anar retallant cames mentre mengem bacallà

Ja està ací la Vella Quaresma -il·lustració de Laredes-

El cicle de les festes religioses és pendolar, així passem del divertiment i els excessos en el beure i menjar en temps de Carnestoltes a la penitència, recolliment i l'estricta dieta en temps de Quaresma. A la nostra cultura tenim una velleta que ben bé simbolitza el temps de Quaresma: la Vella Quaresma -a les Illes Balears també s'anomena Jaia Corema o Àvia Corema-

Al  blog hem anat penjant al llarg d'aquests passats anys poemes i cançons de la Vella Quaresma, a més de refranys sobre la Quaresma; però hui volem compartir amb vosaltres dos poemes i una cançó per anar, setmana rere setmana, celebrant aquesta festa amb poesia.

La Vella Quaresma

(Lola Casas)

Una vella nas de ganxo
porta al cap un mocador,
un cabàs ple de verdures,
un rosari i un sarró.
Duu posada una faldilla
de negre i marró lluents
d´on surten set potes fosques
amb sabates diferents.

Vella Quaresma, vella Quaresma,
ai que no pots caminar!
Tens moltes potes i t´entrebanques,
entre tots t´hem d´ajudar.

Cada setmana amb paciència
(i amb tisora de bon tall)
pota darrera pota ...
li caurà faldilla avall!
I aviat vindrà Pasqua
i la mona menjarem.
Ho sentim, Vella Quaresma ...
però no et convidarem ...

 *

La Vella  Quaresma 

ja ha arribat

i Carnestoltes ha marxat.

La Vella Quaresma 

té set peus. 

Són set setmanes

fent-se creus.

La Vella Quaresma

ja ha arribat

i porta bacallà salt.

La Vella Quaresma

no és molt vella

i porta peixos

a la cistella.

I per a finalitzar hem trobat aquesta videoclip animat de Gil Ratataplam, sobre la Vella Quaresma, que us encantarà:

I una adaptació molt divertida del poema de Lola Casas que hem ficat al principi del post:

La bruja Piruja: llibre de teatre en vers, de Carlos Blanco

En aquests viatges surfejant per les xarxes socials ens hem trobat un grapat de bruixes poètiques, de les que s'hem fet molt bones amigues. Hui us volem parlar d'una bruixa molt especial, La bruja Piruja, que existeix gràcies a la ploma -o ratolí- d'un bon amic, gran mestre i interessant poeta, Carlos Blanco. Ja fa un temps que vàrem parlar d'aquesta obra, però ara ha sortit editada d'una manera especial.

El primer que em crida l'atenció és que justament Carlos ha agafat per a escriure dos gèneres literaris infantils dels més escaients: la poesia i el teatre. Als menuts els encanta la poesia, però s'enlaira poc per les aules i a casa. A l'escola solen dramatitzar molts contes, però hi ha molt poc teatre infantil editat especialment per a representar-se. Allò que des de menuts no fomentem, després ens serà molt més difícil difondre. La literatura infantil resta coixa sense el complement d'aquests gèneres, però ni les editorials, ni els mestres, ni els professors, ni el bibliotecaris, ni tampoc els pares fem res per a solventar aquesta mancança.

Sembla que en aquests darrers anys la poesia infantil tinga una rellevància major, però encara li resta moltíssim per a que la seua difusió estiga a la par que els contes o relats curts. Però el teatre,... és l'autèntic "ventafocs" de la LIJ. Per això mateix us recomanem aquest llibre, original en la seua manera de transmetre literàriament la història que ens conta, a més de les magnífiques il·lustracions de Daniel Montero i Galán que les acompanya, i de l'acurada edició que ha fet Amigos de papel.

L'obra ens conta les malifetes de la Bruja Piruja, una bruixota vella i mal encarada, que es passa el dia fastidiant als demés. Però un matí no pot alçar-se del llit perquè li fa molt de mal la panxa. Remuga i remuga i els seu corb -que està d'ella fins als nassos- corre buscant ajuda al senyor gripau, tot perque la bruixa ha jurat que si la cura deixarà de fer malindretes. Aconseguirà ajudar-la el corb? I si és així... complirà la bruixa el seu jurament? deixarà d'estar atemorit el narrador?

Si voleu saber-ho caldrà llegir el llibre i després, si us ve de gust, representar-lo, per a que altres xiquets i xiquetes coneguen el que li va passar a la Bruja Piruja.

Us fiquem un tastet:

Bruja.-

¡Mecachis la mar!

¡Qué mala me encuentro!

