5.1.15

Ban Reial a Cocentaina: poema als Reis Mags, de Vicent Valls



Fa molt poc ens vam acomiadar d'un gran amic i poeta contestà, Vicent Valls. Hui volem rendir-li un xicotet homenatge des d'aquest blog, hui, un dia tan especial per a tots els xiquets i xiquetes, amb el seu Ban Reial. Fa uns anys Vicent va fer d'escrivà reial i ara, de nou, les orelles dels menuts i grans s'ompliran amb els seus versos. I és que la seua poesia resta ben dins nostre, per sempre.

Tirorí, tirorí, senyor Rei estic ací, tire'm panses i avellanes i la palla p'al rossí... llegiu el Ban Reial que el patge recitarà a Cocentaina:

Ban Reial
(Vicent Valls)

Veniu bona gent d'aquesta contrada,
escolteu el missatge de l'Herald Reial:
ja vénen els Reis, ja vénen els Reis,
per les serralades del Poble Comtal!

Obriu les finestres
deixeu les vostres cartes,
poseu les sabates davant del balcó,
que prompte, molt prompte,
d'ací a quatre dies,
tindreu bones noves
de Tres Grans Senyors.

Fa dies que van creuant les muntanyes
amb barbes nevades, damunt dels camells;
vos porten notícies de terres llunyanes,
del Déu que ha nascut allà per Betlem.

Un Déu com les roses, més dolç que el sucre,
humil com els núvols que broden el cel,
menut com els lliris de la Mariola,
i Fill de Maria, muller de Josep.

Primer Melcior de pressa pujava
la serra d'Aitana amb tots els regals,
i ordres donava a prínceps i patges
que cap a la Vila havien d'anar.

Gaspar des del nord, amb gran caravana,
al cim arribava del Benicadell,
i el nom anotava de tots els que esperen
regals i joguines, salut i altres béns.

Després Baltasar, el rei més intrèpid,
esplèndid com sempre, Montcabrer avall,
paquets preparava amb milers de sorpreses
que prompte veureu per tot el Comtat.

Els tres decidiren el lloc de l'encontre,
i els tres resolgueren que fóra al gener,
dilluns, dia cinc, a les set tocades,
ací es trobarien, per aquest passeig.

Tan sols un encàrrec
digueren solemnes
a tots que escolteu l'avís de l'Herald:
tingueu confiança que Déu vos estima
i vos dóna un reialme de vida i de pau.

Que aquesta notícia el món la conega
i no quede lloc on no l'escampeu.
Ja vénen el Reis, ja vénen els Reis,
per les serralades d'adorar a Déu!

La il·lustració és de Jan Pashley.

2 comentaris:

Teresa ha dit...

Quin poema més bonic! Gràcies per compartir-lo.

Maria Josep Escrivà ha dit...

Enhorabona a Vicent Valls. És un poeta que es prodiga poquet (que jo sàpiga, almenys!). Li conec només el poemari guanyador del premi Marc Granell, 'El pes de la cendra', que em va agradar molt. M'alegra saber que no ha deixat d'escriure. Moltes gràcies per ensenyar-nos el poema.