Som tantíssimes
De nit, blanques,
molt silencioses.
Som tantíssimes!
Les nostres veus
agafen fort les
nostres mans.
Ningú ens sent,
som com la pols
cega i muda;
sorda, de vegades.
Ningú ens veu
som partícules.
Éssers estranys,
imatges fòssils
de mons llunyans;
dels nostres cercles,
cercles mundans.
De mare naixem,
d’aigua som,
i morirem sense ella.
Filles, per sempre.
Som la llavor del nostre fruit,
que arrela i creix.
Som la llavor del nostre cos
en perill d’extinció.
Tu, jo i ella
serem per sempre.
Tantíssimes!
Avui dia D i hora H despertam.
Demà el món ja serà nostre!
La il·lustració és de Carole Hénaff.
2 comentaris:
Quina meravella. M'encanta.
Gràcies per compartir-ho.
La poesia sempre està present en qualsevol esdeveniemnt... enriquint-lo.
Moltes besadetes i gràcies pel teu comentari.
Publica un comentari a l'entrada