¡Hoy estoy fatal!

Su hallara un brebaje

que poder tomar

juro, por mi honor,

que seria formal.

No seria tan bruja

y, en serio, lo digo:

tal vez, de esta forma,

podría hacer amigos.

¡Que alguien me quite 

el dolor de tripa,

con algún brebaje,

o pura chiripa!

Parece que tengo,

aquí dentro, 

guardados,

dos mil sabandijas,

grillos y lagartos,

culebras y ranas,

lagartijas, sapos,

lombrices y topos,

siete escarabajos

veinte cucarachas

y trece ratones

huyendo de un gato

que clava sus uñas

bajo este refajo.

(...)

Un llibre molt recomanable per a tenir a casa i en les biblioteques escolars i públiques. Aprofitem per a felicitar a Carlos Blanco i ens agradaria que continuara editant més històries d'aquesta Bruja Piruja -que segur que dona per a moltes més aventures-.

   Primeras páginas

Un reino, de amor y sueños: poesía de Shawki Abi Shakra

 Un reino

Duerme, escribo
Duerme, soy gorrión
Duerme, soy cáscara
Duerme, soy barco
Duerme, llévame
Dormir contigo es un reino

(Shawki Abi Shakra / Viviana Brass, il.)

IV Premi de Poesia Infantil "Pissiganya", 2015

El Premi Pissiganya de poesia infantil ha obert la convocatòria de la seua quarta edició. Ja sabeu que es tracta d'un concurs adreçat a tots els alumnes de primària dels Països Catalans, promogut per la revista de poesia per a xiquets i xiquetes de 0 a 100 anys.

El termini de presentació dels originals finalitzarà el proper 24 d'abril. Podeu consultar-ne les bases aquí o punxant sobre la imatge i ampliant-la.

Animeu-se a participar!!!

Autobiografia de Gloria Fuertes

A l'hora de difondre la poesia en l'aula, sobretot la poesia infantil, necessitem tenir la biografia del poeta o de la poetessa. Si són actuals és un poc difícil fer-se amb algunes dades, però hi ha uns quants poetes que, per ser famosos i força coneguts i enlairats, tenim un grapat d'informació.

Però són pocs el poetes que ells mateixa poetitzen la seua autobiografia, que ens ve requetebé per a conèixer a la gran Gloria Fuertes. Així és la seua autobiografia:

Autobiografía

(Gloria Fuertes)

Gloria Fuertes nació en Madrid
a los dos días de edad,
pues fue muy laborioso
el parto de mi madre
que si se descuida muere por vivirme.

A los tres años ya sabía leer
y a los seis ya sabía mis labores.
Yo era buena y delgada,
alta y algo enferma.

A los nueve años me pilló un carro
y a los catorce me pilló la guerra;
a los quince se murió mi madre, 

se fue cuando más falta me hacía.

Aprendí a regatear en las tiendas
y a ir a los pueblos por zanahorias.
Por entonces empecé con los amores
-no digo nombres-,
gracias a eso, pude sobrellevar mi juventud de barrio.

Quise ir a la guerra, para pararla,
pero me detuvieron a mitad del camino.
Luego me salió una oficina,
donde trabajo como si fuera tonta
-pero Dios y el botones saben que no lo soy-.

Escribo por las noches
y voy al campo mucho.
Todos los míos han muerto hace años
y estoy más sola que yo misma.

He publicado versos en todos los calendarios,
escribo en un periódico de niños,
y quiero comprarme a plazos una flor natural
como las que le dan a Pemán algunas veces.

En aquest blog podeu trobar molts poemes de Gloria Fuertes, els seus llibres i alguns llibres que s'han escrit sobre ella (per cert, són preciosos).

En cada llamarada un hada: juego de palabras y poesía / joc de paraules y poesia

La poesia, infantil i d'adults, pot ser molt dramàtica, però també molt lúdica. Les paraules, com les lletres, ens permeten jugar amb elles i, així, estructurar noves frases, nous versos, noves idees. I és que tot està en les paraules... i l'ús que fem amb elles, com podem comprovar amb aquest poema de José María Parreño. Juguem, doncs, amb les lletres i els versos. Qui ha dit que la poesia és avorrida?

En cada llamarada llama un hada

(José María Parreño)

En cada llamarada llama un hada

las cosas por su nombre:

león al que lee mucho

tartamudo al goloso de silencio

higuera a un fuego verde 

cuyos hijos

son blandos

dulces

nudos

de luz 

el hada inmóvil

me llama perverso

me recita:

la pantera era pan

que se comió al hambriento

la rosa risa

de olor

o loor callado

que el hada pálida

abra cada palabra

como la nuez que no es

me dé a sufrir su fruto

a comer comas

y ya sólo sintaxis sin amigos

sin señas sin dinero

me conceda

el poema

La il·lustració és d'Estefanía Jiménez Zúñiga. 

