Des del 1967, el 2 d’abril, coincidint amb la data del naixement de
l’escriptor danès Hans Christian Andersen, l’IBBY promou la celebració
del
Dia Internacional del Llibre Infantil per tal de promocionar els
bons llibres infantils i juvenils i la lectura entre els més joves. Celebrem-ho regalant llibres a les xiquetes i xiquetes (també de poesia infantil) i compartint lectura
Cada any, una secció nacional té l’oportunitat de ser la
patrocinadora internacional del Dia del Llibre Infantil i selecciona
dos reconeguts autors del seu país, un escriptor i un il·lustrador,
perquè elaborin el missatge adreçat a tots els infants, el cartell que
es distribueix per tot el món i se’n promogui la celebració a les
biblioteques, centres escolars, llibreries, etc. Enguany Francisco
Hinojosa és l'autor del text i la il·lustració és de Juan Gedovius.
Hi havia una vegada un conte que contava el món sencer
Hi
havia una vegada un conte que contava el món sencer. Aquest conte en
realitat no era un de sol, sinó molts més que van començar a poblar el
món amb les seves històries de nenes desobedients i llops seductors, de
sabatetes de cristall i prínceps enamorats, de gats enginyosos i
soldadets de plom, de gegants bons jans i fàbriques de xocolata. El van
poblar de paraules d’intel·ligència, d’imatges, de personatges
extraordinaris. Li van permetre riure, sorprendre’s, conviure. El van
carregar de significats. I des d’aleshores aquests contes s’han
continuat multiplicant per dir-nos una i mil vegades: «Hi havia una
vegada un conte que contava el món sencer...».
En
llegir, explicar o escoltar contes estem exercitant la imaginació, com
si calgués entrenar-la per mantenir-la en forma. Algun dia, segurament
sense que ho sapiguem, una d’aquestes històries vindrà a les nostres
vides per oferir-nos solucions creatives als obstacles que se’ns
presentin al camí.
En
llegir, explicar o escoltar contes en veu alta també estem repetint un
ritual molt antic que ha complert un paper fonamental en la història de
la civilització: fer comunitat. Al voltant d’aquests contes s’han reunit
les cultures, les èpoques i les generacions per dir-nos que som un de
sol. Ho han fet tant els japonesos com els alemanys i els mexicans; les
persones que van viure al segle XVII i nosaltres, que llegim un conte a
Internet; els avis, els pares i els fills. Els contes ens omplen de la
mateixa manera a tots els éssers humans, malgrat les nostres enormes
diferències, perquè, en el fons, tots en som protagonistes.
Al
contrari dels organismes vius, que neixen, es reprodueixen i moren, els
contes, que neixen curulls de fertilitat, poden ser immortals. En
especial, els contes de tradició popular que s’adeqüen a les
circumstàncies, al context del present en què són explicats o reescrits.
Es tracta de contes que les persones, en reproduir-los o escoltar-los,
es converteixen en els seus coautors.
I
hi havia una vegada, també, un país ple de mites, contes i llegendes
que van viatjar pels segles, de boca en boca, per exhibir la seva idea
de la creació, per narrar la seva història, per oferir la seva riquesa
cultural, per excitar la curiositat i omplir de somriures els llavis.
Era també un país en què pocs dels seus pobladors tenien accés als
llibres. Però aquesta és una història que ja ha començat a canviar. Avui
els contes estan arribant cada vegada a més racons apartats del meu
país, Mèxic. I en trobar-se amb els seus lectors estan complint el seu
paper de fer comunitat, fer família i fer individus amb més
possibilitats de ser feliços.
Traducció: Jordi Ferré
-------------------------------------------------------------------------------
Había una vez un cuento que contaba el mundo entero
Había
una vez un cuento que contaba el mundo entero. Ese cuento en realidad
no era uno solo, sino muchos más que empezaron a poblar el mundo con sus
historias de niñas desobedientes y lobos seductores, de zapatillas de
cristal y príncipes enamorados, de gatos ingeniosos y soldaditos de
plomo, de gigantes bonachones y fábricas de chocolate. Lo poblaron de
palabras, de inteligencia, de imágenes, de personajes extraordinarios.
Le permitieron reír, asombrarse, convivir. Lo cargaron de significados. Y
desde entonces esos cuentos han continuado multiplicándose para
decirnos mil y una veces “Había una vez un cuento que contaba el mundo
entero…”
Al
leer, al contar o al escuchar cuentos estamos ejercitando la
imaginación, como si fuera necesario darle entrenamiento para mantenerla
en forma. Algún día, seguramente sin que lo sepamos, una de esas
historias acudirá a nuestras vidas para ofrecernos soluciones creativas a
los obstáculos que se nos presenten en el camino.
Al
leer, al contar o al escuchar cuentos en voz alta también estamos
repitiendo un ritual muy antiguo que ha cumplido un papel fundamental en
la historia de la civilización: hacer comunidad Alrededor de esos
cuentos se han reunido las culturas, las épocas y las generaciones para
decirnos que somos uno solo los japoneses, los alemanes y los mexicanos;
aquellos que vivieron en el siglo XVII y nosotros que leemos un cuento
en internet; los abuelos, los padres y los hijos. Los cuentos nos llenan
por igual a los seres humanos, a pesar de nuestras enormes diferencias,
porque todos somos, en el fondo, sus protagonistas.
Al
contrario de los organismos vivos, que nacen, se reproducen y mueren,
los cuentos, que surgen colmados de fertilidad, pueden ser inmortales.
En especial aquellos de tradición popular que se adecúan a las
circunstancias al contexto del pres ente en el que son contados o
reescritos. Se trata de cuentos que, al reproducirlos o escucharlos os
convierten en sus coautores.
Y
había una vez, también, un país lleno de mitos, cuentos y leyendas que
viajaron por siglos, de boca en boca, para exhibir su idea de la
creación, para narrar su historia, para ofrecer su riqueza cultural,
para excitar la curiosidad y llenar de sonrisas los labios. Era también
un país en el que pocos de sus pobladores tenían acceso a los libros.
Pero esa es una historia que ya ha empezado a cambiar. Hoy los cuentos
están llegando cada vez más a rincones apartados de mi país, México. Y
al encontrarse con sus lectores están cumpliendo con su papel de hacer
comunidad, hacer familia y hacer individuos con mayor posibilidad de ser
felices.
