La finestra és un petit buit de la casa que ens permet, sense sortir veure el món. És un punt de màgia. Protegits des de dins, podem contactar amb l'exterior que ens envolta. En tot aquest temps de pandèmia, les finestres han cobrat un protagonisme especial; tambè quan fa molt de fred o plou. Mirem per la finestra i veiem com el món viu i nosaltres, pasivament, el deixem fluir, remullant-se amb gotes de pluja i de poesia.
En la ventana
(César Arístides)
Desde mi ventana el mundo son los árboles
los pájaros que vuelan sobre el sueño de los gatos
allá están los camiones las calles las ilusiones
los niños más grandes regresan de la escuela
entonces las nubes ponen el mantel
y le avisan al sol que lave sus manos
pues es hora de llover
desde mi ventana la ropa tendida
es un baile de fantasmas que dan risa
un vestido tiembla y corren calcetines
en busca de un señor barrigón
que trabaja en un mercado
corren las bancas porque llueve
y las casas también los semáforos
sólo los sueños se quedan quietos
disfrazados de niñas mojadas
que saltan una cuerda.
La il·lustració és d'Alessandra Fussi.
1 comentari:
A la finestra estant
A la finestra estant,
quan la tarda passa,
sento la recança
com viatja endavant.
Som els tafaners,
pobrissons de mena,
amb poca espardenya
albirant el temps.
Vénen els problemes,
passen i se’n van,
pobres vilatans
altrament inermes.
Nosaltres, deutors
d’aquest món feixuc,
entenem que algú
ens traurà les pors.
I no resta més
que passar altre hivern.
Publica un comentari a l'entrada