Ninot de neu fet de boles de poesia

Resta encara molta neu per tot arreu i estem segures que haureu aprofitat el cap de setmana per a jugar fent boles i simpàtics ninots de neu, com el d'aquest poema:

 

Ninot de neu

(Dani Espresate Romero)

Una cara blanca,

gran bola de neu,

una panxa llarga

blanc de cap a peus.

Una pastanaga,

el nas enganxat,

dues olives negres,

dos ulls ben gegants.

La síndria de boca

tres botons ben grans

bufanda de llana,

i els peus abrigats.

A les mans guants negres,

barret sobre el cap,

una escombra al terra

ninot acabat!

La il·lustració és de Frozen Olaf.

Poema d'amor, de Bernat Artola, per assaborir el Dia de Sant Valentí

L'amor té els seus camins, que els enamorats no coneixen -il. Lisa G.-

Cançó

(Bernat Artola)

Mai sabré, somni d’amor,

l’antic dolor que t’amarga,

ni el secret amagatall

líric de la teva gràcia.

Mai sabré, somni d’amor,

per on vindrà l’esperança.

Si pujarà per la senda

fosca de la barrancada;

si davallarà dels núvols

enyoradissos de l’alba.

Mai sabré, somni d’amor,

per on vindrà l’esperança.

Entre l’ombra i la llum

plena de por viu l’ànima.

Vol pujar a l’infinit

per la serp ondulant de la flama.

Amor, no sospires més.

No mires cap a la plana.

Ja vénen els núvols d’or

i l’ombra trista s’amaga.

Ja ve la cançó d’Abril

i la trèmula paraula

que obre les portes del Cel

amb una doctrina falsa.

Adéu, clavell morenet!

Adéu, olivar de plata!

Amb les albes de l’amor

ens ha sobtat l’esperança...

De princesas y sapos, besos y otros líos poéticos / De princeses i gripaus, besos i altres embolics poètics

Hi ha gripaus que no s'enamoren de les princeses -il. Anabela Dias-

Hi ha vegades que les princeses no volen besar als gripaus per a que es converteixin en prínceps, però hi ha altres vegades que són els propis prínceps-gripaus els que no es deixen besar-se, estan ben a gust amb la seua condició i no volen que cap princesa els importune amb besades i futures noces reials. Deixem, també, que siga el propi gripau el que trie la seua manera de viure i els seus amors.

El sapo verde

(Carmen Gil)

Ese sapo verde

se esconde y se pierde;

así no lo besa

ninguna princesa.

Porque con un beso

él se hará princeso

o príncipe guapo;

¡y quiere ser sapo!

No quiere reinado,

ni trono dorado,

ni enorme castillo,

ni manto amarillo.

Tampoco lacayos

ni tres mil vasallos.

Quiere ver la luna

desde la laguna.

Una madrugada

lo encantó alguna hada;

y así se ha quedado:

sapo y encantado.

Disfruta de todo:

se mete en el lodo

saltándose, solo,

todo el protocolo.

Y le importa un pito

si no está bonito

cazar un insecto;

¡que nadie es perfecto!

¿Su regio dosel?

No se acuerda de él.

¿Su sábana roja?

Prefiere una hoja.

¿Su yelmo y su escudo?

Le gusta ir desnudo.

¿La princesa Eliana?

Él ama a una rana.

A una rana verde

que salta y se pierde

y mira la luna

desde la laguna.

Cançó de Carnestoltes, per a ballar i cantar en companyia

Què ve, què ja està ací Carnestoltes! -il. Núria Altamirano-

La festa sempre va acompanyada de música i a Carnestoltes els ritmes són especialment alegres i balladors. Al blog hem anat penjant un grapat de cançons infantils de carnestoltes i hui us volem invitar a gaudir d'aquest vídeo, Cançó de Carnestoltes, del Pot Petit (per cert, tenen un canal en You Tube superguapet, tot ple de cançonetes).

A disfrazar la luna: poesía de carnaval

A disfrazar la luna

(Gloria Almendáriz)

Ya está ahí el carnaval
y voy a pedir a la luna
que se deje disfrazar.
La disfrazaré de pirata
con su parche,
su pañuelo
y una pata.
¿Y si la disfrazo de princesa?
pero que no sea formal,
sino traviesa.
La pondré un vestido azul
y un velillo de tul.
En la mano, un tirachinas,
para jugar a lanzar estrellas
que lleguen hasta la China.
Suena el despertador
¡Arriba! me dice papá.
Miro por la ventana
y la luna... ya no está. 

La il·lustració és d'Aileen Leijten.

Poesía infantil fría e invernal / Poesia infantil freda i hinvernal

La nieve cae,

el frío llegó,

gorro y bufanda

me pongo yo.

El sol tiene frío,

no quiere salir,

oculto entre nubes

se ha puesto a dormir.

Le llama la tierra,

le llama la flor,

el sol está sordo,

es un dormilón.

La il·lustració és de Cosei Kawa

La vida i la Classificació Decimal Universal lliguen amb poesia

En la prestatgeria de quin número de la CDU està llegint? -il. Marie-Eve Tremblay-

Ja sabeu que una de les tasques més importants dels bibliotecaris és la classificació dels llibres. Segur que coneixeu la CDU o Classificació Decimal Universal -una sèrie de números del 0 a 9 classifica tot el saber-. Aquests numerets es fiquen als teixells dels llibres i per als que no els coneixen són un autèntic "galimatíes", però per als bibliotecaris i alguns usuaris són essencials a l'hora de ficar i trobar un llibre al seu lloc dins d'una biblioteca.

Totes les biblioteques públiques es regim per la CDU -un numeret que de vegades ens resulta fastigós i llarg- i ara hem descobert que el company Ramon Guillen -bibliotecari i poeta- ha escrit uns versos a la CDU, que ha llegit al interessantíssim Festival de Poesia d'Oliva, Poefesta 2014. Hem transcrit les seues paraules, els seus versos, però no sabem si les estrofes estan correctament -esperem que si, i si no és així desitgem que ens disculpe i ens envie el seu poema original-. Us invitem a llegir el poema i escoltar-lo.

Classificassió Decimal Universal

(Ramón Guillen)

Ordene els llibres als prestatges.

Els números del teixell indiquen

el punt exacte on van:

El 59 és zoologia, el 37 educació,

geografia el 91 i arquitectura el 72.

Tot el saber humà té previst el seu lloc.

A voltes pense que tots nosaltres

tenim un teixell assignat

i només hem d'esperar

que qualsevol bibliotecari

ens deixe allà on ens correpon.

Sovint, però, 

un mateix llibre pot ser susceptible

de signatures diverses.

Així, cóm descobrirem

on anirem a raure,

si fins i tot el déu més savi

ignora les giragonses

del nostre destí?

La malaltia és el 616,

el funeral el 393,

el cementeri el 718

i la separació de l'ànima i el cos el 236.

Ni la mort coneix amb certesa

quina és la clau que obri

el darrer pany.

Difícil ofici aquest

de classificar llibres.

La neu... flocs de poesia blanca

 Semblava mentida això que la neu aplegaria al llevant, però així ha sigut. Aquest matí ha nevat i, pel que sembla, pot ser que la neu ens torne hui a visitar. És molt bonic tenir una mantellina blanca al damunt i per tot arreu, en simbiosi total amb l'entorn. 

Ens ha vingut a la memòria el poema de Joana Raspall, La neu, i el volem compartir amb tots vosaltres. Bona i blanca nevada... amb poesia.

La neu

(Joana Raspall)

Prendré un bon grapat
de la neu més blanca
i la guardaré
dintre d’una capsa.
Quan vingui l’estiu,
que fa calorassa,
la neu em podrà
refrescar la cara!
El meu amic diu
que la neu no es guarda,
que sols trobaré
la capsa mullada.
Això no m’ho crec!
Ves, com s’ho faria!
Tancant bé la capsa,
com s’escaparia?

La il·lustració és de Kay Widdowson. 

Doblecs: poesia sobre el llibre, de Cèlia Sànchez-Mústic

Quan obrim les pàgines d'un llibre estem obrint la porta d'un nou món, però a més, de vegades, estem caminant entre les petjades d'un altre lector. Són trobades que ens uneixen, que ens porten a un passat llunya o proper.

Doblecs

(Cèlia Sànchez-Mústic)

Algunes pàgines del llibre

estaven doblegades per l'angle superior:

N'he alçat, d'amagat i amb reverència,

els triangles menuts de les puntes.

Ha estat com obrir les finestres

d'una casa tancada i barrada

des de feia molts anys

i anar descobrint les empremtes

dels teus dits als porticons.

La il·lustració es de David Pintor.